Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sol i Serena. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sol i Serena. Mostrar tots els missatges

7/03/2012

Folk Segovia 2012: Sol i Serena


Sol i Serena
29/06/2012
Teatro Juan Bravo, Segòvia

El grup català Sol i Serena s'ha presentat a Segòvia amb el seu segon disc a la butxaca i amb moltes ganes de fer música. La seva reelaboració de les arrels musicals de Catalunya ha captat l'atenció d'importants cites musicals i els ha fet mereixedors del recolzament de músics tan importants com l'Eliseo Parra, que va fer una col·laboració amb el grup i està inclosa en el primer disc.

Fotografia: Ramón Moratalla
El sextet planteja un concert amb colors molt mediterranis. En el seu so hi juguen un paper fonamental la viola de roda i l'acordió, que plegats aporten matisos evocadors de les músiques de llocs com Sardenya i el Piemont.



Recolzats amb l'experiència de Francesc Tomás “Panxito” a les cordes i la contundent i identitària sonoritat de les gralles y tarotes de Jordi Comas, Sol i Serena varen oferir un dels més atractius concerts d'aquesta edició. AB/CM

Esperant a la porta del teatre per fer les proves, mentre la festa omple la plaça.






5/02/2012

Rèquiem per les cabanes d'en Garrell d'Argelaguer.


No estem a l'alçada de les torres d'en Garrell. No en sabem més. Si un poble i la seva institució no saben correspondre amb imaginació davant d'un fet tant singular, val més que pleguem. Valdrà més deixar de pagar peatges i d'acatar lleis fetes a corre-cuita a la mida dels interessos de l'oligarquia i els seus lobbys capitalistes... a la merda fer complir la legalitat vigent quan aquesta legalitat és flexible segons per què i tancada de mires per a la creativitat popular.
Homenatge popular a Josep Pujiula "Garrell", al setembre de 2008
Fa poc amb uns amics de fora vam fer la visita, quasi bé la darrera, a la Font d'en Garrell. Com sempre passa en aquests casos hi va haver admiració autèntica davant d'aquesta mostra d'art efímer. Algú va comentar que aquesta obra en un altre país ja seria monument nacional, digne del respecte de tothom com es descriu en aquest enllaç.

Vista de la font de fa pocs anys
Parlant en diverses ocasions amb en Josep Pujiula, artista creador de les anomenades Cabanes, o Font d'en Garrell, n'hem anat traient algunes consideracions. La darrera vegada ell va seure per descansar un moment al nostre costat, i tot menjant una taronja, sense ni rentar-se les mans que minuts abans havien estat desmuntant el laberint, ens deia que ara sí ja s'havia acabat. Era el tercer i últim cop que feia i desfeia. Unes quantes fotos i avall. Ara, deia, que caminar per aquells marges sense el laberint és molt més perillós, i anava repetint també: a algú no li ha interessat. Hi ha algú que no vol turisme a Argelaguer.
Parlant amb en Josep l'any 2005
Ja li sabia greu que els visitants aparquessin els cotxes tot aixafant sembrats i solia fer broma tot dient que hauria d'indemnitzar el propietari del camp, però que ja entrava tot en pressupost. Ara, menys alegre, argumentava que per el "jueu ric aquell" (en Sheldon Adelson, promotor d'Eurovegas) el govern faria tot de lleis a mida, hi deixarien fumar i tot, ara en canvi no eren capaços de fer un cartell com el que havia fet ell mateix, però de manera oficial, que digués que la persona que hi entrava ho feia segons el seu propi risc, criteri i responsabilitat.
L'homenatge del 2008 surt a la premsa
Ja està fet. Ell tot sol ho ha fet i ell tot sol ho desfà. Sense normativa de la generalitat catalunyesa, ni permís municipal, en terreny aliè i tolerat d'aquella manera pel propietari, en zona inundable sota la jurisdicció dels qui controlen torrents i rieres i per tant no apta per cap construcció humana, ha aparegut una de les meravelles de la comarca, com un bolet i morirà com un bolet.
No ha estat una explotació turística, ni un parc temàtic. És una cosa feta de manera espontània, amb materials de la natura i de rebuig, agafats d'aquí i d'allà. Una cosa única al món. I els polítics del govern, que no fan altra cosa que remenar el cul davant dels mafiosos i llepar els dels manaires de Madrit i Merkelàndia, per veure quines escorrialles en treuen, en comptes de posar més normatives per escurar el poc que queda  de les butxaques i de posar pals a les rodes de la creativitat dels habitants d'aquesta soferta terra haurien de fer de manera que la obra de il·luminats genis com en Garrell fos tant reconeguda, per posar un exemple, com la del celler dels Roca, que també és art efímer, per cert.


5/09/2011

Membres de Sol i Serena triomfen a Osca amb La Fraternité


Diario del Alto Aragón

CRÍTICA MUSICAL

Energía positiva

Biella Nuei, el pasado viernes, en el Centro Cultural del Matadero.
Biella Nuei, el pasado viernes, en el Centro Cultural del Matadero. | PABLO SEGURA
Biella Nuei presentó el viernes en el Matadero el fruto musical que ha dado "La Fraternité"



PEDRO GÁLLEGO
02/05/2011


HUESCA.- 
La exposición "Espejos de la memoria" que une a la ciudad de Huesca con Olot y Tourneifeille en un proyecto de colaboración cultural tiene su plasmación sonora en un CD que se incluye en el catálogo de la exposición, y que reúne a una serie de músicos aragoneses, catalanes y franceses dirigidos por Luis Miguel Bajén, cabeza visible del magnífico grupo zaragozano de folk Biella Nuei, bajo el nombre de "La Fraternité". El fruto de esta colaboración entre unos músicos que no se conocían previamente es una sabrosísima colección de canciones que se pasean por el folk, reggae-ska, jazz manouche y otras hierbas, que tuvo su presentación el viernes en el Centro Cultural del Matadero dentro del ciclo Aragón Tierra Abierta.
El concierto empezó con unas jotas de ronda, con la estupenda voz de Inma Carné brillando sobre un original acompañamiento que incluía violín y acordeón, perfecto aperitivo de lo que estaba por llegar. Lo primero un paloteado, música que se tocaba, y se toca aún, en los días más señalados, en los días de fiesta, en este caso una melodía recuperada de Yésero, que Luis Miguel Bajén quiso dedicar a todas las personas que han contribuído con su esfuerzo a mantener viva la fabla a lo largo de los años. Con una banda de once personas ya sobre el escenario, un número que luego iría aumentando, ahí estaban los tres músicos franceses, Gogo, Yougo y Chloé, de la Compagnie Cuanol, y también Sol i Serena, dúo llegado de la zona de Olot, para encarar primero "El Gall Negre", un tema vibrante atravesado por el sonido de la tenora, un instrumento similar a la dulzaina que suele utilizarse para acompañar a las sardanas, y después "Olot, Olot", un hermoso tema tradicional de aire bucólico y evocador. Siguieron con otro tema tradicional catalán, el conocido "Cant dels ocells", una melodía que el legendario violonchelista Pau Casals convirtió en universal, con una nueva letra que habla de ansias de libertad, en una interpretación delicada y sentida.
Más exhuberante resultó "Yandandeiro", palabra sin sentido que titula un canto con cierto aire medieval que desemboca en un pequeño apunte de fiesta. También quiso recuperar Luis Miguel Bajén la emocionante "Aqueras montañas", una canción que no puede faltar nunca en el repertorio de Biella Nuei, antes de seguir con "Dama d"Aragó", un clásico del folclore catalán versionado incluso por Joan Manuel Serrat, que lo incluyó en un disco de romances medievales.
El lado más festivo del concierto llegó con "Mi jardín", un tema con mucho swing sazonado con unas gotas de irresistible jazz manouche cortesía del guitarrista Jean Pierre Bailly; y ya eran catorce personas en escena en ese momento cuando se sumó a la banda nuestro Justo Bagüeste, genial saxofonista que improvisó con gracia e inspiración sobre el ritmo ska-folk que sostenía "María de Tourneifeille", alegre revisión del "María, tres colores" de Biella Nuei haciendo bailar en plan jamaicano unas melodías tradicionales de Quinto de Ebro. "Petit Napoleon" ironiza sobre el presidente francés mientras que "Santa Pereza / Sainte Paresse" es un todo un himno hedonista.
Aunque para himnos la tremenda traca final: "Hue-Ska" es una desbordante versión de la música de San Lorenzo que debería incendiar la ciudad cada vez que sonara en las fiestas de este verano, todo un subidón de energía, o como diría el entrañable Fary un auténtico "melocotonazo". Y para cerrar definitivamente el concierto una curiosa versión bilingüe castellano-catalán del emocionante "Canto a la libertad" de Labordeta puso el punto final a una estupenda noche llena de energía positiva.

12/18/2009

Crítica "Un segon"


Sol i serena: 'Un segon'
20/11/2009 NoticiasClave.net

La música tradicional, vista con mirada de músicos vocacionales e interpretada con personalidad, se alimenta en este disco de Sol i Serena de composiciones de los integrantes del grupo, algún poema prestado y evocaciones como la del personaje de ‘Terra baixa’, Manelic, a modo de romances sobre escenas del mundo rural o históricas. La envoltura musical esmerada de estos multiinstrumentistas resulta un vehículo idóneo para las historias que cuentan y cantan con solvencia y un gusto que atraviesa el tiempo.

Un segon’ es un disco autoeditado y su presentación y diseño resultan tan originales y atractivos como su contenido musical.

de més verdes en maduren

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich