11/06/2007

La meva opinió sobre l'Aula de Música Tradicional i Popular.

La meva opinió sobre l'Aula de Música Tradicional i Popular.

L'Aula és un programa formatiu de cultura. Jo crec que ho ha de seguir
sent, i si un cas ens convé aprofundir més i defensar aquest aspecte.
La cultura cal recolzar-la des de tots els àmbits ciutadans, privats,
socials i públics. La cultura no és només el pintor famós, la
simfònica nacional , el dramaturg capdavanter i el ballet folklòric
estrella que acompanyen en seguicis internacionals les autoritats que
representen el país. També ho són aquelles persones i col·lectius que
compleixen una funció insubstituïble amb la seva especialització; que
alimenten el batec de la societat.

Parlem d'un ofici i un mestratge. Un bon violinaire (flabiolaire,
acordionista, graller, etc) ha de conèixer un corpus de repertori
adient per cada ocasió, ha de saber jugar el seu paper, ha de saber
ser útil a la comunitat; agradable, carismàtic, adaptable, creatiu. Ha
de tocar amb sentit i art, amb els tempi i les intencions bones pel
cas (fer ballar bé una sardana, o una contradansa), ha de desenvolupar
un estil personal propi i individual que pugui entusiasmar als qui
gaudeixen de la seva feina, i que es pugui defensar com a
representatiu de la seva pròpia cultura.

I sent un mestratge tradicional el més normal és que es transmeti en
l'entorn proper de les persones. La transmissió paterno-filial no
sempre és possible, però és essencial, i a les cases de molts de
nosaltres és una prioritat.
Feliçment amb l'AMTP s'ha trobat una fórmula alternativa, que no
substitutiva, de la transmissió de pares a fills. En aquest cas la
figura de pare o mare o germà experimentat és coberta per un
personatge que hom considera un expert. Els mestres de l'Aula són
gent d'ofici que sense títol específic s'han guanyat un respecte
precisament pel seu bon ofici. Els alumnes s'apunten amb il·lusió
perquè aquí tenen una oportunitat immillorable de fer d'aprenents d'un
seguit de sonadors i cantadors amb els que s'identifiquen i
s'emmirallen; personatges concrets que altrament només veuen en els
escenaris o fent la seva funció en la festa tradicional.

L'Aula no és un entorn acadèmic en el sentit estricte. Aquí els
alumnes són més que alumnes, són veritables aprenents d'un ofici. Un
mestre de cases no és pas un arquitecte. Un remeier no és un
farmacèutic un practicant que et posa un os a lloc no és un metge
especialista en traumatologia. Oi que per aprendre l'ofici de cisteller
no anirem mai a la facultat de disseny?.
L'Aula va néixer d'una necessitat: proliferaven colles de grallers
lligats a l'eclosió de la fal·lera gegantera, les danses folk, i
fenòmens socials semblants: la música popular s'estenia mancada de
referents culturals propis ni aliens, sense responsabilitat ni
coneixement de la funció del sonadors, sense un mínim nivell
d'exigència artística. Aquesta mena de música tradiconal o folk era i
és un fenomen devaluat i l'Aula ha de seguir contribuint a posar-hi
qualitat.

Aquests darrers anys hem impulsat un procés gradual d'academització
de l'Aula. S'hi han esmerçat recursos i molta dedicació per aconseguir tenir
uns dissenys curriculars seriosos . Aquest procés regulador d'un marc

- Mostra el text citat -

educatiu era i és segurament necessari, però com a opinió personal diré
que hauríem de vetllar per no desviar l'orientació original de programa
formatiu, amb el rerefons de l'ensenyament tradicional com a objectiu.

L'ensenyament tradicional de les funcions musicals de la nostra pròpia
cultura és el nostre marc de referència.
Crec que aplicar tots els esquemes d'una educació reglada a l'AMTiP pot
generar un conflicte o com a mínim desorienta. Ni tenim les hores que
calen, ni tampoc respon a l'objectiu dels nostres alumnes, ni al
perfil ni la titulació dels nostres mestres. No pot ser que la única particularitat
que que ens faci diferents de les escoles de música sigui el fet d'ensenyar
instruments tradicionals catalans. Nosaltres treballem sobre les maneres
tradicionals de transmetre el mestratge d'aquests oficis.

Per altra banda és bo (i ja era hora) que les escoles de música (es
diguin conservatoris o no) incloguin oferta d'instruments autòctons.
L'educació musical acadèmica, dirigida a la professionalitat o no, ha
de tenir orientació diversificada: àrees de música antiga, música
clàssica i òpera, músiques modernes i jazz, músiques autòctones del
propi territori i de la globalitat.

L'Aula és tot una altra cosa. No es tracta només de donar lloc a
instruments "no atesos" per les escoles de música (i si fos això, el
violí, què hi pinta, aquí?). Ni es tracta tant sols de la difusió d'un
repertori autòcton (que evidentment hauria de ser també el fonament a
tots nivells a les escoles de música, com passa a tot arreu). L'Aula
és més: un consell d'experts, un camp de pràctiques, una plataforma
per grups estables i activitats extraordinàries, un seminari
permanent, un espai per la investigació organològica, etnològica,
sociològica, musicològica...

L'Aula és una experiència pionera a nivell europeu i un model que
segurament exportarem un dia o altre. A Mèxic existeixen coses
semblants (centro de capacitación para bandas de música, taller de
fandango, seminario de son jarocho) que porten administracions
públiques que no són la Secretaría de Educación. Poden ser la
Secretaria de Defensa, l'Institut Nacional de Belles Arts, El
Departament de Turisme del Govern de Veracruz, etc.

Crec honestament que pel Govern de Catalunya aquest és un projecte
valuós. Pot sentir-se honorat de tenir un model com aquest, que no era
en un principi educatiu, sinó formatiu; que ben segur que té problemes
i que cal començar a perfeccionar, però jo defenso el seu lloc dintre
del Departament de Cultura, que crec que és on ha d'estar.

4 comentaris:

Panxito ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Panxito ha dit...

Pep Coca:
Bon dia Panxito, personalment t'agraeixo moltíssim aquestes reflexions tan ben expressades. Crec que és bàsic mantenir una comunicació fluïda amb els professors que, com tu, s'han

implicat especialment i des de fa temps amb aquest projecte. Divendres tenim equip directiu i hi portaré el teu escrit, que ja veig que has fet arribar a la resta de companys.
Fins aviat, seguim en contacte

Marcel Casellas:
Doncs m'agafes en un moment en que no tinc ni un minut per dedicar-me a escriure les reflexions, però et diré, que des de la primera a la darrera lletra d'aquest escrit, amb les comes,

punts i seguits i punts i a part, reprodueixen el que penso.
Una abraçada.

Toni Xuclà:
Estic completament d'acord amb tu, Panxito. Sense sentir-me substitut del pare o remeier com tu, quina responsabilitat!. Ja vaig fer arribar aquesta idea al director del CPCTPC i li vaig

demanar que no abandonés aquesta idea el trist dia del meu acomiadament. I que l'Aula no caigués en ensenyament globalitzat. Que tenim encara molta feina a fer: les polifonies

catalanes, la transmisió oral, el cant melismàtic, nous grups estables. Sobretot, el tercer cicle: l'especialització, intèrpret, compositor, musicòleg... i la T&T tradició i tecnologia, un
estudi d'enregistrament a l'Aula. Projectes pels que vaig estar lluitant i que no es van engegar. I que un músic tradicional no solament transmet un moviment artístic, sino una cultura,

unes vides, unes costums, llegendes, històries que transmeten una forma de viure. Cultura. Allò que ens fa universalment diferents. Sempre he pensat que l'aula caminaria cap aquí i que

no hauria de sortir de cultura. No és només una feina. És molt més. Som molt més.
Llarga vida i salut a l'Aula

Josep Albà:
Hola Panxito, Gràcies per fer-me arribar aquest escrit, crec que està molt bé que la gent de l’Aula, i més els que la coneixen de prou temps, expressin la seva opinió. No cal que et digui

que estic força d’acord amb el que dius, i sempre està bé que s’en parli.
A més com que em va semblar que el que dius és prou interessant, em vaig permetre d’enviar-ho al director del Centre i al Gerent, encara que només perquè els servís per ampliar la idea

que ells tenen de l’Aula. Espero que no et molesti. En tot cas, el Director ja m’ha donat les gràcies per enviar-li i m’ha demanat que te les doni a tu, de part seva, per tota la informació

que li aportes, a l’espera de donar-te-les personalment el dia del Claustre General.
Gràcies i a reveure!

Alfons Rojo:
Hola companys.
Primer que rés dir que estic impressionat per l'escrit del Pantxito. ( "tiu", ets un líder!)

Dani Carbonell:
Deixa-m'hi reflexionar una mica pero de moment
ets un poeta
que fa rodoli
amb profeta

Artur Gaya:
T'agraeixo les teues reflexions, Panxito. I et felicito sincerament per elles. Estem en un moment interessant per a l'Aula però també un moment clau. Ens toca espavilar-nos i, tal com

també suggeria un altre bon amic i company, entre tots seguir demostrant la valua immensa de tot aquest treball que estem fent. Jo també trobava moltes incoherències acumulades

durant els darrers anys i ara m'il.lusiona el nou plantejament que ens arriba a través de la Montse Faura. M'il.lusiona però em preocupa el fet de que sembla que d'una manera bastant

urgent ens tocarà per enèssima vegada tornar a convencer als polítics de que si algun dia l'Aula deixés d'existir, la tornariem a fer nàixer entre tots. Escrits com el del Panxito són

necessaris. Un excel.lent pel Marcel Casellas i el Toni Xuclà, els dos primers en donar-li suport. M'agrada estar dins d'un col.lectiu com aquest.
Salut a tothom.

Anna Signes:
Totalment d'acord, i com diuen popularment al meu poble quan algú diu algo amb molt de seny: "Nyas, coca, ahí va això".
Salutacions

Ramon Manent:
Gràcies, Francesc, pel teu escrit tan aclaridor i del qual subscriuria moltes de les afirmcions que hi fas. Especialment aquesta: "No pot ser que la única particularitat que ens faci diferents

de les escoles de música sigui el fet d'ensenyar instruments tradicionals catalans.NOSALTRES TREBALLEM SOBRE LES MANERES TRADICIONALS DE TRANSMETRE EL MESTRATGE D'AQUESTS

OFICIS". Trobo que es gairebé una síntesi molt completa del que fem o volem fer a l'Aula. Jo també he cregut sempre amb l'Aula i el seu futur, malgrat haver passat fases de desànim i de

de poca fè, alguns desenganys i disgustos d'aquells que et treuen el son, però l'ajuda d'alumnes i professors ha estat sempre tan enriquidora que com diu l'Artur em sento feliç d'estar

voltat de gent que m'han ajudat a comprendre i aprendre tantes coses de la nostra feina.
El teu escrit també m'ajuda a repensar una opinió que generalment he defensat, la d'entrar a Ensenyament. Des d'ara m'ho miraré d'una altra manera. La profunditat del teu discurs m'obliga a fer-ho. M'agradarà, si podem, seguir-ne parlant.
Bé, paro que potser ja xerro massa.
Una abraçada

Violinaire ha dit...

Justament estava fent un escrit per penjar al meu bloc sobre un ensenyament diferent per a cada tipus de música. Bé, malgrat ara he llegit el teu, l'acabaré i el posaré igualment... M'agrada molt com ho dius.

No puc opinar a manera vivencial de l'Aula, perquè haver-hi estat un any i no amb gaire intensitat no et dóna gaires elements dels que comentes. Penso que l'Aula hi ha de ser. Quins problemes hi ha? Doncs els de sempre! Burocràtics, com a tota nova escola... El dia que siguem més aficients amb la burocràcia estic segura que tots plegats podrem fer més bona feina, al menys pel fet de no tenir tants obstacles... Tossuts tossuts no ens rendirem...

Anaís

joandargelaguer ha dit...

hola a tots familia

Estic a Nador(ben lleig) altre cop despres de passar per Melilla a quedqrnos ben morenos a la platja i sobretot, a treballar.

Dema Ens quedarem a Nador tot el dia i dema passat cap a Tanger on acabare de comprar els records que em falten, espero que us agradin.

Bunu en fi , adeu i fins al proxim comentari o trucada.

Salut i forsa al cornut

Joan

Pd perdoneu els errors ortografics perque aquet teclat marroqui es molt estrany

de més verdes en maduren

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich