9/25/2012

Territori Català Lliure (de Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure)


El Territori Català Lliure són aquells municipis o regions de Catalunya, en les quals regeixen de manera provisional la legislació i els reglaments d'abast espanyol que estaran vigents, a l'espera que el Govern i Parlament de Catalunya dictin les noves lleis catalanes, assumint així la sobirania nacional de Catalunya, convertint Catalunya en un Estat.
Un Territori Català Lliure es forma, primer mitjançant moció que presenta un grup polític, per aquesta qüestió, en un ajuntament de Catalunya i després del seu debat en ple ordinari o extraordinari, mitjançant l'aprovació d'aquesta per votació dels regidors, com a representació de l'autoritat local del municipi.
Territori Català Lliure és el nom amb què l'ajuntament en ple de Sant Pere de Torelló va definir el seu municipi el 3 de setembre de 2012, i fou el primer de Catalunya a donar-li aquest nom. Des de la seva nova condició, el govern de l'ajuntament de Sant Pere de Torelló ha anunciat que la festivitat del 12 d'octubre, dia de la Hispanitat i festa d'àmbit nacional a Espanya, es converteix en dia feiner, entrant en conflicte en matèria de legislació espanyola.
L'ajuntament de Calldetenes declarà el municipi territori català lliure el 3 de setembre de 2012 amb les mateixes idees de independència de Catalunya i provisionalitat de lleis espanyoles que Sant Pere de Torelló. Ha estat el segon en fer-ho i ha aprovat la moció tres quarts d’hora després que Sant Pere de Torelló, però en el mateix dia. El 6 de setembre de 2012, el municipi de Cervià de les Garrigues es declarà territori català lliure, sent el primer municipi de la província de Lleida en fer-ho. El 10 de setembre de 2012, els municipis de la Bisbal del Penedès i Marçà també es declararen territori català lliure, sent els primers municipis de la província de Tarragona en fer-ho. Arenys de Munt va dur a terme la declaració el 13 de setembre de 2012, declarant-se territori lliure i sobirà, coincidint amb el III aniversari de la primera consulta popular sobre la independència.

Foto: Jordi Borràs

D'ençà el 3 de setembre de 2012 fins l'actualitat 77 municipis de Catalunya s'han declarat Territori Català Lliure.

Free Catalan territory are those municipalities or regions of Catalonia where Spanish laws and regulations are considered provisional, waiting for the Government and Parliament of Catalonia to enact the new laws after having assumed national sovereignty and therefore turned Catalonia into an independent state.
Free Catalan territories are declared at first through a motion presented by a political group on the subject to a municipality of Catalonia. After having had it debated in a plenary session, it is approved by the democratic vote of the mayor and councilors as the representatives of the municipality's local authority.
Free Catalan territory (in Catalan, territori català lliure) is the name chosen by the council of Sant Pere de Torelló in full to define the municipality in September 3th 2012, and was also the first in Catalonia to give it this name. From its new condition, the council of Sant Pere de Torelló anounced that the October 12th holiday, Columbus Day, an oficial holiday in the whole of Spain, becomes an ordinary weekday, directly conflicting Spanish legislation.
Since then, more municipalities have been following in similar declarations.

Territorio catalán libre es la definición que han adoptado algunos municipios de Catalunya a través de mociones municipales. De manera genérica, la definición vendría asociada a la consideración de la provisionalidad de la legislación y los reglamentos de alcance español, los cuales estarían vigentes a la espera de que el Gobierno de la Comunidad Autónoma y Parlament de Catalunya dicten unas nuevas leyes catalanas, asumiendo así la soberanía nacional de Cataluña, convirtiéndose Catalunya en un Estado. La iniciativa viene siendo sostenida por algunos municipios catalanes desde inicios de septiembre de 2012.
El 3 de septiembre de 2012, el pleno del ayuntamiento de Sant Pere de Torelló aprobó por mayoría una moción en la que se declara el municipio como territorio catalán libre, siendo el primero de Catalunya en realizarlo. Además, en la moción se instaba al Parlament de Catalunya a votar la independencia de Catalunya, de forma unilateral, en un plazo máximo de 2 meses. La moción fue calificada por el alcalde como un "gesto político". El ayuntamiento de Calldetenes aprobó una moción similar 45 minutos después.

Independència mexicana al Ripollès

A Sant Joan de les Abadesses es celebra cada mes de setembre des de l'any 2005 la festa del Grito, ritual cívic que reprodueix la proclama independentista de 1810. Enguany que alguns vam reivindicar aquest crit amb l'afegit "sin PRI" com a protesta pels vicis del recent procés electoral mexicà. Aquest cop a més a més de la "piñata", el ballet folklòric, el "mariachi" i la gastronomia hem pogut viure unes pinzellades de l'ambient del fandango "jarocho", un tipus de festa propi de les terres de Veracreu. Un moment molt emotiu va ser quan vam cantar amb companyia de la Coral del Casal Jaume Nunó els dos himnes nacionals: el de Mèxic, amb música de l'il·lustre compositor català, i el de Catalunya, amb una tonada popular de la tradició oral, moment en què van onejar les estelades i els crits d'independència. Reproduim unes fotos de l'Arnau Urgell,  publicades al web http://www.naciodigital.cat/elripolles/galeria/1099/foto/37079. Pell de gallina.






9/24/2012

Apareix el científic desaparegut a Baja California


Aleph Jiménez es presenta amb 10 membres de #YoSoy132 a declarar davant la CNDH Per: Redacción / Sinembargo - septiembre 25 de 2012 - 21:05 

El portanveu del moviment #YoSoy132 a Ensenada, Baja California, Aleph Jiménez Domínguez, ha arribat aquesta nit a la Comissió Nacional dels Drets Humans (CNDH) en companyia de deu integrants del moviment. 
Fins ara tot el que se sap de la seva desaparició, denunciada el passat  20 de setembre, és que ell mateix es va amagar a La Paz, Baja California Sur, perquè se sentia amenaçat.

Este contenido ha sido publicado originalmente por SINEMBARGO.MX en la siguiente dirección: http://www.sinembargo.mx/26-09-2012/378268




9/22/2012

Independència!

"Habiendo cesado por la entrada de las armas del rey nuestro señor en esta ciudad y plaza, la representación de la Diputación y Generalitat de Cataluña, el exelentísimo sr. mariscal duque de Berwick y Liria me ha encargado que orden y mande a los diputados y oidores de cuentas del general de Cataluña que arrimen todas las insignias, cesen totalmente así ellos como sus subalternos en el ejercicio de sus cargos, empleos y oficios y entreguen las llaves, libros y todo lo demás concerniente a dicha casa de la Diputación." 11 setembre 1714. 

Així, d'un dia per l'altre, amb un simple decret va quedar suspesa la Generalitat de Catalunya. Aviat farà 300 anys.

I amb la camisa xopa
treballant tota la nit
hem enregistrat un crit
per tal d'animar la tropa:

I el que faci bona sembra
ha de fer bona collita
i per l'onze de setembre
farem correr aquesta dita:

Que què vol aquesta tropa?
que vol aquesta gent?
Catalunya independent!
i un nou estat d'Europa!



ESCOLA DE MÚSICA DE BESALÚ: 25 ANYS


Text del pregó de la Festa Major de Besalú de 2012

Estimats besaluencs i besaluenques: enguany els de l'Escola de Música tenim l’honor de fer aquest pregó i això es per nosaltres un motiu d'alegria, en aquest moment complicat que estem tots vivint.
I és que estem de doble celebració. Per una banda fem 25 anys, és a dir, fem les bodes de plata i per una altra, com ja sabeu, estem de Festa Major, Sant Prim. (sant molt adequat pels temps que corren).
Com diu la llegenda el Comte-Bisbe Miró Bonfill féu dur les relíquies de França o d’Itàlia (quedi palès que això de la globalització ja ve de lluny) i entre Maià i Dosquers els portadors van quedar adormits. En despertar-se al costat seu havia brollat una font d’aigua fresquíssima.
També hi ha una altre llegenda, no tan reculada i d'origen dubtós. Diu que fa un quart de segle a Besalú hi havia gent que volia aprendre música. Es van encomanar a Sant Prim i Sant Felicià i aquests van intercedir fent brollar una escola de música que avui en dia encara raja.
La vida d’aquesta escola no sempre ha estat fàcil. Cal agrair l’esforç, la dedicació, la paciència a moltes persones; els professors, i sobretot les famílies que no només s’han implicat a l’escola portant-hi els seus fills sinó que sovint s’han hagut d’arremangar per tal de tirar el projecte endavant fins fer que l’escola estigués prou consolidada. Cal remarcar el recolzament en tot i per tot de l’Ajuntament sense la qual avui no seriem aquí ni l’escola tindria el ressò que té actualment.
Durant aquests 25 anys molts nens i nenes, adolescents, pares, mares han pogut aproximar-se al món de la música. La intenció de l’escola no ha estat mai ser una fàbrica de músics professionals –tot i que alguns d’ells han escollit aquest camí, de la qual cosa ens en sentim molt orgullosos. La intenció sempre ha estat posar a l’abast aquesta vessant de la cultura a la gent de Besalú i de l’entorn.
Aquesta tasca mai ha estat senzilla. Avui en dia però les dificultats són moltes més. Aplaudim l'esforç econòmic que fan els pares i mares per donar als seus fills allò que creuen necessari pel seu desenvolupament com a persones i que alguns s'entossudeixen a veure com un luxe. És en situacions com aquesta que la societat necessita més cultura que mai.
Us volem dir que esperem seguir donant la tabarra 25 i molts anys més, i no només dintre de les parets de Can Tenes, que cada cop està en millors condicions, o Sant Julià, un espai mil·lenari que és un autèntic privilegi per nosaltres i per tothom, sinó també als altres magnífics espais d'aquesta Vil·la Comtal que ens acull i ens aixopluga; a les places i carrers, als cercaviles i festes, a l'Escola i cada cop a dintre de més famílies.
I finalment volem desitjar-nos a tots una Festa Major estupenda, agrair-vos la confiança que sempre ens heu donat i recordar-vos que hem estat, estem i estarem sempre en la millor disposició per ajudar a incrementar la qualitat de les programacions i esdeveniments culturals de Besalú i rodalies per tal que en gaudim tots els veïns i visitants.
Bona Festa!

8/12/2012

setembre 2012: gran èxit de les jornades de “son jarocho” amb Mono Blanco

Cartell programa Mono Blanco Cat 2012

·AGOST·

dimecres 29 a les 12h
Acció Musical al carrer
carrers de  Salt (Gironès)

dimecres 29 a les 19h
Recital conferència-Taller tastet a l'AulaTradi de Salt (cooperació: 5€)
c. Sant Antoni 1; 17190 Salt, (Gironès)

dijous 30 a les 22h
Música a la Fresca a Argelaguer (admissió lliure, cooperació voluntària)
Plaça de la Generalitat; 17853 Argelaguer (la Garrotxa)
Entre Besalú i Olot, Transport públic TEISA

divendres 31 a les 21h
Concert a la Sala Sant Medir
(cooperació: 5€)
c/Constitució 17, Sants, Barcelona
al costat de l'Església Sant Medir (<M> Plaça de Sants L1 i L5; final de la Línia 91 d'autobús)

·SETEMBRE·

dissabte 1 de 10 a 13h i de 16 a 19h
Curs de música, dansa i poesia tradicional jarocha a la Casa dels Entremesos (cooperació: 10€)Pl.Beates, 2;  Barri de la Ribera, Barcelona (<M> Jaume I)

diumenge 2 de 18 a 22h
Fandango popular a Diógenes Centro Creativo . Espacio Cutural
c Martínez de la Rosa, 21; Barri de Gràcia (<M>Diagonal)
http://www.diogenes.cat  +34 620165737 / 932658094 contacto@diogenes.cat

Aquests actes han comptat amb la participació interactiva de diversos actors culturals:  músics del projecte "Cordes del Món", ballarins  vinculats amb MEXCAT, glosadors del Cor de la Carxofa, integrants dels grups de son jarocho TLALLI, colectivo Newen, Samarkanda i el seu projecte Como el mar...

Entitats que hi col·laboren:





  • Carátula de Sones Jarochos
    Ampliar las opciones de compra



  • Carátula de Soneros JarochosJarochos







    7/03/2012

    Folk Segovia 2012: Sol i Serena


    Sol i Serena
    29/06/2012
    Teatro Juan Bravo, Segòvia

    El grup català Sol i Serena s'ha presentat a Segòvia amb el seu segon disc a la butxaca i amb moltes ganes de fer música. La seva reelaboració de les arrels musicals de Catalunya ha captat l'atenció d'importants cites musicals i els ha fet mereixedors del recolzament de músics tan importants com l'Eliseo Parra, que va fer una col·laboració amb el grup i està inclosa en el primer disc.

    Fotografia: Ramón Moratalla
    El sextet planteja un concert amb colors molt mediterranis. En el seu so hi juguen un paper fonamental la viola de roda i l'acordió, que plegats aporten matisos evocadors de les músiques de llocs com Sardenya i el Piemont.



    Recolzats amb l'experiència de Francesc Tomás “Panxito” a les cordes i la contundent i identitària sonoritat de les gralles y tarotes de Jordi Comas, Sol i Serena varen oferir un dels més atractius concerts d'aquesta edició. AB/CM

    Esperant a la porta del teatre per fer les proves, mentre la festa omple la plaça.






    6/15/2012

    Bus, kebab, mariachi i bona vida (crònica d'un dilluns qualsevol a la tarda)


    T'has de moure, ara la feina i els contactes són més cars de trobar. Al matí has fet una reunió amb uns socis de la teva cooperativa, comenceu un nou projecte que t'omple d'il·lusió i pot ser que tingui sortida; una nova via per poder seguir tirant. I, encara més important, amb una missió, un ideal i uns objectius concrets. Però això fa que ara arribis molt just de temps a la ciutat petita que fa de capital de la teva comarca. Ets a l'estació d'autobusos, vols anar a la gran metròpoli olímpica que diu que té tant de poder; tens quinze minuts i no has dinat. Es el més habitual.

    Cap problema: davant de l'estació, en una mena de soterrani fa temps que hi ha un establiment on hi vas de tant en tant. Allí t'atenen bé, s'interessen per la teva família, sempre et pregunten si has menjat de gust i et desitgen bon profit. I el que és més notable: per tant sols quatre euros et donen una cervesa de les millors que pots trobar, d'aquelles que als casal d'avis encara esmenten amb l'antic adjectiu “dorada” (una marca que també etiqueta en català però no en fa gaire escarafalls) i pel mateix preu tot inclòs en cinc minuts et preparen una delícia de la cuina oriental: enciam, col i altres productes de l'hort amb una carn excel·lent condimentada i rostida a l'ast a l'estil dels pastors semites amb una salsa que és per llepar-se els dits. Tot embolicat amb un pa àcim que fa de cobert i ahora complementa el contingut. Un menjar del tot equilibrat.

    Com que el temps és just i vols menjar tranquil i amb bones vistes, donat que la salut és el més important, puges l'àpat al bus. Saps que segurament està prohibit però si vas en compte i no molestes a ningú pot ser que no et diguin res. El vehicle és molt nou, net, ample. Hi ha molts seients buits. La conductora és guapa i amable, i amb diligència et cobra el bitllet tot aplicant el descompte que et correspon. El viatge et costa menys de 8€.

    Durant una hora i tres quarts faràs 150 quilòmetres gaudint d'una vista panoràmica de poblats, muntanyes i camps d'una de les regions més atractives del continent que ha dominat els útims segles aquest maltractat planeta. Quan acabes de dinar, per anar païnt et poses a escriure una mica el que et passa pel cap abans de fer una feina més urgent i necessària. O reposar una mica, que la butaca és molt còmoda. D'aquí a una estona amb la viola lírica a la mà i el macbook a l'esquena agafaràs el metro, faràs cames i arribaràs a un “centro regional” on uns immigrants de la primera volada acullen amb els braços oberts uns altres nouvinguts d'encara més lluny. Allà et trobaràs amb ells. Són els teus amics. T'has proposat assistir regularment a l'assaig setmanal. Són bons músics que han emigrat. com vas fer tu fa força més anys. Tenen un conjunt de música tradicional i popular del seu (i teu) país d'origen. Per alguns d'ells aquesta és la principal font d'ingressos de la família. La música que fan agrada, alegra i emociona. Canten i acompanyen totes i cada una de les cançons que demana la gent del públic. És la seva feina, però això no priva que també ofereixin el seu repertori exclusiu, el substrat de la seva tradició, convençuts i militants. Ho fan tant bé com saben, intenten cada dia de la seva vida fer-ho millor i seguir defensant aquest ofici que alguns d'ells han heredat dels seus pares i avis.
    Foto: Alba Tomàs Massana
    Dues o tres horetes fent una música que t'omple d'energia perquè la vas escoltar de petit, i ara als cinquanta anys i escaig tornes a ser petit, un aprenent i la vius des de dintre. i t'imagines que la música d'aquí, d'aquest país (per la qual portes mitja vida lluitant) va pel camí de ser tant coneguda i ben valorada com la que has estat fent tota aquesta estona.


    De tornada una hora i mitja d'oficina sobre rodes més. Vuit hores de grans experiències per menys de vint euros. No es pot demanar gaire més. Aquesta és una opció de vida. Pots fer un #novullpagar i segurament ho fas. Però quan ho fas assumeixes que el transport privat i l'ús de les autopistes de peatge formen part de l'essència de la nostra forma de vida. I creus que no pot ser. No s'aguanta per enlloc.
    El transport públic és molt millor, amb diferència. El mal és que el servei és insuficient, és escàs i no va a tot arreu, i ni a les hores necessàries. I horrorosament car i la gent no l'agafa per totes aquestes raons i es converteix en un luxe, no tothom té la sort de poder viatjar a meitat de preu.
    I llavors acabes aquest escrit fent una arenga a tothom qui ho llegeixi: no és necessari que ens quedem tancats a casa, però ja cal que canviem la manera de pensar i d'actuar, és hora que ens organitzem, ha arribat l'hora de compartir vehicles particulars amb els veïns o si cal amb desconeguts, hem de mirar d'adaptar-nos els horaris si podem per fer servir transport públic, hem de fer pressió a les empreses perquè abaixin els preus per tothom, que apliquin descomptes amb criteris socials i econòmics, hem d'aconseguir que els polítics que ens representen obliguin a les institucions que deixin de protegir els lobbies i grups empresarials mafiosos que només volen rendiments a curt termini, malgrat o fins i tot a costa de tenir els autocars sovint mig buits. I potser haurem de fer una altra vaga dels tramvies.

    I ara passo la paraula a la meva doctora preferida, la gran Teresa Forcades.

    de més verdes en maduren

    Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich