No estem a l'alçada de les torres d'en Garrell. No en sabem més. Si un poble i la seva institució no saben correspondre amb imaginació davant d'un fet tant singular, val més que pleguem. Valdrà més deixar de pagar peatges i d'acatar lleis fetes a corre-cuita a la mida dels interessos de l'oligarquia i els seus lobbys capitalistes... a la merda fer complir la legalitat vigent quan aquesta legalitat és flexible segons per què i tancada de mires per a la creativitat popular.
 |
| Homenatge popular a Josep Pujiula "Garrell", al setembre de 2008 |
Fa poc amb uns amics de fora vam fer la visita, quasi bé la darrera, a la Font d'en Garrell. Com sempre passa en aquests casos hi va haver admiració autèntica davant d'aquesta mostra d'art efímer. Algú va comentar que aquesta obra en un altre país ja seria monument nacional, digne del respecte de tothom
com es descriu en aquest enllaç.
 |
| Vista de la font de fa pocs anys |
Parlant en diverses ocasions amb en Josep Pujiula, artista creador de les anomenades Cabanes, o Font d'en Garrell, n'hem anat traient algunes consideracions. La darrera vegada ell va seure per descansar un moment al nostre costat, i tot menjant una taronja, sense ni rentar-se les mans que minuts abans havien estat desmuntant el laberint, ens deia que ara sí ja s'havia acabat. Era el tercer i últim cop que feia i desfeia. Unes quantes fotos i avall. Ara, deia, que caminar per aquells marges sense el laberint és molt més perillós, i anava repetint també: a algú no li ha interessat. Hi ha algú que no vol turisme a Argelaguer.
 |
| Parlant amb en Josep l'any 2005 |
Ja li sabia greu que els visitants aparquessin els cotxes tot aixafant sembrats i solia fer broma tot dient que hauria d'indemnitzar el propietari del camp, però que ja entrava tot en pressupost. Ara, menys alegre, argumentava que per el "jueu ric aquell" (en Sheldon Adelson, promotor d'Eurovegas) el govern faria tot de lleis a mida, hi deixarien fumar i tot, ara en canvi no eren capaços de fer un cartell com el que havia fet ell mateix, però de manera oficial, que digués que la persona que hi entrava ho feia segons el seu propi risc, criteri i responsabilitat.
 |
| L'homenatge del 2008 surt a la premsa |
Ja està fet. Ell tot sol ho ha fet i ell tot sol ho desfà. Sense normativa de la generalitat catalunyesa, ni permís municipal, en terreny aliè i tolerat d'aquella manera pel propietari, en zona inundable sota la jurisdicció dels qui controlen torrents i rieres i per tant no apta per cap construcció humana, ha aparegut una de les meravelles de la comarca, com un bolet i morirà com un bolet.
No ha estat una explotació turística, ni un parc temàtic. És una cosa feta de manera espontània, amb materials de la natura i de rebuig, agafats d'aquí i d'allà. Una cosa única al món. I els polítics del govern, que no fan altra cosa que remenar el cul davant dels mafiosos i llepar els dels manaires de Madrit i Merkelàndia, per veure quines escorrialles en treuen, en comptes de posar més normatives per escurar el poc que queda de les butxaques i de posar pals a les rodes de la creativitat dels habitants d'aquesta soferta terra haurien de fer de manera que la obra de il·luminats genis com en Garrell fos tant reconeguda, per posar un exemple, com la del celler dels Roca, que també és art efímer, per cert.
