Crònica del referèndum per l'autodeterminació.

Al nostre poble ahir vam protagonitzar una jornada de bona convivència. Vam compartir llargues hores i vam fer un dinar popular amb arrossada al carrer. Hi va haver problemes informàtics que ens van fer passar més temps junts i millorar les coneixences, que sempre fa bona falta. Alguns joves amb sac de dormir ja hi eren a les 5 del matí fent guàrdia. La gent gran i persones amb dificultats anaven passant per votar en primer lloc. El govern va habilitar el cens universal a primera hora. Algunes vam votar a algun dels pobles veïns on hi havia menys cua, igualment van votar persones de fora. Els uns pels altres han compensat el balanç.

Es pot dir que tot el poble va acudir i es va aplegar al lloc d'anar a votar, i més tard al recompte, que s'ha hagut de fer d'amagat, amb telèfons apagats. El resultat ha donat aquestes xifres:

-296 vots
-275 SI (92,91%)
-14 NO (4,73%)
-5 en BLANC (1,69%)
-2 NULS (0,68%)

Amb respecte al cens electoral, que són unes 330 persones, es podria dir que el sí té una força de més del 80% al nostre municipi, que és un dels 787 municipis per la independència de Catalunya. (el 83,02% del total de municipis de l'actual comunitat autònoma)
Al final hem cantat Els Segadors amb serentitat i esperança.

Durant tot el dia vam estar seguint les notícies que passaven per la televisió del local públic, amb imatges d'horror per la repressió protagonitzades en exclusiva per la guardia incivil i la policia nazional espanyola. El resultat a tot el país és aquest:

-844 ferits
-2.262.424 vots
-400 escoles ocupades (770.000 vots que la GC sha endut)
-2.020.144 SI 90%
-176. 566 NO 7,8%
-45.586 BLANC 2%
-20.129% NUL 0,89%

Tots feien exactament el mateix que hem fet al poble però no tothom ha tingut la sort de no rebre la visita de gent armada i agressiva que han alterat la pau i la convivència festiva.

Situació prèvia al referèndum d'autodeterminació de Catalunya 1/10/2017

Una selecció dels millors videos 

El blog "Cançons i músiques dels avis" al Telenotícies migdia de TV3

El blog de cançons i músiques dels avis al Telenotícies migdia de TV3

Independència mexicana al Ripollès

A Sant Joan de les Abadesses es celebra cada mes de setembre des de l'any 2005 la festa del Grito, ritual cívic que reprodueix la proclama independentista de 1810. Enguany que alguns vam reivindicar aquest crit amb l'afegit "sin PRI" com a protesta pels vicis del recent procés electoral mexicà. Aquest cop a més a més de la "piñata", el ballet folklòric, el "mariachi" i la gastronomia hem pogut viure unes pinzellades de l'ambient del fandango "jarocho", un tipus de festa propi de les terres de Veracreu. Un moment molt emotiu va ser quan vam cantar amb companyia de la Coral del Casal Jaume Nunó els dos himnes nacionals: el de Mèxic, amb música de l'il·lustre compositor català, i el de Catalunya, amb una tonada popular de la tradició oral, moment en què van onejar les estelades i els crits d'independència. Reproduim unes fotos de l'Arnau Urgell,  publicades al web http://www.naciodigital.cat/elripolles/galeria/1099/foto/37079. Pell de gallina.

Independència!

"Habiendo cesado por la entrada de las armas del rey nuestro señor en esta ciudad y plaza, la representación de la Diputación y Generalitat de Cataluña, el exelentísimo sr. mariscal duque de Berwick y Liria me ha encargado que orden y mande a los diputados y oidores de cuentas del general de Cataluña que arrimen todas las insignias, cesen totalmente así ellos como sus subalternos en el ejercicio de sus cargos, empleos y oficios y entreguen las llaves, libros y todo lo demás concerniente a dicha casa de la Diputación." 11 setembre 1714. 

Així, d'un dia per l'altre, amb un simple decret va quedar suspesa la Generalitat de Catalunya. Aviat farà 300 anys.

I amb la camisa xopa
treballant tota la nit
hem enregistrat un crit
per tal d'animar la tropa:

I el que faci bona sembra
ha de fer bona collita
i per l'onze de setembre
farem correr aquesta dita:

Que què vol aquesta tropa?
que vol aquesta gent?
Catalunya independent!
i un nou estat d'Europa!

Folk Segovia 2012: Sol i Serena

Traduït de la ressenya original publicada a Tierra Folk

Folk Segovia / EBU-UER Folk Festival

Sol i Serena
29/06/2012
Teatro Juan Bravo, Segòvia

El grup català Sol i Serena s'ha presentat a Segòvia amb el seu segon disc a la butxaca i amb moltes ganes de fer música. La seva reelaboració de les arrels musicals de Catalunya ha captat l'atenció d'importants cites musicals i els ha fet mereixedors del recolzament de músics tan importants com l'Eliseo Parra, que va fer una col·laboració amb el grup i està inclosa en el primer disc.

Fotografia: Ramón Moratalla

El sextet planteja un concert amb colors molt mediterranis. En el seu so hi juguen un paper fonamental la viola de roda i l'acordió, que plegats aporten matisos evocadors de les músiques de llocs com Sardenya i el Piemont.

Recolzats amb l'experiència de Francesc Tomás “Panxito” a les cordes i la contundent i identitària sonoritat de les gralles y tarotes de Jordi Comas, Sol i Serena varen oferir un dels més atractius concerts d'aquesta edició. AB/CM

Esperant a la porta del teatre per fer les proves, mentre la festa omple la plaça.

Crònica de la V Violinada

Feia mesos que havíem adquirit els bitllets d'avió per les nostres convidades, l'Elisa i la Placida. Per Internet. Ara que avancaven les hores, quan tot havia d'estar més que clar, començavem a patir. Grans nevades, pobles aïllats a la Romagna, una onada siberiana envoltava el continent. No era gens fàcil que les sonadores de l'Acqua Fredda poguessin arribar a l'aeroport de Bolonya, i un cop allà es trobarien que els avions que anaven cap al Sud podien volar i els del Nord es ni podien ni volaven. O era al revès? I els de l'Oest, salpen o no? Un essaemaessa: són a l'aeroport i el vol no s'ha suspès. Podran venir! Alegria: tot va bé.

Segon essaemaessa: no tenen bitllet. La reserva electrònica que nosaltres havíem comprat i enviat era falsa. Tot buscant el millor preu es veu que ens havíem embardissat fins ensopegar amb uns pirates que naveguen entre Dinamarca, Irlanda i el Canadà, no se sap ben bé a quines estranyes aigües cibernètiques. En fi. Que fem? Compreu, compreu, al preu que us diguin, que ja la genteta està apuntada, els fideus encarregats, les ràdios i televisions ja ho anuncien, el refugi habilitat, tenim la clau i el duro. Ara no podem fer-nos enrera!

És divendres i ja són aquí. Una de les sonadores és de la quinta d'en Panxito, la família del qual les acollirà a casa, i l'altra més aviat de l'edat de l'Anaís, que les ha portat cap al poble. Comencem a la Capella de Santa Anna amb una conferència sobre el violí popular mexicà, que alguns troben interessant, i la festa, que durarà tot el cap de setmana comença a escalfar motors. Aviat sentirem el Brunzit, el nou grup format pel veí acordionista Pere Pau i els companys Don, Joan Naspleda i Daniel Regincòs. Ells faran el ball, després del concert de presentació del primer disc de Les Violiles, un grup liderat per dues jovenetes i un vailet que han vingut des del barri de Gràcia de Barcelona, i pel que es veu ja no voldran mai més deixar de sovintejar Argelaguer. En Guillem Ballaz se n'ocupa de que aquest concertàs soni d'allò més bé.

L'endemà tots estem a punt pels tallers i les comunicacions, ja que hem anar a dormir aviat. El recorregut pel poble en companyia d'en Salvador el deixem córrer perquè el temps no acompanya per fer el pelegrinatge desitjat i preferim restar sans i estalvis frec a frec amb els arquets. En Daniel Vilarrubias, erudit del violí a l'època barroca i abans i tot, ens explica com podia haver estat l'arribada d'aquest instrument a les nostres terres, i la Placida fa un interessant contrapunt tocant amb l'Elisa algunes músiques que havia comentat en Daniel, però amb la manera de fer dels balls de poble més salvatges. El dia es fa curt amb tanta activitat: el taller de corrandes funciona de fantàsticament, i després dels tallers de tarda hi haurà el primer àpat popular, encara que del poble ben bé no n'érem gaires. Encara hem de trobar la manera de poder compartir més aquestes estones que són tant de festa.

La vetllada al Casal anirà a càrrec de les convidades i els companys del seu grup, que han vingut pel seu propi mitjà i despesa, en principi per passar la nit de festa i tornar a l'endemà. Però a can Ryanair no s'estan per orgues (mai més ben dit) i a la matinada haurem d'anar a buscar a l'aeroport de Vilobí a dos dels sonadors, mig morts de son i fred, que no es van voler disciplinar a les ordres de les funcionàries que els convidaven a llençar el violí i la guitarra bolonyesa si volien pujar a l'avió, tot i haver pagat el suplement corresponent.

Diumenge al matí han continuat els tallers, amb la particularitat que la Lídia de Mena, vinguda del Priorat amb el seu fill Roc, ens ha fet ballar la jota compartint el seu ensenyament de dansa amb el taller de violí, tot alhora. L'experiment fa funcionat la mar de bé. Com també la cercavila, el dinar, la cantada de corrandes i la mostra popular i ball final, amb presència de tots els participants que han volgut, i la presentació del grup Violinaris, tot un programa de festa que ja quedaria justificat si fos tot sol, però que no deixa de ser un tercer dia d'activitats, i això fa que molta gent ja vagi marxant de mica en mica, amb el desig, però, de tornar l'any que ve.

La Violinada és una associació cultural d'Argelaguer (Nif G-55063036) que a més d'organitzar la trobada al poble participa amb altres esdeveniments i trobades de violí tradicional d'arreu. La col·laboració de l'Ajuntament d'Argelaguer ha estat enguany molt i molt significativa, igualment del Bar El Casal i la Parròquia. També hem d'agraïr la bona disposició tant dels veïns i visitants, com de les entitats del poble i la comarca i els mitjans de difusió locals.

Salut i corda!

Els materials d'aquest post han estat publicats prèviament a la revista local L'Argelaga i al portal Web de la comarca El Garrotxí.cat

Rèquiem per les cabanes d'en Garrell d'Argelaguer.

No estem a l'alçada de les torres d'en Garrell. No en sabem més. Si un poble i la seva institució no saben correspondre amb imaginació davant d'un fet tant singular, val més que pleguem. Valdrà més deixar de pagar peatges i d'acatar lleis fetes a corre-cuita a la mida dels interessos de l'oligarquia i els seus lobbys capitalistes... a la merda fer complir la legalitat vigent quan aquesta legalitat és flexible segons per què i tancada de mires per a la creativitat popular.

Homenatge popular a Josep Pujiula "Garrell", al setembre de 2008

Fa poc amb uns amics de fora vam fer la visita, quasi bé la darrera, a la Font d'en Garrell. Com sempre passa en aquests casos hi va haver admiració autèntica davant d'aquesta mostra d'art efímer. Algú va comentar que aquesta obra en un altre país ja seria monument nacional, digne del respecte de tothom com es descriu en aquest enllaç.

Vista de la font de fa pocs anys

Parlant en diverses ocasions amb en Josep Pujiula, artista creador de les anomenades Cabanes, o Font d'en Garrell, n'hem anat traient algunes consideracions. La darrera vegada ell va seure per descansar un moment al nostre costat, i tot menjant una taronja, sense ni rentar-se les mans que minuts abans havien estat desmuntant el laberint, ens deia que ara sí ja s'havia acabat. Era el tercer i últim cop que feia i desfeia. Unes quantes fotos i avall. Ara, deia, que caminar per aquells marges sense el laberint és molt més perillós, i anava repetint també: a algú no li ha interessat. Hi ha algú que no vol turisme a Argelaguer.

Parlant amb en Josep l'any 2005

Ja li sabia greu que els visitants aparquessin els cotxes tot aixafant sembrats i solia fer broma tot dient que hauria d'indemnitzar el propietari del camp, però que ja entrava tot en pressupost. Ara, menys alegre, argumentava que per el "jueu ric aquell" (en Sheldon Adelson, promotor d'Eurovegas) el govern faria tot de lleis a mida, hi deixarien fumar i tot, ara en canvi no eren capaços de fer un cartell com el que havia fet ell mateix, però de manera oficial, que digués que la persona que hi entrava ho feia segons el seu propi risc, criteri i responsabilitat.

L'homenatge del 2008 surt a la premsa

Ja està fet. Ell tot sol ho ha fet i ell tot sol ho desfà. Sense normativa de la generalitat catalunyesa, ni permís municipal, en terreny aliè i tolerat d'aquella manera pel propietari, en zona inundable sota la jurisdicció dels qui controlen torrents i rieres i per tant no apta per cap construcció humana, ha aparegut una de les meravelles de la comarca, com un bolet i morirà com un bolet.
No ha estat una explotació turística, ni un parc temàtic. És una cosa feta de manera espontània, amb materials de la natura i de rebuig, agafats d'aquí i d'allà. Una cosa única al món. I els polítics del govern, que no fan altra cosa que remenar el cul davant dels mafiosos i llepar els dels manaires de Madrit i Merkelàndia, per veure quines escorrialles en treuen, en comptes de posar més normatives per escurar el poc que queda  de les butxaques i de posar pals a les rodes de la creativitat dels habitants d'aquesta soferta terra haurien de fer de manera que la obra de il·luminats genis com en Garrell fos tant reconeguda, per posar un exemple, com la del celler dels Roca, que també és art efímer, per cert.

Comentari de Jordi Basté

Comentari de Jordi Basté sense desperdici.

Membres de Sol i Serena triomfen a Osca amb La Fraternité

Diario del Alto Aragón CRÍTICA MUSICAL

Energía positiva

Biella Nuei, el pasado viernes, en el Centro Cultural del Matadero. | PABLO SEGURA Biella Nuei presentó el viernes en el Matadero el fruto musical que ha dado "La Fraternité" PEDRO GÁLLEGO 02/05/2011 HUESCA.- La exposición "Espejos de la memoria" que une a la ciudad de Huesca con Olot y Tourneifeille en un proyecto de colaboración cultural tiene su plasmación sonora en un CD que se incluye en el catálogo de la exposición, y que reúne a una serie de músicos aragoneses, catalanes y franceses dirigidos por Luis Miguel Bajén, cabeza visible del magnífico grupo zaragozano de folk Biella Nuei, bajo el nombre de "La Fraternité". El fruto de esta colaboración entre unos músicos que no se conocían previamente es una sabrosísima colección de canciones que se pasean por el folk, reggae-ska, jazz manouche y otras hierbas, que tuvo su presentación el viernes en el Centro Cultural del Matadero dentro del ciclo Aragón Tierra Abierta. El concierto empezó con unas jotas de ronda, con la estupenda voz de Inma Carné brillando sobre un original acompañamiento que incluía violín y acordeón, perfecto aperitivo de lo que estaba por llegar. Lo primero un paloteado, música que se tocaba, y se toca aún, en los días más señalados, en los días de fiesta, en este caso una melodía recuperada de Yésero, que Luis Miguel Bajén quiso dedicar a todas las personas que han contribuído con su esfuerzo a mantener viva la fabla a lo largo de los años. Con una banda de once personas ya sobre el escenario, un número que luego iría aumentando, ahí estaban los tres músicos franceses, Gogo, Yougo y Chloé, de la Compagnie Cuanol, y también Sol i Serena, dúo llegado de la zona de Olot, para encarar primero "El Gall Negre", un tema vibrante atravesado por el sonido de la tenora, un instrumento similar a la dulzaina que suele utilizarse para acompañar a las sardanas, y después "Olot, Olot", un hermoso tema tradicional de aire bucólico y evocador. Siguieron con otro tema tradicional catalán, el conocido "Cant dels ocells", una melodía que el legendario violonchelista Pau Casals convirtió en universal, con una nueva letra que habla de ansias de libertad, en una interpretación delicada y sentida. Más exhuberante resultó "Yandandeiro", palabra sin sentido que titula un canto con cierto aire medieval que desemboca en un pequeño apunte de fiesta. También quiso recuperar Luis Miguel Bajén la emocionante "Aqueras montañas", una canción que no puede faltar nunca en el repertorio de Biella Nuei, antes de seguir con "Dama d"Aragó", un clásico del folclore catalán versionado incluso por Joan Manuel Serrat, que lo incluyó en un disco de romances medievales. El lado más festivo del concierto llegó con "Mi jardín", un tema con mucho swing sazonado con unas gotas de irresistible jazz manouche cortesía del guitarrista Jean Pierre Bailly; y ya eran catorce personas en escena en ese momento cuando se sumó a la banda nuestro Justo Bagüeste, genial saxofonista que improvisó con gracia e inspiración sobre el ritmo ska-folk que sostenía "María de Tourneifeille", alegre revisión del "María, tres colores" de Biella Nuei haciendo bailar en plan jamaicano unas melodías tradicionales de Quinto de Ebro. "Petit Napoleon" ironiza sobre el presidente francés mientras que "Santa Pereza / Sainte Paresse" es un todo un himno hedonista. Aunque para himnos la tremenda traca final: "Hue-Ska" es una desbordante versión de la música de San Lorenzo que debería incendiar la ciudad cada vez que sonara en las fiestas de este verano, todo un subidón de energía, o como diría el entrañable Fary un auténtico "melocotonazo". Y para cerrar definitivamente el concierto una curiosa versión bilingüe castellano-catalán del emocionante "Canto a la libertad" de Labordeta puso el punto final a una estupenda noche llena de energía positiva.

Entrevista a "El Periódico"

Montserrat Massana: «Tenía todas las palabras dentro, pero no salían»

Jueves, 28 de abril del 2011
Núria NavarroPeriodista
Se licenció en Medicina y aprendió los secretos de la logopedia al lado del prestigioso Josep Guixà. Montserrat Massana (Barcelona, 1959) se convirtió en una experta, dio clases en el Hospital de Sant Pau y escribió un libro, Tractament i prevenció de la dislalia, muy apreciado por los estudiantes. Ella, que durante más de 20 años ayudó a cientos a recuperar el habla, se quedó sin habla.

Montserrat Massana. DAVID BORRAT /
CLICK ARTFOTO

Article complet (en castellà)

Maria Inés al BarnaSants; Mèxic i França en conflicte.

La cantant María Inés Ochoa visita Europa per tercer any consecutiu. Enguany estarà acompanyada pels músics Ramon Sánchez, Manuel Guarneros i Francesc Tomàs “Panxito”. El concert, que BarnaSants gravarà en directe per publicar més tard, es farà el dia 8 d'abril de 2011 a les nou de la nit, a l'Auditori Josep Carreras de Vila-Seca.

L'artista té a la seva agenda, just abans de la seva actuació a Catalunya, un seguit de recitals en territoris de l'Estat Francès. Aquests concerts s'inclouen en un paquet de 350 actes diversos relacionats amb les cultures de Mèxic que es preveien fer a França durant tot l'any 2011, però, com publica el diari la Razón, s'estan començant a suspendre per ordre del mateix govern mexicà.

Perillen, doncs, els concerts de Maria Inés Ochoa al Béarn i al Pais Basc Nord? Aquesta seria una de les repercussions de les tensions diplomàtiques entre les repúbliques mexicana i francesa.

La presidenta del Conaculta, Consuelo Sáizar, ha explicat en conferència de premsa que s'està avaluant la possibilitat que totes les activitats previstes al festival “Año de México en Francia” s'acabin fent a Mèxic, ja que França ha canviat les condicions dels acords que ja s'havien pactat.

I quin és l'origen d'aquest conflicte tant surrealista? Doncs que l'any 2005 va ser capturada per la policia la noia francesa Florence Cassez a la carretera de Cuernavaca, al costat del seu xicot, el delinqüent mexicà Israel Vallarta i d'altres membres de la banda “Los Zodiacos”. Va ser acusada de diversos segrests, possessió d'armes i delinqüència organitzada, i finalment condemnada a 60 anys de presó.

El 9 de març de 2009, durant la seva visita a Mèxic, el president gal Nicolas Sarkozy va demanar que Cassez fos transferida a una presó francesa, un dret que ella tindria segons la Convenció de 1983 d'Estrasburg sobre trasllat de persones condemnades, signat tant per França com per Mèxic.

Amb el president Felipe Calderón van acordar la creació d'una comissió binacional per resoldre aquesta qüestió. No obstant això, atès que ha estat condemnada a 60 anys i que 20 anys és la pena màxima permesa a França, el govern asteca finalment va decidir el juny de 2009 que Cassez es quedés a Mèxic per complir la seva condemna.

La família de Cassez demana als francesos que boicotegin Mèxic com a destí turístic i que suprimeixin les celebracions culturals del “Año de México en Francia”.

Mèxic cancel·la la seva participació en aquests actes de 2011 (350 actuacions artístiques, pel·lícules i conferències previstos) com a reacció al fet que el president francès Sarkozy hagi decidit declarar que aquesta programació, d'un any de durada, sigui dedicada a Cassez, i que a cada esdeveniment individual es faci un acte de record a la segrestadora francesa.

El més paradoxal de tot és que si els francesos volen participar en aquests espectacles hauran de creuar l'Atlàntic, i així haurà sortit el tret per la culata als que volien boicotejar l'intercanvi cultural i turístic.

9 de gener de 2010. Ferriol, rei.

Ferriol Macip destrona Titot i es corona com a nou Rei de les Nyacres a Espolla

El passat dissabte 9 de gener va tenir lloc la 8a. Trobada de Cantadors a Espolla. Al llarg del dia es van anar succeint els diversos actes programats: presentació del llibre "Els Cantadors a Espolla"; taller de romanços i taller d'iniciació al cant improvisat; assemblea de l'associació Cor de Carxofa i la Festa de la Trobada amb l'actuació d'en Jaume Arnella i el combat per la coronació del Rei de les Nyacres. Unes activitats que es van iniciar a dos quarts d'una del migdia i que s'allargaren fins les tres de la matinada.

La presentació del llibre "El Cançoner Popular a Espolla" va comptar amb la presència, a més dels membres de l’Associació Cultural d'Espolla responsables de la redacció i edició, d'en Jaume Arnella músic i cantant i de Liliana Tomàs, neta d'en Joan Tomàs que l'any 1928 va ser a Espolla recollint el material ara presentat.

Els tallers de tarda van comptar amb la participació de més de 40 cantadors que es van repartir segons els interessos a l'aula de Composició de Romanços, conduïda per Jaume Arnella, o a la d'Iniciació a la Glosa, portada per la Marta Rius.

Però l’expectació es va començar a fer present a partir de les 7 del vespre que es va iniciar la primera eliminatòria per la final de coronació del Rei de les Nyacres. Amb una sala de la Societat la Fraternal d'Espolla pràcticament plena, vint cantadors de diversos punts del país competien entre ells per ser triats entre els set que a la nit haurien de competir per treure la corona a Francesc Ribera "Titot".

La nit va començar, amb una sala plena de gom a gom, amb l'actuació del Triet Rústic per cantar el tradicional Reputicànticus que dóna inici a la festa. A continuació en Jaume Arnella va actuar amb una mostra del seu repertori.

I, tot seguit, entrats en el concurs pel Rei de les Nyacres el jurat va pujar per donar el nom dels 7 glosadors que acompanyarien a en Titot en la final. Després d'un seguit de proves eliminatòries els dos cantadors que van passar a la gran final van ser en Francesc Ribera "Titot" i en Ferriol Macip. Finalment, després de totes les proves superades, el jurat va dictaminar que el cantador guanyador de l'edició 2010 del Rei de les Nyacres a Espolla era en Ferriol Macip.

(del blog de Cor de Carxofa)

Crítica "Un segon"

Sol i serena: 'Un segon'
20/11/2009 NoticiasClave.net

La música tradicional, vista con mirada de músicos vocacionales e interpretada con personalidad, se alimenta en este disco de Sol i Serena de composiciones de los integrantes del grupo, algún poema prestado y evocaciones como la del personaje de ‘Terra baixa’, Manelic, a modo de romances sobre escenas del mundo rural o históricas. La envoltura musical esmerada de estos multiinstrumentistas resulta un vehículo idóneo para las historias que cuentan y cantan con solvencia y un gusto que atraviesa el tiempo.

‘Un segon’ es un disco autoeditado y su presentación y diseño resultan tan originales y atractivos como su contenido musical.