2/28/2011

Pels diputats del Parlament de Catalunya

Vet aquí un enllaç per enviar una carta per correu electrònic als 135 diputats del Parlament de Catalunya perquè votin a favor de la Llei de Declaració d'Independència que va presentar Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Ves a la plana http://declaracioindependencia.cat/ , emplena el formulari i fem pressió perquè el màxim nombre de diputats votin a favor de la Llei de Declaració d’Independència!

Fes córrer l'enllaç entre tots els teus amics, familiars i coneguts!

Fem possible la independència!

2/22/2011

La Fidulharmònica s'ha estrenat a Manresa a les Festes de la Llum

El passat dissabte 19 de febrer de 2011, a l'Envelat situat a la Plaça Sant Domènec de la capital del Bages s'ha produit el debut d'aquesta formació d'orquestrina. En format de sextet (tres violins, dues violes i una guitarra) aquest conjunt català de música tradicional ha interpretat un tast de tonades que ha deixat un bon gust de boca als assistents. Jotes del Priorat, contradanses inèdites del barroc popular, una sardana i una americana han sonat abans dels goigs a la Mare de Déu de la Llum. Tot això com a complement de l'entrega dels premis Educa'manresa, en presència de les persones i entitats ciutadanes participants i del consistori representat per l'alcalde de la ciutat. 
http://amtp.cat/grups-estables-2010-2011/gea-conjunt-dorquestrina-la-fidulharmonica/

2/21/2011

21 de febrer, dia del moviment per la llengua.

Avui, 21 de febrer, ha començat a florir la mimosa del nostre jardí. A l'indret on jo vaig néixer ja s'ha celebrat el bicentenari de l'inici del procés d'independència de la corona espanyola. Aleshores tant sols feia 150 anys. De cop i volta el temps passa.

També un 21 de febrer, fa 59 anys, a Dacca el poble bengalí va començar una lluita per defensar que la seva llengua es fes servir a l'educació i l'administració. El nou estat de Pakistan havia imposat l'urdú com a única llengua oficial. Al 1971 Bangladesh (aleshores Pakistan Oriental) s'independitzà.

Ara mateix Mèxic té 365 llengües oficials i una llei general de drets lingüístics dels pobles indígenes, i ha reformat la seva constitució perquè aquesta llei es pugui aplicar. Massa tard? potser sí, però més val tard que mai.  Celebro aquest dia com a dia del moviment per la llengua dels pobles, i faig una dedicatòria als meus pares i el meu germà que em van fer mantenir i estimar la nostra llengua en terres americanes.

i dic NO al concepte "llengua materna". Llarga vida al català i a totes les llengües del món!

2/18/2011

Maria Inés al BarnaSants; Mèxic i França en conflicte.

La cantant María Inés Ochoa visita Europa per tercer any consecutiu. Enguany estarà acompanyada pels músics Ramon Sánchez, Manuel Guarneros i Francesc Tomàs “Panxito”. El concert, que BarnaSants gravarà en directe per publicar més tard, es farà el dia 8 d'abril de 2011 a les nou de la nit, a l'Auditori Josep Carreras de Vila-Seca.

L'artista té a la seva agenda, just abans de la seva actuació a Catalunya, un seguit de recitals en territoris de l'Estat Francès. Aquests concerts s'inclouen en un paquet de 350 actes diversos relacionats amb les cultures de Mèxic que es preveien fer a França durant tot l'any 2011, però, com publica el diari la Razón, s'estan començant a suspendre per ordre del mateix govern mexicà.

Perillen, doncs, els concerts de Maria Inés Ochoa al Béarn i al Pais Basc Nord? Aquesta seria una de les repercussions de les tensions diplomàtiques entre les repúbliques mexicana i francesa.

La presidenta del Conaculta, Consuelo Sáizar, ha explicat en conferència de premsa que s'està avaluant la possibilitat que totes les activitats previstes al festival “Año de México en Francia” s'acabin fent a Mèxic, ja que França ha canviat les condicions dels acords que ja s'havien pactat.

I quin és l'origen d'aquest conflicte tant surrealista? Doncs que l'any 2005 va ser capturada per la policia la noia francesa Florence Cassez a la carretera de Cuernavaca, al costat del seu xicot, el delinqüent mexicà Israel Vallarta i d'altres membres de la banda “Los Zodiacos”. Va ser acusada de diversos segrests, possessió d'armes i delinqüència organitzada, i finalment condemnada a 60 anys de presó.

El 9 de març de 2009, durant la seva visita a Mèxic, el president gal Nicolas Sarkozy va demanar que Cassez fos transferida a una presó francesa, un dret que ella tindria segons la Convenció de 1983 d'Estrasburg sobre trasllat de persones condemnades, signat tant per França com per Mèxic.

Amb el president Felipe Calderón van acordar la creació d'una comissió binacional per resoldre aquesta qüestió. No obstant això, atès que ha estat condemnada a 60 anys i que 20 anys és la pena màxima permesa a França, el govern asteca finalment va decidir el juny de 2009 que Cassez es quedés a Mèxic per complir la seva condemna.

La família de Cassez demana als francesos que boicotegin Mèxic com a destí turístic i que suprimeixin les celebracions culturals del “Año de México en Francia”.

Mèxic cancel·la la seva participació en aquests actes de 2011 (350 actuacions artístiques, pel·lícules i conferències previstos) com a reacció al fet que el president francès Sarkozy hagi decidit declarar que aquesta programació, d'un any de durada, sigui dedicada a Cassez, i que a cada esdeveniment individual es faci un acte de record a la segrestadora francesa.

El més paradoxal de tot és que si els francesos volen participar en aquests espectacles hauran de creuar l'Atlàntic, i així haurà sortit el tret per la culata als que volien boicotejar l'intercanvi cultural i turístic.

Més arguments per voler la independència

de la premsa: ara.cat Ara.cat

ACPV apaga el senyal de TV3 al País Valencià per evitar les multes

La Generalitat Valenciana amenaça l'entitat amb 120.000 euros de multa cada mes si no deixen d'emetre 
RepetidorRepetidor que emet el senyal de TV3 des del cim del Montdúver SOLER, JOSÉ.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha decidit apagar el senyal de les emissions de TV3 a les comarques valencianes. El senyal s'apagarà aquest dijous a la nit després del Telenotícies Vespre.
ACPV ha pres aquesta decisió perquè la Generalitat Valenciana l'ha amenaçat que si no deixen d'emetre la senyal els multarà amb 120.000 euros al mes de multa, cosa que sumaria 2 milions d'euros a l'any.
A banda, l'entitat cultural ha de fer front a dues multes que sumen 600.000 euros que els obliguen a pagar abans del 20 de març. Les dues multes les va imposar la Generalitat per les emissions de TV3 des dels repetidors que estan precintats.
Fins avui hi havia 10 repetidors oberts a les comarques valencianes. D'aquests, tres estaven amenaçats per processos judicials que la Generalitat els havia obert en contra. El 2007 el govern valencià va tancar tres repetidors més que estaven en funcionament.De la premsa: ara.cat

2/17/2011

Un mal negocio


La Vanguardia
David García | 18/11/2010  


El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni  responde a  circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del
 déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar  con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

Con la dependencia de Catalunya con respecto a España  nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque
 tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

2/16/2011

El cos de la Veu


Una sèrie de quatre tallers 
sobre la veu com a acció 
basats en el mètode Feldenkrais 

La vocalització és una acció complexa que requereix un treball muscular, igual que caminar, saltar, o ballar. Com qualsevol altra acció doncs, és possible aprendre a millorar la manera de fer veu, no només a través del resultat  sonor, sinó també a través de l’escolta a la íntima sensació de l’acció en el cos. D’aquesta manera s’aprèn a distingir diferents maneres de fer, i a fonamentar-se en la comoditat i la facilitat com a guies en la recerca d’un so millor.
La proposta està basada en el mètode Feldenkrais, un treball de moviment suau a través del qual s’arriben a sentir els patrons actuals d’acció i a desenvolupar-ne de nous, més còmodes i agradables. Així s’aprèn a moure’s de maneres diverses, un fet que fa néixer una consciència de com un pot acordar millor el que fa al que vol fer.
Cadascun dels tallers té un eix central- un tema general- i s’intercalen per tal de presentar una visió global sobre la vocalització com a acte conscient.

Primer: Aire- Respiració i esforç.
Segon: So- Vibració i imaginació
Tercer: Espai- Volum i atenció.
Quart: Estructura- Cos i acció.

Els tallers són pràctics, i estan destinats a professionals de la veu que volen conèixer una visió diferent del treball vocal, i també a no professionals que volen aprendre el mateix. Malgrat és recomanat fer tota la sèrie, és possible participar en tallers separats. Tanmateix es donarà la prioritat a la gent que s’inscriu a tota la sèrie.


Professor
          Ohad Nachmani

Dates
Març 19-20
Abril  9-10
Maig  7-8
Juny  11-12

Hores
Dissabte       10-13h i 15-18h.
Diumenge    10-13h.

Lloc
          Sala Elsa, carrer Marina 132 baixos

Preu
-  110 euros per cada taller separat.
-  400 euros per tota la sèrie (cal pagar per avançat).

Inscripció
Cal reservar la plaça. Envieu un correu a feldenkrais.ohad@gmail.com amb les vostres dades personals (Nom, Cognom, Telèfon de contacte) indicant la voluntat de participar.

Informació
          Per a més informació: tel 666176463

Ohad  Nachmani
Mètode Feldenkrais
Tel:            666176463
feldenkrais.ohad@gmail.com

La polleta d'aigua de Sol i Serena a Videoclips .cat

La cobla i l'orquestra, al dret i a l'inrevés.

Per a la gent gran de l'Empordà i la Garrotxa, normalment, quan els músics toquen sardanes a la plaça es tracta d'una orquestra, i quan fan ball a l'escenari, o bé un concert a la Festa Major, llavors la formació s'anomena cobla.

Les escoles maten la creativitat

2/15/2011

VIDEOCLIP

La Sardana a l’escola

La Generalitat de Catalunya es carrega el programa  LA SARDANA A L'ESCOLA de les comarques gironines no donant la subvenció per dur-lo a terme. Hi havia  8000 nens inscrits de 103 escoles de Girona.

2/09/2011

La Plaça del Rei

Més sobre la guitarra catalana

A la web memòria digital de Catalunya http://mdc.cbuc.cat/ trobem alguns exemplars del famós llibre d'Amat Guitarra  Española...
No s'ha localitzat cap exemplar de la sovint esmentada edició original de Barcelona del 1568, de la qual alguns dubten que el títol original fos aquest. Això encara no ho sabem del cert, però seguim suposant que no hi ha cap raó per dubtar-ho.

A l'esmentada web una de les edicions més antigues que trobem és de 1639, amb una carta a l'autor per part  del frare Leonardo de San Martín, i una altre al lector, per part del mateix autor.  A la carta al lector
Amat ve a dir que trobava a faltar un mètode que en tres dies ensenyés a rascar la guitarra amb acords per acompanyar qualsevol cançó en qualsevol tonalitat, perquè la gent és molt pragmàtica i impacient, i les metodologies vigents no satisfeien aquesta necessitat.
També recomana fer servir aquests coneixements que que ell transmet de l'ús pràctic de la guitarra per cantar cançons de nadal i cançonetes a la Mare de Déu del Roser. Vet aquí una evidència de l'enllaç entre les folies i altres sonades d'aquell temps i les conegudes com a cançons del pandero de les majorales, i altres tonades de glosa i de ball popular i tradicional.

Cita:
...y ruegoles humilmente, y por amor de Dios, que no se aprovechen del sino para loar, y servir à nuestro Redentor Jesu Christo, y â la sagrada Virgen Madre suya: cantando canciones como son las que se cantan en la Natividad de nuestro Señor, y en la fiesta, y octava del Santissimo Sacramento...  ... para que fuessen loados todos los santos, y principalmente la Santa de la santas, Nuestra Señora del Rosario...

Enllaç al document de referència:
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/llibimps16&CISOPTR=56670&REC=4

Interessant article d'Armand Sannamed publicat per la FEHC


127: La guitarra catalana

Afirma Johannes Tinctoris, compositor flamenc al servei de la cort de Nàpols i un dels grans teòrics de la música renaixentista en el seu tractat De inventione et usu musicae (1483-1487), que la guitarra és un instrument d’origen català. Sigui com sigui, el cert és que aquest instrument va tenir una gran difusió arreu de les terres catalanes durant els segles XV i XVI i, més enllà, les grans aportacions tècniques, didàctiques i compositives relacionades amb aquest instrument han vist la llum al nostre país.

És el cas del primer tractat sobre guitarra editat, l’any 1586, a Barcelona, obra del famós metge i guitarrista Joan Carles i Amat. De la primera edició, que duia el títol de Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes i que va gaudir d’un èxit prolongat ja que es va reeditar en diverses ocasions fins al 1819, no s’ha conservat cap exemplar. Una de les edicions més completes és la publicada el 1745 a Girona amb el títol Tractat breu y explicació dels punts de la Guitarra, en idioma cathalà ajustat en esta última impressió de la present obra. Pera que los naturals que gustaran de apèndrer y no entendran la explicació Castellana púgan satisfer son gust ab est breu y compendiós estil.

El tractat de Carles i Amat és el primer que parla de guitarra espanyola, nom amb què a aquest instrument es coneixerà a Europa des dels inicis del segle XVI. A nivell tècnic, el tractat d’Amat fa referència, per primera vegada, de la tècnica de l’acord o rasgueado en contraposició amb la del puntejat tradicional de la viola i el llaüt.

La guitarra barroca per antonomàsia és la del mallorquí Francesc Guerau (1649-1717). I, a finals del segle XVIII, neix a Barcelona qui va ser considerat el més gran guitarrista de la seva època: Ferran Sor. Autor del cèlebre Methode pour la guitare, la seva obra com a guitarrista inicia una època d’esplendor d’aquest instrument que assolirà el seu punt culminant amb guitarrista i compositor de Vila-real, Francesc Tàrrega Eixea considerat el creador de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX.

Els deixebles de Tàrrega difondran el seu mètode arreu del món. Amb ells, la guitarra assolirà el seu màxim apogeu. I serà a Barcelona, principal centre difusor d’aquest instrument, on vindran els grans guitarristes del segle XX com Andrés Segovia, Narciso Yepes o Regino Sainz de la Maza a perfeccionar la seva tècnica de la mà de mestres com Miquel Llobet i Solé, deixeble de Tàrrega, a qui li devem els primers enregistraments de guitarra clàssica, l’any 1925.

Per cert, sabíeu que la melodia característica dels telèfons mòbils Nokia és d’una peça composta per Tàrrega, l’any 1902, titulada Gran Vals?.


Armand Sanmamed
30/04/10


2/08/2011

Dues publicacions

En Jaume Ayats ens informa de la publicació de dos treballs:

Ayats Jaume, Costal Anna, Gayete Iris, Rabaseda Joaquim « Polyphonies, Bodies and Rhetoric of senses : latin chants in Corsica and the Pyrenees », in Transposition. Musique et sciences sociales , 2011 (1)
http://transposition-revue.org/les-numeros/polyphonie-et-societe/article/polyphonies-bodies-and-rhetoric-of

Ayats, Jaume. 2010. “Chanting what cannot be said. The chants of Saint Anthony in Artà, Majorca”. TRANS-Revista Transcultural de Música 14 (article 16). També en versió catalana i castellana a la mateixa pàgina.
http://www.sibetrans.com/trans/trans14/art16.htm

2/06/2011

Babaus i minuets afandangats.

Faig esment d'unes sonades de ball: un Babau fandango cathalan present al Manuscrit Eleanor Hague de Califòrnia i idèntic, pel que sembla, al que hi ha al resumen de acompañar la parte de Santiago de Murcia del 1714, i i un tal  minuet afandangado (present, entre d'altres documents, als papers d'Anguera, (Matanzas, Cuba, 1897). Els que anomeno papers d'Anguera són unes fotocòpies que tinc jo i que vaig fer d'uns manuscrits originals d'una família que havia estat a Cuba abans de la guerra (de Cuba). Pel que sembla el nom d'exportació del ball pla va ser en algun moment "minuet afandangado", i aquest que ens ve de Cuba té una lletra en castellà, musicalment és molt atractiu i ben llegible, i i recorda poc o molt l'Espunyolet!

Sense entrar en polèmica sobre el camp semàntic que volem entre tots consensuar i definir pel concepte ball pla, i si aquest és prou ampli perquè hi volem incloure els espunyolets o no, que són més vells que el napeu, el que sí us dic és que evidentment els espunyolets són harmònicament, estructuralment i fins i tot de melodia, spagnolette o spagnoletti. I si no, mireu i escolteu:l'arpista quan desafina la corda no té pèrdua! I les espanyoletes potser estan fetes amb el tenor de la baixa dansa La Spagna (o m'equivoco i això és la pavana o les folies, ara m'he fet un embolic!), que és des de molt abans de que els espanhois fossin espanyols i els caragols fossin caracois; però això ho defineix molt millor la musicòloga Amália Rodrigues o en Tony Gouveia, que sembla com si ho digués en català. De fet, al temps de la baixa dansa qui remenava les cireres era la Corona d'Aragó, que era el que la gent volia dir quan deien Spagna.

de més verdes en maduren

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich