digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cant de la sirena
Companys, si coneixeu el cant de la sirena
allà en mig de la mar jo l´aniria a veure, però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m´atura i caic en terra
I si un trist atzar m´atura i caic en terra
porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat, si guanyem el combat.
Companys, si busqueu les primaveres lliures
amb vosaltres vull anar que per poguer-les viure jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar...
I si un trist atzar...
Bella ciao (pasdoble) Popular anònima (mi-, la-, Si7)
Son cieco e mi vedete, devo chiedere la carità,
ho quatro fili che piangono e pane non ho da dar.
Noi andremo a Roma, davanti al Papa ed al Re,
noi grideremo ai potenti che la miseria c'è.
La valle chel di Roma, la bandiera vogliamo alzar,
cento che la bandiera il Socialismo trionferà.
A tempo
Una mattina mi sono alzato, o bella ciao, bella ciao,
una mattina mi sono alzato ed ho trovato l'invasor.
O partigiano portami via, o bella ciao, bella ciao,
o partigiano portami via che mi sento di morir.
E se io muoio da partigiano, o bella ciao, bella ciao,
e se io muoio da partigiano tu mi devi seppelir.
E seppellire lassù in montagna o bella ciao, bella ciao,
e seppellire lassù in montagna sotto l'ombra di un bel fior.
E le genti che passeranno, o bella ciao, bella ciao,
e le genti che passeranno mi diranno che bel fior.
E questo è il fiore dal partigiano o bella ciao, bella ciao,
e questo è il fiore dal partigiano morto per la libertà.
Cançó sense nom (Χασάπικο) Lluís Llach (La, Re, Mi7)
Què volen aquesta gent (fandango) Maria del Mar Bonet (re-, La7, Fa, Do7)
De matinada han trucat, són al replà de l'escala,
la mare quan surt a obrir porta la bata posada.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
"El seu fill, que no és aquí?" "n'és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?" El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap de totes les esperances
del seu fill estudiant, que ben compromès n'estava.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Què té aquesta terra nostra? Sa porrassa (An dro) Biel Majoral
Hi havia una porrassa que congriava un albó
tan alt com el Puig Major i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa com el castell d'Alaró.
Esponerós sí que ho era amb cimals que s'enfilaven
Se cantes Himne occità. Himne aranès.
Aqueres montanhes que tan nautes son, m’empèishen de véder mèns amors a o son.
Serà un dia que durarà anys (Vals) Ovidi Montllor (la-, Mi7, Do Sol7, re-)
Apreta fort les dents apreta fort els punys
Son cieco e mi vedete, devo chiedere la carità,
ho quatro fili che piangono e pane non ho da dar.
Noi andremo a Roma, davanti al Papa ed al Re,
noi grideremo ai potenti che la miseria c'è.
La valle chel di Roma, la bandiera vogliamo alzar,
cento che la bandiera il Socialismo trionferà.
A tempo
Una mattina mi sono alzato, o bella ciao, bella ciao,
una mattina mi sono alzato ed ho trovato l'invasor.
O partigiano portami via, o bella ciao, bella ciao,
o partigiano portami via che mi sento di morir.
E se io muoio da partigiano, o bella ciao, bella ciao,
e se io muoio da partigiano tu mi devi seppelir.
E seppellire lassù in montagna o bella ciao, bella ciao,
e seppellire lassù in montagna sotto l'ombra di un bel fior.
E le genti che passeranno, o bella ciao, bella ciao,
e le genti che passeranno mi diranno che bel fior.
E questo è il fiore dal partigiano o bella ciao, bella ciao,
e questo è il fiore dal partigiano morto per la libertà.
Cançó sense nom (Χασάπικο) Lluís Llach (La, Re, Mi7)
On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons que apuntes al meu poble?
On vas amb la vergonya per galó, i en el fusell, hi duus la por, que apuntes al meu poble?
On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang i ets tu qui l'omples?
On vas quan ja l'infant no pot mirar ni el blau del mar ni aquell cel clar i ets tu qui el borres?
Conte medieval (Sardana) Esquirols (rem, Do, Fa, La)
que una fera ferotge del parc s'escaparà.
Es prega a les senyores compren força aliments
i no surten de casa fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja, a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega, fent ús dels seus poders,
No volem ser una regió d'Espanya,
Passi-ho bé
Passi-ho bé, passi-ho bé.
Passi-ho bé i moltes gràcies.
Passi-ho bé, passi-ho bé,
Parapassi-ho bé!
Passi-ho bé fins l'any que ve.
On vas amb la vergonya per galó, i en el fusell, hi duus la por, que apuntes al meu poble?
On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang i ets tu qui l'omples?
On vas quan ja l'infant no pot mirar ni el blau del mar ni aquell cel clar i ets tu qui el borres?
Conte medieval (Sardana) Esquirols (rem, Do, Fa, La)
Curts
temps era temps hi havia en un poblet medieval
un baró de mala jeia que a tothom volia mal
amb carrossa d'or i plata passejava tot superb
pel seu terme que moria d'esquifit i famolenc
Llargs
xics i grans mig morts de gana li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat
però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro
"a pencar males abellesnecessito molt més or"
un baró de mala jeia que a tothom volia mal
amb carrossa d'or i plata passejava tot superb
pel seu terme que moria d'esquifit i famolenc
Llargs
xics i grans mig morts de gana li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat
però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro
"a pencar males abellesnecessito molt més or"
Curts
els diumenges a la tarda organitzava un gran joc
"vilatants vinga a la festa a la festa de la mort"
"vull setze joves per banda amb espases i garrots
i a fer d'escacs a la plaça i que guanyin els més forts"
Llargs
xics i grans migs morts de pena li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat
però el somreia; i burleeta els cridava amb veu de tro
"a jugar batua l'olla que a mi m'agrada aquest joc"
els diumenges a la tarda organitzava un gran joc
"vilatants vinga a la festa a la festa de la mort"
"vull setze joves per banda amb espases i garrots
i a fer d'escacs a la plaça i que guanyin els més forts"
Llargs
xics i grans migs morts de pena li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat
però el somreia; i burleeta els cridava amb veu de tro
"a jugar batua l'olla que a mi m'agrada aquest joc"
Curts
un joglar passar pel poble avançada la tardor
i amb senzilla veu cantava i així feia la cançó
"ai del poble ai de la vila que te un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa l'haurà de guanyar amb suor"
Llargs
xics i grans tots l'escoltaven i li daven la raó
els naixia l'esperança van anar a trobar el baró
però ell somreia; i burleta els cridava amb veu de tro
"us faré tallar una orella si escolteu el trobador"
Curts
els vilatants es negaren a pagar més els tributs
a palau armats anaren i parlaren sense embuts
"no us volem per baró nostre no us volem ves-te'n d'aquí
que si et quedes ai de tu a la forca has de morir"
Llargs
xics i grans tots a la una li cantaven la cançó
un joglar passar pel poble avançada la tardor
i amb senzilla veu cantava i així feia la cançó
"ai del poble ai de la vila que te un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa l'haurà de guanyar amb suor"
Llargs
xics i grans tots l'escoltaven i li daven la raó
els naixia l'esperança van anar a trobar el baró
però ell somreia; i burleta els cridava amb veu de tro
"us faré tallar una orella si escolteu el trobador"
Curts
els vilatants es negaren a pagar més els tributs
a palau armats anaren i parlaren sense embuts
"no us volem per baró nostre no us volem ves-te'n d'aquí
que si et quedes ai de tu a la forca has de morir"
Llargs
xics i grans tots a la una li cantaven la cançó
"ai del poble ai de la vila que té un lladre per senyor"
i ell callava; i de ràbia se li corsecava el cormentre el poble repetia la cançó del trobador
El Cant dels Maulets (marxa) Al tall (Re, La7; Sol, Re7, Do)
i ell callava; i de ràbia se li corsecava el cormentre el poble repetia la cançó del trobador
El Cant dels Maulets (marxa) Al tall (Re, La7; Sol, Re7, Do)
"Eixiu tots a casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de bull.
Polimenteu fustes, emblanquineu els murs, perquè Carles d'Àustria ha jurat els furs
Enrameu de murta places i carrers, abastiu de piules xavals i xiquets.
Aclariu la gola amb vi i moscatell, que no hi ha qui pare el pas dels maulets.
Vine Pilareta que et pegue un sacsó, els peixos en l'aigua i els amos al clot.
I si no l'empara el Nostre Senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó.
Si l'oratge es gira en mal dels maulets, vindran altres dies que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen més perill tindran, passeu-me la bota i seguiu tocant."
El meu avi (Americana-rumba ) Ortega Monasterio (mi-, Si7, la-, Mi, La)
El meu avi se'n va anar a Cuba a bordo del "Català"
el millor barco de guerra de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
el millor barco de guerra de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el "Català"!
Arribaren temps de guerres de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
I els mariners de Calella i el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta, varen morir al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
Arribaren temps de guerres de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
I els mariners de Calella i el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta, varen morir al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo no varen tornar,
però els valents de bordo no varen tornar,
tingueren la culpa els americans
En un poble oprimit (Polca-ska) Titot i David Rosell (Re, La, Sol)
En un poble oprimit, en un poble ocupat.
No hi altra bandera que la llibertat.
Si Espanya ens ocupa, si ens te empressonats
Cal trencar les cadenes i ben fort cridar.
En un poble oprimit, en un poble ocupat.
No hi altra bandera que la llibertat.
Si Espanya ens ocupa, si ens te empressonats
Cal trencar les cadenes y ben fort cridar
Independencia i socialisme visca Catalunya visca la terra lliure
Independencia i socialisme visca Catalunya visca terra lliure
Ho criden a Valéncia, Elx i Manacor
Ho criden a Cervera i tambe a Vinaròs
Retrona a Barcelona aquest cant trionfant
Corre per Tarragona i tambe Alacant
Independencia...
Ho criden a Pollença, Reus i Castello
Ho criden a Calella, Formentera i Maó
Retrona a tota Lleida aquest cant trionfant
se sent a Gironella, Blanes i el vell Montblanc
Independencia...
En un poble oprimit, en un poble ocupat.
No hi altra bandera que la llibertat.
Si Espanya ens ocupa, si ens te empressonats
Cal trencar les cadenes i ben fort cridar.
En un poble oprimit, en un poble ocupat.
No hi altra bandera que la llibertat.
Si Espanya ens ocupa, si ens te empressonats
Cal trencar les cadenes y ben fort cridar
Independencia i socialisme visca Catalunya visca la terra lliure
Independencia i socialisme visca Catalunya visca terra lliure
Ho criden a Valéncia, Elx i Manacor
Ho criden a Cervera i tambe a Vinaròs
Retrona a Barcelona aquest cant trionfant
Corre per Tarragona i tambe Alacant
Independencia...
Ho criden a Pollença, Reus i Castello
Ho criden a Calella, Formentera i Maó
Retrona a tota Lleida aquest cant trionfant
se sent a Gironella, Blanes i el vell Montblanc
Independencia...
La fera ferotge (Cercle circassià) Ovidi Montllor (Sol, Re7, Re, La7, Do, Lam)
Per ordre de l'Alcalde es fa saber a tothomque una fera ferotge del parc s'escaparà.
Es prega a les senyores compren força aliments
i no surten de casa fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja, a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega, fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca que no es queixe després
si per culpa la fera ell rep algun torment.
Jo que no tinc ni casa, ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort: -Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles? Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita, jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen la volen atacar,
la fera es defensa, no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola, no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina, a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde es fa saber tothom
que la fera ferotge ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco" i el poble resta en pau.
La gallineta (Xampanya) Lluís Llach (mi-, Re, Do)
El que això no acompleixca que no es queixe després
si per culpa la fera ell rep algun torment.
Jo que no tinc ni casa, ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort: -Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles? Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita, jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen la volen atacar,
la fera es defensa, no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola, no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina, a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde es fa saber tothom
que la fera ferotge ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco" i el poble resta en pau.
La gallineta (Xampanya) Lluís Llach (mi-, Re, Do)
La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m'esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent el que de mi se n'aprofita.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m'esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent el que de mi se n'aprofita.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
A canvi d'algun gra de blat m'heu tret la força de volar
A canvi d'algun gra de blat m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat! Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí, que un cop lliurada del botxí
i no pateixo pel destí, que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill perquè m'entengui amb les veïnes.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més, que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve d'un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més, que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve d'un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
L'allioli (Swing) Joan-Pau Giné (la-, Fa, Do, re-)
Amb un poc de paciència amb un poc de voluntat
Un poc de demagogia i un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia i la força d´un ramat
Muntarà, muntarà l'allioli, l´allioli
muntarà, muntarà l'allioli muntarà
Amb lo que sabem d´escola i amb lo que sem descuidat
Amb (els) somnis de bressola i amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola i amb prou ciment armat
Muntarà...
Amb guitarres matineres per un cant recuperat
Amb idees camineres i espectacles de mercat
Amb xirments* i costelles i intel·lectuals pesats
Muntarà...
Caparutxes per la Sang i carrotes pels obriers
Tants de contes despassats i que encara se porten bé
Amb l´USAP* que sempre guanya i el diumenge a fer el tiercé*
Muntarà...
Amb el vi que se vén pas i cançons que vénen bé*
Amb treballs desgraciats i jocs que valen pas res
Una cultura pel cap i els peus dins del merder
Muntarà...
Eleccions de quant en quant tornarmai cal anar a votar
Comencen d'en ser farts de nos fer representar
El pare noël vén pas d'amunt cada un l'hem de fer muntar
Les rondes del vi (farandola o bolangera) Jaume Arnella (Fa, Do7, La7, re-, Fa7, Sib)
No vagis a la mar a encomanar les penes,
no vagis a la mar les aigües en van plenes.
Vora, vora del port hi ha una vella taverna,
vora, vora del port un bar de mala mort.
Una bota de rom i una altra d'aiguardent,
una bota de rom i molta olor de gent.
No siguis sol a beure ni sol a rumiar,
Vas volar sens dir res deixant-nos només el cant del teu riure.
No sé on ets, Margalida, però el cant, si t'arriba, pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.
I potser no sabràs que el seu cos sovint ens creix a les venes
en llegir el seu gest escrit per parets que ploren la història.
Un poc de demagogia i un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia i la força d´un ramat
Muntarà, muntarà l'allioli, l´allioli
muntarà, muntarà l'allioli muntarà
Amb lo que sabem d´escola i amb lo que sem descuidat
Amb (els) somnis de bressola i amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola i amb prou ciment armat
Muntarà...
Amb guitarres matineres per un cant recuperat
Amb idees camineres i espectacles de mercat
Amb xirments* i costelles i intel·lectuals pesats
Muntarà...
Caparutxes per la Sang i carrotes pels obriers
Tants de contes despassats i que encara se porten bé
Amb l´USAP* que sempre guanya i el diumenge a fer el tiercé*
Muntarà...
Amb el vi que se vén pas i cançons que vénen bé*
Amb treballs desgraciats i jocs que valen pas res
Una cultura pel cap i els peus dins del merder
Muntarà...
Eleccions de quant en quant tornarmai cal anar a votar
Comencen d'en ser farts de nos fer representar
El pare noël vén pas d'amunt cada un l'hem de fer muntar
Les rondes del vi (farandola o bolangera) Jaume Arnella (Fa, Do7, La7, re-, Fa7, Sib)
No vagis a la mar a encomanar les penes,
no vagis a la mar les aigües en van plenes.
Vora, vora del port hi ha una vella taverna,
vora, vora del port un bar de mala mort.
Una bota de rom i una altra d'aiguardent,
una bota de rom i molta olor de gent.
No siguis sol a beure ni sol a rumiar,
no siguis sol a beure que el vi et condemnarà.
El primer brindis va per companys i companyes,
el segon anirà pels qui els han crescut banyes.
El tercer: libació a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció deixar al burgès les sobres.
Atents, amics, encara al següent got de vi:
beneirem la mare que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc pel gran Pare Noè,
la copa que fa sis pels diables del cafè.
Quan el sis serà buit maleirem l'infern,
la copa que fa vuit el clero i el govern.
El got de comiat el cantarem tots junts,
el got de comiat, un rèquiem pels difunts.
El primer brindis va per companys i companyes,
el segon anirà pels qui els han crescut banyes.
El tercer: libació a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció deixar al burgès les sobres.
Atents, amics, encara al següent got de vi:
beneirem la mare que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc pel gran Pare Noè,
la copa que fa sis pels diables del cafè.
Quan el sis serà buit maleirem l'infern,
la copa que fa vuit el clero i el govern.
El got de comiat el cantarem tots junts,
el got de comiat, un rèquiem pels difunts.
L'estaca (Vals familiar) Lluís Llach (re-, La7, sol-)
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar,
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà...
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà...
Vas marxar no sé on. Ni els cims ni les aus no et saben les passes.Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà...
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà...
Vas volar sens dir res deixant-nos només el cant del teu riure.
No sé on ets, Margalida, però el cant, si t'arriba, pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.
I potser no sabràs que el seu cos sovint ens creix a les venes
en llegir el seu gest escrit per parets que ploren la història.
No sé on ets, Margalida...
I que amb aquesta cançó reneixi el seu crit per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom com l'ombra fidel que és nostra tothora.
I que amb aquesta cançó reneixi el seu crit per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom com l'ombra fidel que és nostra tothora.
No sé on ets, Margalida...
No volem serNo volem ser una regió d'Espanya,
no volem ser un país ocupat,
volem, volem, volem; volem la independència,
volem, volem, volem; Països Catalans!Passi-ho bé
Passi-ho bé, passi-ho bé.
Passi-ho bé i moltes gràcies.
Passi-ho bé, passi-ho bé,
Parapassi-ho bé!
Passi-ho bé fins l'any que ve.
Que tinguem sort (agarrao) Lluís Llach (Do, re-, mi-, Fa, Sol, Mi7, la-)
Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi, no demanis un camí planer,
ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg.
I així pren...
Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi, no demanis un camí planer,
ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg.
I així pren...
Què volen aquesta gent (fandango) Maria del Mar Bonet (re-, La7, Fa, Do7)
la mare quan surt a obrir porta la bata posada.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
"El seu fill, que no és aquí?" "n'és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?" El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap de totes les esperances
del seu fill estudiant, que ben compromès n'estava.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Encara no ben despert, ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral a l'asfalt, d'una volada.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Els que truquen resten muts, menys un d'ells —potser el que mana—
que s'inclina al finestral, darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
De matinada han trucat, —la llei una hora assenyala—
ara l'estudiant és mort, n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
i es llança pel finestral a l'asfalt, d'una volada.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Els que truquen resten muts, menys un d'ells —potser el que mana—
que s'inclina al finestral, darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
De matinada han trucat, —la llei una hora assenyala—
ara l'estudiant és mort, n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Què té aquesta terra nostra? Sa porrassa (An dro) Biel Majoral
Hi havia una porrassa que congriava un albó
tan alt com el Puig Major i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa com el castell d'Alaró.
Esponerós sí que ho era amb cimals que s'enfilaven
de Mancor fins a Morella, les branques a Cornudella,
feia una ombrea de primera; a davall tots hi becaven.
Un dia des de Castella arribaren molts de senyors.
Pensaven fer-ne tions i llavors també estelles
per llevar males idees d'un simbol de nació.
En nom d'Espanya vengueren mil mestres per tallar-lo.
Picaren un any rodó i encara no pogueren.
I a la fi se resolgueren recórrer al traïdor;
en trobaren un boldrò. Tot d'una els convenceren.
Què té aquesta terra nostra que congria traïdors:
diputats i senadors, hi ha mestres i professors
feia una ombrea de primera; a davall tots hi becaven.
Un dia des de Castella arribaren molts de senyors.
Pensaven fer-ne tions i llavors també estelles
per llevar males idees d'un simbol de nació.
En nom d'Espanya vengueren mil mestres per tallar-lo.
Picaren un any rodó i encara no pogueren.
I a la fi se resolgueren recórrer al traïdor;
en trobaren un boldrò. Tot d'una els convenceren.
Què té aquesta terra nostra que congria traïdors:
diputats i senadors, hi ha mestres i professors
i també el senyor rector i aquets són els pitjors.
Els diuen que són senyors i sols els tenen per mostra.
Semblen tots triats a posta.
Sempre hi ha un glosador que cantar li ve de vena
Els diuen que són senyors i sols els tenen per mostra.
Semblen tots triats a posta.
Sempre hi ha un glosador que cantar li ve de vena
que, als joves, els ensenya l'antiga i bella cançó.
Tant és ara com abans perquè això ja ve d'enrere
només hi ha una senyera dels Països Catalans.
Tant és ara com abans perquè això ja ve d'enrere
només hi ha una senyera dels Països Catalans.
Aqueres montanhes que tan nautes son, m’empèishen de véder mèns amors a o son.
Nautes se son nautes ja s’abaisharàn es mies amoretes que s’aproparàn.
Montanhes araneses a on es pastors es hònts regalades tròben, e jordons.
Se cantes perqué cantes cantes pas per jo cantes per ma hilha que non ei près de jo.
Montanhes coronades tot er an de nhèu, tan nautes e bères que vos pune eth cèu.
Montanhes araneses pientades de rius, de totes grandeses vos adorne Diu.
Nòsti amors veiguéretz com rosèr florir, volem com es pares, guardant-vos morir.
Serà un dia que durarà anys (Vals) Ovidi Montllor (la-, Mi7, Do Sol7, re-)
Infla't d'aire els pulmons Obre bé els ulls
Fes treballar el cap controla el cor
No tanques mai la boca Crida ben fort
Deixa't anar Dóna't tot tu.
Serà blava i tranquil.la la mar. Serà espessa i verda la vall.
Serà gran i dolça la muntanya. Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes, Tindran mar i prats i rius i boscos.
Tindran tot. I es parlarà de vida. Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries. Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys, braços lliures i boques i mans.
Fa tres segles que els borbons pretenen ser els nostres reisignorant fins a quin punt arribem a passar d'ells.
Però si insisteixen gaire amb aquesta obsessió,
els mostrarem nostra debilitat pel tall rodó.
I és que no és massa agradable veure passejar pel món
un que diu que et representa que és més tou que un tall de llom.
Quan el món veu el figura que tenim per opressor,
més que solidaritat despertem compassió.
SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM:
QUE VINGUI A BARCELONA I EL COLL LI TALLAREM.
S'explica que a Catalunya en temps de Felip Cinquè
van prohibir totes les armes, fins i tot els ganivets,
sols els ganivets de cuina i a la taula ben lligats,
perquè no fóssim ximplets, perquè no fóssim gosats,
perquè no fóssim gosats, perquè no fóssim ximplets,
per salvar el coll i la fava als soldats espanyolets.
Però ara això s'acaba, hem avisat els esmolets.
Som de l'oest (Two-step) la-, Do, Sol, Fa
M'he criat entre pagesos i carrinclonshomes que s'aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on es creuen els camins dels odis i els rancors
i els destins de les nacions.
Som de l'oest de Catalunya la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets de pedra i fang
on el blau del cel és tot el que tenim de mar
penjat en l'horitzó un estel brillarà
enmig de la nit si el cel és clar.
Som de l'oest...
Regadius, hortes i terres de secà
pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar
esperant l'endemà.
Som de l'oest...
Tio canya (Vals-jota) Al Tall (Mi, Si7, La)
En la Pobla hi ha un vell en la Pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya:
En la Pobla hi ha un vell en la Pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua, set vegades va fer cua, en presentar uns papers,
per no saber expressar-se, per no saber expressar-se, en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles, les paraules agrejades, i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill que li diuen tio Canya,
porta gorra i brusa negra i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya quan varen portar-lo a escola set anys,
la cara ben neta, ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre parlant de manera estranya.
Cada dia que passava, anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre li fera alguna pregunta.
Aguantà castigs i renyes sens gosar d'obrir la boca i l'escola va odiar.
Cròniques del carrer diuen d'uns nets que té el tio Canya
que són metges a València professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble, visiten el tio Canya
i el pobre vell se'ls escolta parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà, Mai parlen en castellà com han aprés dels seus pares,
sinó com la gent del poble, la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta que a València has de tornar.
Tio Canya Tio Canya no tens les claus de ta casa:
Del cor de les Guilleries sortirà un gran espetecque en farà ressons de guerra a les parets de Tavertet.
Des de Sau a La Cellera, des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga tornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga, que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada