A damunt l’arbre més gros
hi ha un recer ple de vida,
un paradís que et convida
al descans d’ànima i cos.
Quan l’abscència de les pors
es fa vestit per l’alzina
no tems l’aranya assassina
i ben entrada la fosca
desitjaries ser mosca
per morir a la teranyina.
El vent xiula bosc endins
una cançó de bressol,
sents ocells, veus el seu vol
defuigs els propis instints
i abandones els confins
de la terra cap al mar.
Tot t'incita a somiar
un univers melangiós,
un somni de pescadors,
un bosc a dins l'oceà.
Miquel Àngel Adrover i Perelló
hi ha un recer ple de vida,
un paradís que et convida
al descans d’ànima i cos.
Quan l’abscència de les pors
es fa vestit per l’alzina
no tems l’aranya assassina
i ben entrada la fosca
desitjaries ser mosca
per morir a la teranyina.
El vent xiula bosc endins
una cançó de bressol,
sents ocells, veus el seu vol
defuigs els propis instints
i abandones els confins
de la terra cap al mar.
Tot t'incita a somiar
un univers melangiós,
un somni de pescadors,
un bosc a dins l'oceà.
Miquel Àngel Adrover i Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada