1/12/2014

Sobre la interpretació musical de la jota

Ens centrarem en la jota com un fenomen participatiu: el ball a plaça, deixant de banda altres situacions com poden ser els espectacles escènics o concursos.

El ball a plaça aplega persones que hi van per ballar amb d'altres que hi van de molt bon grat però no ballen, i encara uns altres que en diríem "els músics", que porten instruments per fer sonar. Molts d'aquests ho fan per tradició o costum. Alguns ho fan com a compromís. També per alguns és una feina. Un músic pot fer-ho tot sol, ja sigui un guitarró, un acordionista o un sonador de violí; o bé en companyia d'altres, com gaites, dolçaines o gralles amb timbals, sons de corda o rondalles mixtes. En alguns casos la formació és organitzada i estable, com pot ser una banda municipal; en d'altres és espontània o bé casual. Hi ha ocasions que preval un repertori d'extracció acadèmica, amb composicions escrites per especialistes i conservades en partitures. En altres casos les tonades són transmeses oralment per generacions.

Les cobles i les tornades es poden cantar: a soles, en duet, o coralment, i també es dóna sovint l'absència de vocalistes. En aquests casos l'instrument melòdic supleix la veu. Però, quan es canta, amb el vers es poden expressar idees, sentiments i coneixements referents a l'individu i al col·lectiu. De vegades el cantador és un vocalista dotat, en d'altres és un poeta o un repentista de mèrit reconegut. N'hi ha que compleixen les dues característiques i són herois, se'ls escolta. Les castanyoles hi solen estar presents, sovint a les mans d'alguns dels balladors, però també poden molestar en mans de maldestres o d'exhibicionistes. També s'utilitzen altres estris de percussió: canya badada, ferrets, panderetes, ampolles d'anís, culleres i moltes coses més.

Però, segons s'extreu d'antics papers, aquí l'únic imprescindible és el bombo, que és el batec de la vibració de la persona interactuant amb la terra. La resta són ornaments, però el que ens captiva més és que aquests adornos o floritures que anomenem “melodia” fan un joc polirrítmic únic i màgic, potent i fràgil alhora. Una màgia que es pot trencar en qualsevol moment que el músic es desconnecti de la dansa i s'oblidi de llegir i interpretar el moviment.

Davant d'un panorama tant divers, entenent que aquestes terres de l'Ebre són alhora un focus de la cultura de la jota i el veritable centre geogràfic dels Països Catalans, finalment podem concloure que la interpretació musical de la jota ha d'estar inspirada per un profund coneixement del llegat i un respecte pel col·lectiu que n'és dipositari, i alhora un amor sincer sense complexes per tota la diversitat de manifestacions de la seva pràctica. T'ha d'agradar.


Cap comentari:

de més verdes en maduren

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich