Aprofundiment del tema dels títols i papers
Com es veu, en el meu currículum no hi apareix cap títol acadèmic, perquè el més semblant que tinc és el graduat de preparatòria, el carnet de conduir i la cartilla alliberada del Servei Militar Mèxicà. El carnet de conduir el va pagar la meva mare, anava inclòs a les classes que em feia fer perquè si la policia ens agafava fent pràctiques no li cobrés cap mordida al profe d'autoescola, i no vaig haver de fer mai cap examen. La policia espanyola me'l va convalidar amb una prova pràctica i de passada em van regalar el de moto.
A Mèxic vaig estar en una mena de càtedra d'etnomusicologia, pendent en aquell temps de reconeixement per les autoritats universitàries, una mena de grau mitjà que vaig també deixar a mitges en l'aspecte acadèmic. Això sí, em passava dies perdut a la Sierra amb músics i festes indígenes, que eren els meus mestres. Al conservatoris també vaig deixar de fer exàmens força aviat, em matriculava a les classes que trobava interessants pels mestres que les impartien, sense patir per fer exàmens, i en cas de fer-ne, tampoc anava gaire a buscar les notes.
Vaig veure com persones properes, catedràtics, doctors de la UNAM anaven a Catalunya i un cop allí havien de fer oposicions, convalidacions i passar processos semblants davant d'una colla de persones que no sabien ni tant sols de què es parlava, i que en canvi tenien títols que els donaven potestat per decidir. No em va semblar bé.
Vaig emigrar al país de les meves arrels i somnis, però aquest país no existeix legalment, tampoc té cap títol. Llavors... al cap d'un temps vaig ser immigrant il·legal sense papers a Espanya, uns quants anys, i més tard vaig escenificar que em donava d'alta com a ciutadà espanyol sense perdre la nacionalitat mexicana, (cosa no permesa per la llei en aquell temps). Va estar bé. Ara ja es pot legalment i només ho aprofito perquè així els meus fills son mexicans, i potser ho haurem de fer servir algun dia si Espanya finalment ens fa fora...
Sóc pare solter de 4 fills que convisc feliçment amb la mare dels mateixos (bona opció per la declaració de renda) i no tenim títol ni de parella de fet. He fet de regidor per ERC al meu poble durant 4 anys i no m'he volgut donar d'alta ni com a militant ni tenir títol de simpatitzant. Només amic, per cortesia. No m'agraden en general els títols, ni legals, nobiliaris ni acadèmics.
Crec que alguns mestres de l'aula no tenim ni volem títols. Forma part del nostre perfil.
Com es veu, en el meu currículum no hi apareix cap títol acadèmic, perquè el més semblant que tinc és el graduat de preparatòria, el carnet de conduir i la cartilla alliberada del Servei Militar Mèxicà. El carnet de conduir el va pagar la meva mare, anava inclòs a les classes que em feia fer perquè si la policia ens agafava fent pràctiques no li cobrés cap mordida al profe d'autoescola, i no vaig haver de fer mai cap examen. La policia espanyola me'l va convalidar amb una prova pràctica i de passada em van regalar el de moto.
A Mèxic vaig estar en una mena de càtedra d'etnomusicologia, pendent en aquell temps de reconeixement per les autoritats universitàries, una mena de grau mitjà que vaig també deixar a mitges en l'aspecte acadèmic. Això sí, em passava dies perdut a la Sierra amb músics i festes indígenes, que eren els meus mestres. Al conservatoris també vaig deixar de fer exàmens força aviat, em matriculava a les classes que trobava interessants pels mestres que les impartien, sense patir per fer exàmens, i en cas de fer-ne, tampoc anava gaire a buscar les notes.
Vaig veure com persones properes, catedràtics, doctors de la UNAM anaven a Catalunya i un cop allí havien de fer oposicions, convalidacions i passar processos semblants davant d'una colla de persones que no sabien ni tant sols de què es parlava, i que en canvi tenien títols que els donaven potestat per decidir. No em va semblar bé.
Vaig emigrar al país de les meves arrels i somnis, però aquest país no existeix legalment, tampoc té cap títol. Llavors... al cap d'un temps vaig ser immigrant il·legal sense papers a Espanya, uns quants anys, i més tard vaig escenificar que em donava d'alta com a ciutadà espanyol sense perdre la nacionalitat mexicana, (cosa no permesa per la llei en aquell temps). Va estar bé. Ara ja es pot legalment i només ho aprofito perquè així els meus fills son mexicans, i potser ho haurem de fer servir algun dia si Espanya finalment ens fa fora...
Sóc pare solter de 4 fills que convisc feliçment amb la mare dels mateixos (bona opció per la declaració de renda) i no tenim títol ni de parella de fet. He fet de regidor per ERC al meu poble durant 4 anys i no m'he volgut donar d'alta ni com a militant ni tenir títol de simpatitzant. Només amic, per cortesia. No m'agraden en general els títols, ni legals, nobiliaris ni acadèmics.
Crec que alguns mestres de l'aula no tenim ni volem títols. Forma part del nostre perfil.
1 comentari:
Només puc dir visca els àcrates!!!!
Publica un comentari a l'entrada