folk*
Pronúncia: fɔ́lk
Etimologia: mot angl., ‘poble’
adjectiu invariable i masculí MÚSICA Dit d’un tipus de cançó o de música, inspirada en la cançó tradicional nord-americana.
Al Diccionari der aranés (l'occità està més actualitzat que el català en quant a la diversitat semàntica d'aquest mot) hi ha aquesta entrada:
fòlc
nòm m
1) Tipe de musica que tanh ara cultura populara d’ua region.
2) Tipe de musica pop originària des EEUU que se caracterize peth contengut sociau des letres e era simplicitat dera composicion.
Cal dir que des dels anys 60, i també als anys, 90 la paraula "folk" es feia servir exclusivament amb aquesta darrera acepció: una mena de música popular, inspirada en un estil de la cançó d'arrel tradicional nord-americana, caracteritzada pel contingut social de les lletres, i una certa simplicitat musical (harmonies bàsiques, instrumentació acústica).
A Europa hi havia una certa resistència a adoptar aquest mot per referir-se a les músiques de ball d'arrels tradicionals europees, sovint es feia servir "trad", o "bal trad", per evitar la identificació amb el folk americà. A Catalunya es va generar un espai, que va acabar esdevenir una marca identificativa. el "Tradicionarius", jugant amb l'arrel "tradició" però evitant caure en el mot "tradicional", per allò de buscar la modernitat.
A Girona, també a començaments dels 90, es va proposar la paraula "folc" (que sempe ha existit en català, i vol dir "ramat"), per intentar definar una música pròpia i actual d'arrels tradicionals. El Gir Ona Folc no era només un joc de paraules, era una aposta per la transformació (gir) de la moda (ona) del folk ianqui (folc amb "c" de català).
La programació va créixer i donar origen al festival "La Nit del Folc", on es van programar Maties Mazarico, Música Nostra, Primera Nota, Urbàlia Rurana, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i també els mateixos organitzadors, Clau de Lluna.
Finalment, amb l'Associació DaCaT ja inoperativa es va fer la primera edició del "Folc de Sant Joan", revetlla de música tradicional d'arreu dels Països Catalans. La semblança gràfica de les paraules "foc i folc" es va considerar simpàtica i atractiva.
La continuïtat d'aquesta iniciativa ha estat gràcies a les Associacions "L'Ull i l'Ai" (o "Ai Que em ballo"), "la QRambla" i també pel que fa al festival Undàrius l'associació "Escampillem", de forma independent, però també centrant l'esdeveniment a la Plaça dels Jurats de Girona.
És cert que ens els darrers anys s'ha generalitzat arreu l'etiqueta "folk", i normalment es refereix a música interpretada en viu en context de ball. Quan es publica un esdeveniment amb aquesta etiqueta ja es dona per suposat que es tracta de concerts de ball. Pel que fa a l'imaginari del què identifiquem com a "folk" i el que no, en quant a estètica sonora, organologia, corèutica, localització geogràfica, etnicitat, autoidentificació, ho deixo per a una nova entrada del blog.