Del 30 de juliol al 2 d’agost Argelaguer acollirà el primer campus de jazz. Es tracta d’una escola d’estiu dedicada a la música improvisada en sessions de grup que, per seguir la tradició del municipi, tindrà el violí com a un dels instruments referencials. Diàriament es faran tallers de percussió corporal, d'instruments, veu inclosa, i el curs central d'improvisació. El professorat està encapçalat per noms prou coneguts com Christoph Mallinger, Lu Arroyo i Andrea Motis.
Les inscripcions estan obertes i encara queden places, que són limitades. Per inscriure's cal omplir aquest FORMULARI que també es troba a l'adreça web on hi ha tota la informació detallada: https://jazstiu.blogspot.com.
Però, a més dels tallers, el JazStiu també comptarà amb concerts gratuïts, el primer dels quals tindrà lloc diumenge 30 de juliol, a 2/4 de 10 del vespre, a l’Era de la Rectoria d’Argelaguer, a càrrec del quintet format pel mateix Christoph Mallinger (violí i veu), Andrea Motis (trompeta i veu), Dani Pérez (guitarra), Martin Heinzle (contrabaix) i Esteve Pi (bateria) i s’inclourà dins la programació d’estiu a la fresca d’Argelaguer. El dilluns 31, a la mateixa hora, hi haurà una jam session a l’Era de la Rectoria i dimarts 1 d’agost, també a 2/4 de 10 del vespre la formació garrotxina Trujazz XL oferirà un concert al bar-piscina de Tortellà. Finalment, el dimecres 2 d’agost tindrà lloc el concert de final del curs amb l’actuació d’alumnes i professors i, tot seguit, un dinar de cloenda al pavelló d’Argelaguer, del que cal fer inscripció prèvia.
Fa pocs dies hi vam estar amb Los colors de la jota, proposta de La Clavellinera, i el 23 de juliol hi tornarem amb Corrandes són corrandes. Fa il·lusió retrobar el projecte, en aquest cas fent un "cover". Moltes gràcies, gent de la Vilella Alta. Són molts quilòmetres, però és tot recte!
Enguany hi anem tres formadors des d'Argelaguer, en Panxito amb tota la corda, l'Alba per fer les delícies dels menuts, i s'estrena en Guillem Ballaz, el senyor dels panderos!
Del 25 al 29 de juliol el Poblenou del Delta es converteix en seu d'aquesta escola d'estiu de música i cultura popular i tradicional. Un entorn i un ambient ideal, i remarcable la gastronomia!
Sant Jaume de Llierca realitzarà durant aquest mes de juliol en el marc de les activitats d’estiu del municipi, dos concerts amb els grups Agnès & the pèpits i la Criatura Verda. Tots dos concerts tindran lloc a la Plaça del Casal.
Dijous dia 6 a les 22:00h a la plaça del casal concert d’Agnès & the pèpits.
Agnès & the pèpits es un grup que va néixer a mitjans d’estiu del 2014 a la Garrotxa que fa música de cantautor amb un caire folk.
L’Agnès Algueró, ànima i motor del grup, tot i la seva joventut, va decidir encetar el seu propi projecte per crear les seves pròpies composicions. La seva trajectòria musical inclou diferents grups de ministrers i diverses col·laboracions amb el cantant olotí Àngel Girona amb la flauta travessera. Ara, per poder tirar endavant el projecte l’acompanyen un parell de còmplices molt diferents. Per una banda, en Dani López, un increïble i excepcional multi-instrumentista amb gran capacitat per les harmonitzacions i per l’altra, en Miquel Pascal, un músic amb dilatada experiència musical.
Dia 13 de juliol a les 22 h a la Plaça de Sant Jaume de Llierca, concert de la Criatura Verda.
En aquest ocasió La Criatura Verda es presentarà en format de tercet. Darrerament la veterana formació garrotxina de música tradicional dotada de la veu personalíssima de Laura Plasencia ha participat en esdeveniments de proximitat: l'Aplec dels francesos de Sant Aniol, la festa del Roser de Serinyà, aplec de Punta Falconera de Roses, fira tèxtil de Salt; i a festivals especialitzats com el Tartareu folk. la festa de Castelnau-Barbarens a Occitània.
El dissabte 8 de juliol a les 8 del vespre, dins el Dansàneu (Festival de cultures del Pirineu) L'ESBART MARBOLENY DE LES PRESES presentarà "Cap a la plaça" amb la música interpretada en viu pels Marbolets
Un any més ens retrobarem al paratge idíl·lic del Poblenou del Delta i compartirem amb els amics ebrencs i vinguts de tot arreu. Un de les cites més esperades de l'estiu. Gràcies als assistents, organitzadors i habitants del Poblet per fer-ho possible!
16-19 h Taller de música i cant (interpretació i jota cantada). A càrrec de Francesc Tomàs “Panxito” i Artur Gaya (Quico el Cèlio). Preu: 5 € prèvia inscripció.
19,30-21 h. Taller de jota de rondalla a càrrec del grup Paracota (Terres de l’Ebre).
Taller de jota prioratina càrrec de Lídia de Mena. Obert a tothom.
22 h. Sopar-ball popular. Vetllada jotera aamb tots els participants dels tallers i assistents. Preu del sopar-ball: 10 €.Cal reserva prèvia.Places limitades
Un amic es veu obligat a vendre els seus instruments: deixa una leona per 400 euros, una guitarra de golpe michoacana també per 400, una jarana segunda per 300 i una guitarra barroca d'estudi per 500 euros. Si esteu interessats Envieu-me un correu i us enviaré les seves dades en privat.
Quan es parla de la música popular gitana que floreix a França des de començaments fins a mitjans del SXX la figura de referència és el guitarrista Django Reinhardt. Aquest músic irrepetible era un artista manouche, un membre de la tribu sinti: els gitanos amb arrels a l'Europa central.
La llengua d'aquest col·lectiu ètnic és romaní alemany, i la música de Reinhardt, coneguda també com a "gipsy swing" sempre s'ha considerat una expressió manouche, de la mateixa manera que ens pensem que els altres gitanos de l'Estat Francès, els calé, que tenen arrels ibèriques, es dediquen exclusivament a la rumba i el flamenc.
Doncs el cert és que també dins l'anomenat “gipsy swing” des dels pioners (en els inicis no podem parlar de jazz gitano, sinó de gitanos que toquen jazz, ball musette i moltes altres coses) fins als continuadors que van tenir la fortuna de seguir tocant i deixant fonogrames comercials, tant a Paris i Lió com al Sud, una bona part, potser la majoria, dels guitarristes i sonadors de bandúrria, banjo i violí, no són pas manuix, sinó gitanos calé. Gitanos d'arrels catalanes, castellanes i portugueses arrelats a França.
Tant és així que, deixant de banda el substrat local “paio”de bal musette i l'evident aportació dels nous estils de músiques americanes, tot fa pensar que la identitat d'aquesta música és tant o més calé que no pas manuix; el que passa és que la força evident de la família Reinhardt i del monstre que va ser Django ens fa decantar més la balança cap a la seva tribu.
Cabaret Chez Genevieve, París, 1949
Els mestres i inspiradors de Reinhardt
Jean “Poulette“ Castro, conegut com “el gran gitano” era sonador de bandúrria, guitarra i altres instruments de corda. Tocava cançons espanyoles de moda, acompanyant en ocasions la cantant Rosita Barrios amb el quartet que formava amb el seu germà Laro i els també gitanos Coco i Serrani Garcia. Aquest instrumentista segurament va ser el primer model per Django i Reinhardt i Baró Ferré, pel que fa a la tècnica de plectre, tant diferent de la dels seus contemporanis americans: un moviment de canell ràpid, fort i precís, amb la mà i el braç relaxats i separats de la tapa de l'instrument, cosa que permet una execució més lliure i potent. Django quan era petit escoltava els valsos i peces tradicionals del seu reperori durant hores. I d'aquest repertori en resta enregistrat el vals “Paulette”, compost pel mateix “Poulette”i també la composició ”Tierra Hispana”, signada pel mestre Josep Sentís i Porta, un violinista que havia nascut a Tarragona l'any 1890 i que es va establir a París l'any 1906.
Jean "Poulette" Castro i l'orquesta de guitarres i bandúrria, amb Rosita Barrios.
Auguste “Gusti” Malha va ser un altre heroi pel Django jovenet.
Aquest sonador de banjo i de guitarra va ser un dels qui van aportar elements moderns com harmonies ampliades, aumentats i disminuits, acords de pas i contracants en línia de baix al món del ball musette. També va ser compositor de molts valsos, com la valse des niglos, que venia als acordionistes i directors d'orquestres. Preferia negociar en diners i cobrar trinco trinco abans que fer-se de la societat d'autors.
Gusti Malha amb els seus fills Djouan i Noye va formar un pretès Trio Mexicano per treballar en cabarets de París.
Gusti Malha
Michael Dregni, l'autor del llibre, Django Reinhardt and the Illustrated History of Gypsy Jazz parla també com a pioner de Mattéo Garcia, de qui de moment no hem trobat més informació. En el context de la música de ball musette els músics gitanos sovint participen com a sonadors de banjo. De mica en mica les maneres del jazz van entrant al repertori de valsos, pasdobles, tangos i javas. Django abans de l'accident als 18 anys ja començava a destacar com a sonador de banjo, al costat dels Garcia, Malha i els Castro, tots ells gitanos calé.
Els companys gitanos d'en Django
Els germans Ferret (sovint escrits com a Ferré) van ser els més brillants acompanyants, competidors i més tard successors del mestre Django. Els testimonis que tenim enregistrats donen una idea molt clara de les arrels de la guitarra gitana, les tècniques i la sonoritat prèvia a la immersió a les aigües profundes del jazz que fer Reinhardt. Anys després, però, els Ferré han seguit desenvolupant i innovant aquesta música.
Però qui són i d'on venen aquests músics fascinants? Pierre Joseph “Baró” , Étienne “Sarane”, i Jean “Mateló” Ferret, juntament amb llur cosí René “Challain” Ferret van conéixer Django l'hivern del 1931 quan aquest vivia en un hotel de Montmartre. Naguine, la primera muller de Reinhardt, va enxampar un gitanet escoltant darrere la porta i el va fer entrar a l'habitació, on Django jeia damunt del llit improvisant mentre fumava un cigarret. En Matelo, que era el vailet, els va dir que ell i els seus germans també tocaven la guitarra i va jurar llençar la seva després de veure el que estava veient... però en Django el va convidar a tocar amb ell.
La família Ferret, gitanos calés originaris de Rouen, havien anat a París aquella tardor per mirar de tocar als balls musette i cabarets russos. Baró, el germà gran, i Django van entaular amistat i pacte professional i artístic, alhora que esdevenien grans rivals.
Pierre Joseph “Baró” Ferret va néixer el 1908 i va morir el 1978. El seu renom vol dir “el gran” o “rei” en caló. De petit tocava la bandúrria i el banjo. Des de 1931 va formar part dels quintets de Django, amb els seus germans, però també va liderar projectes propis. Tenia el mateix nivell tècnic que Django, però ell mateix es frustrava i es considerava segon. Es va retirar de músic per obrir bars clandestins i fer negocis de mercat negre durant l'ocupació alemanya, fins que va acabar a la presó. L'any 1966, quant va sortir-ne per una vista, va aprofitar per enregistrar uns quants “valsos bebop” d'els que ell componia i que tant agradaven a en Django. La seva música sempre va estar molt avançada al seu temps, era d'una gran riquesa i complexitat i ben diferent de tot el que es feia aleshores.
Jean Pierre “Matelo” Ferret va néixer a Rouen el 1918. No va esperar a fer-se gran per fer de músic professional: als 12 anys, quan ja era a París i tocava el banjo a les sales de ball va substituir Gusti Malha al costat del famós acordionista Emile Vacher. Ben aviat va agafar la guitarra i tocava a l'orquestra del violínista gitano romanès Lione Bajac's al Casanova. Va anar acumulant experiències treballant en tots els locals de la ciutat amb diferents gèneres de música tradicional i amb els millors violinistes del moment. Es va interessar per una gran varietat de gèneres musicals: Pel què es pot veure, a més a més dels gèneres zíngars, balcànics, russos, el jazz i el ball d'envelat de moda va incursionar també en la música catalana, com es veu en aquesta versió del tema de Charles Trenet “la jolie sardane”. Va ser enregistrada a París el 1951 i anticipa propostes del que ara en diem fusió, com les de Toti Soler, Santi Arisa, Marcel Casellas o Toni Xuclà, entre d'altres.
Després de Django
Durant els anys cinquanta i seixanta del SXX tota una colla de guitarristes gitanos calés van seguir treballant a Lyon i a la Provença, tant tocant en directe com enregistrant en petits segells discogràfics. D'aquesta manera van poder seguir desenvolupant el seu art, tot i que alguns estudiosos hi veuen diferències amb l'estil del Nord i parlen d'una “escola del Sud”, en la que hi denoten clares influències flamenques, corses i, en general, mediterrànies.
Paul “Tchan Tchou” Vidal (1923 – 1999, nascut a Ax de Provença, va ser el més respectat dels músics meridionals, per la seva claredat i dicció brillant i acurada. A més de ser un excel·lent intèrpret de boleros, rumbas i tangos va ser conegut com el gran mestre del vals “gipsy”, com aquest "Dolores".
Però potser el més influent ha estat Etienne "Patotte" Bousquet (1925-1998). Havia tocat al Nord d'Àfrica, a la Camarga i sobretot a Marsella, en tuguris de mala mort com "Au Son des Guitares", i segons diuen era tant enèrgic que havia arribat a trencar les sis cordes d'un sol cop de plectre. A la vegada tenia una tècnica brutal i gràcies a ell s'ha mantingut viu el repertori més interessant de Django, de qui va editar un magnífic homenatge, una joia introbable que l'ha convertit en gairebé mític entre els entesos. Als darrers anys, però, havia deixat la música i venia sabates als mercats ambulants.
Els darrers anys els gitanos del Sud de França, molts d'ells de parla catalana, s'han decantat per la rumba i la guitarra de tipus flamenc, deixant el jazz pels sinti i els paios, Potser ara és el moment de reivindicar clar i català que el "gipsy swing" també parla caló.
Músic (Barcelona, 1942-2012) Va destacar com a guitarrista, pedagog, director de cant coral, constructor de guitarres i restaurador d'instruments antics. Va estudiar guitarra amb Narciso Yepes i José Luis Lopátegui, així com altres disciplines musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Fou becat per l'institut de música Menéndez Pelayo amb cursos de cambra a Santander dirigits pel Yale Quartet de la universitat del mateix nom. Amb ells va oferir recitals a diverses ciutats. treballà amb el mestre Enric Ribó diferents especialitats: cambra, direcció coral i i interpretació musical. La seva tasca docent ha estat àmplia: Escola Ars Nova, Orfeó de Sants, Associació Musical del Prat de Llobregat, Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i classes magistrals de musicoteràpia a la Universitat Ramon Llull. Fruit d'aquesta tasca pedagògica sorgeixen nombrosos alumnes, alguns d'ells excel·lents professors i concertistes. Dedicà una especial atenció a la música de cambra, fet que el porta a crear i dirigir el "Trio Polifònic", oferint nombroses actuacions arreu de l'Estat. Sent una especial admiració pels instruments antics, i això el motivà a observar i analitzar diversos instruments històrics de corda pinçada i l'impulsa a construir les seves pròpies guitarres.
A la web memòria digital de Catalunya http://mdc.cbuc.cat/ trobem alguns exemplars del famós llibre d'Amat Guitarra Española...
No s'ha localitzat cap exemplar de la sovint esmentada edició original de Barcelona del 1568, de la qual alguns dubten que el títol original fos aquest. Això encara no ho sabem del cert, però seguim suposant que no hi ha cap raó per dubtar-ho.
A l'esmentada web una de les edicions més antigues que trobem és de 1639, amb una carta a l'autor per part del frare Leonardo de San Martín, i una altre al lector, per part del mateix autor. A la carta al lector
Amat ve a dir que trobava a faltar un mètode que en tres dies ensenyés a rascar la guitarra amb acords per acompanyar qualsevol cançó en qualsevol tonalitat, perquè la gent és molt pragmàtica i impacient, i les metodologies vigents no satisfeien aquesta necessitat.
També recomana fer servir aquests coneixements que que ell transmet de l'ús pràctic de la guitarra per cantar cançons de nadal i cançonetes a la Mare de Déu del Roser. Vet aquí una evidència de l'enllaç entre les folies i altres sonades d'aquell temps i les conegudes com a cançons del pandero de les majorales, i altres tonades de glosa i de ball popular i tradicional.
Cita: ...y ruegoles humilmente, y por amor de Dios, que no se aprovechen del sino para loar, y servir à nuestro Redentor Jesu Christo, y â la sagrada Virgen Madre suya: cantando canciones como son las que se cantan en la Natividad de nuestro Señor, y en la fiesta, y octava del Santissimo Sacramento... ... para que fuessen loados todos los santos, y principalmente la Santa de la santas, Nuestra Señora del Rosario...
