1/12/2014

Sobre el pandero quadrat

Un bon estri per moure fressa. A dins hi poses ciurons, picarols o el que et vingui de gust. El marc quadrat és molt senzill de bastir, i té una particularitat: la forma en que les dues pells queden tensades trenca tota possibilitat d'aconseguir una afinació determinada de manera harmònica i d'aquesta manera el so atabala menys i dona més llibertat a que cada cantador s'expressi en el to que li vagi més bé. El pandero, com tota la música, té quatre dimensions: la dimensió de la necessitat, que és el que ens empeny a fer eines com aquesta que ajuden a expressar amb la veu i el cos alguna cosa més que els simples conceptes que pot transmetre el llenguatge planer; la dimensió del mèrit: l'habilitat que tenen alguns a l'hora de decorar, picar, sacsejar, pensar, versificar, entonar i combinar aquestes arts, la dimensió de la propietat que té a veure amb la pertinença i la identitat, malgrat que a última hora aquest patrimoni no sigui “meu ni teu sino de la Mare de Déu”, i finalment la dimensió de notorietat, que té a veure amb la popularitat i el reconeixement, coses que en aquest moment volen dir escenaris amb altaveus, youtubes i “likes” al facebook. Amb tot això, ara com fa un parell de segles, estem davant d'una icona organològica de primera, una d'aquelles eines que en realitat són instruments per crear identitats.


Cap comentari:

de més verdes en maduren

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich