12/24/2017

Cal investir Carles Riera. Per coherència.

Existeixen problemes tècnics evidents per investir president Carles Puigdemont, perque quan vingui l'agafaran i l'empresonaran. Tampoc es pot investir el cap de llista de la formació republicana, el vicepresident legítim Oriol Junqueras, perque ja és a la presó. És evident que han de prendre acta de diputats a els següents de les llistes, i deixar en llista d'espera tots els que tinguin impediments tècnics. Amb aquesta majoria absoluta s'ha d'investir president al cap de la tercera llista política fidel a la proclamació de la República del 27 d'octubre, el cupaire Carles Riera. Aquest president de transició haurà de decretar la fi de la suspensió de la mateixa, i d'ordenar el retorn i l 'alliberament dels empresonats i els polítics l'exili. Hem d'entendre el 21-D com un plebiscit forçat, no hi ha cap altra explicació. No és tracta de cap joc d'escons. És una altra cosa el que el poble ha exigit.





Existen problemas técnicos para investir como presidente a Carles Puigdemont. Cuando viniera a retomar el cargo entraría inmediatamente en prisión. Tampoco se puede investir al líder de Esquerra Republicana, el vicepresidente legítimo Oriol Junqueras, porque ya está en prisión. Es evidente que tienen que tomar acta de diputados los que siguen en las listas respectivas, y entrar en lista de espera todos los que tengan impedimentos técnicos. Con esta mayoría absoluta se ha de nombrar presidente de la Generalitat a Carles Riera de la CUP, la tercera lista política fiel a la proclamación de la República del 27 de octubre, que decretará el fin de la suspensión de la misma, y ordenará el retorno y la liberación de los prisioneros y exiliados. Hay que interpretar el 21-D como un plebiscito forzado, no hay ninguna otra explicación. No se trata de ningún juego de escaños. Es otra cosa lo que el pueblo ha exigido.


Definiciones

Cataluña (Catalunya en catalán, Catalonha en occitano) es un país europeo situado en el Mediterráneo occidental. Su condición jurídica es objeto de una disputa entre el Parlamento de Cataluña, que el 27 de octubre de 2017 proclamó la República Catalana, y el Reino de España, que lo considera una comunidad autónoma. Está situado en la costa noreste de la península Ibérica y limita al norte con Andorra y Francia, al oeste con Aragón, al sur con Valencia y al este con el mar Mediterráneo. Cataluña es la parte más extensa del territorio histórico y cultural del Principado de Cataluña y de todo el conjunto de tierras de habla catalana. Con unos 7.508.106 habitantes (en 2015), agrupa el 51,55% de la población total de los Países Catalanes.

El referéndum sobre la independencia de Cataluña (oficialmente Referéndum de Autodeterminación de Cataluña, conocido por numerónimo 1-O) es un referéndum de autodeterminación vinculante que fue celebrado el uno de octubre de 2017.

Fue organizado por el Gobierno de Cataluña, formado tras unas elecciones en las que los partidarios del referéndum obtuvieron la mayoría en el Parlamento de Cataluña. Sin embargo, el Gobierno de España se opuso, de acuerdo con la interpretación de las leyes y la Constitución del país en ese momento. Su convocatoria fue oficialmente suspendida por el Tribunal Constitucional de España al día siguiente de la aprobación,  pero el Gobierno catalán continuó su organización, basándose en la Ley del referéndum de autodeterminación de Cataluña, aprobada el 6 de septiembre de 2017. El referéndum se convocó en medio de un choque de legalidades vigentes. Más de dos millones de personas efectúan el voto y se producen escenas de fuerte violencia física por parte de los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado.

La proclamación de la República Catalana del 27 de octubre de 2017 hace referencia a la resolución y transitoriedad de la declaración unilateral de independencia de Cataluña del Reino de España. Con el fin de establecer un Estado soberano autónomo, fue llevada a cabo por el Parlamento de Cataluña a efectos del referéndum de autodeterminación del 1 de octubre.

12/14/2017

15 de desembre: Punt de trobada (escenari obert) a la Plaça del Rei


21:30 – Plaça del Rei Familiar! (Oriol Fonollosa)
22:00 – Punt de trobada
Porteu instruments i propostes, si voleu contacteu abans amb en Panxito: 606.435.621.
liraindiana@gmail.com

12/11/2017

Evidence of fraud in the electoral registry of Catalonia. Evidències de frau en el padró pel 21-D

TEXT IN ENGLISH

According to denunciation Аnonymous Catalonia‏ @anoncatalonia:

Several people have received at home census cards of unknown people who have never lived there. They are Spanish names, born in 1926 and 27, the DNI begins with 17. This could be a fraud in the electoral registry of Catalonia. Do you know any other case? It's IMPORTANT. #frauelectoral

Probably these people have already exercised their vote by mail. It is possible, therefore, that many people have already done so, without having even received a census card at the fraudulent home. 

The journalist @BeatrizTalegon is collecting the cases of false census cards that arrive at domiciles. If you get it, send it to them. https://twitter.com/beatriztalegon/status/939867020589494272. Spread this message to reach everyone, please. 

Thanks!


TEXTO EN ESPAÑOL

Según denuncia Аnonymous Catalonia‏ @anoncatalonia

Varias personas han recibido en casa tarjetas censales de personas desconocidas, textualmente: "Llegan tarjetas censales en casa de gente que no ha vivido nunca ahí. Son nombres castellanos, de nacidos en 1926 y 27, el DNI empieza por 17. Esta podría ser una vía de FRAUDE ELECTORAL. Conocéis algún otro caso? Es IMPORTANTE. #frauelectoral 

Probablemente estas personas ya han ejercido su voto fraudulento por correo. Es posible, por tanto que muchísimas personas lo hayan hecho ya, sin que haya llegado ni siquiera tarjeta censal al domicilio falso. 

La periodista @BeatrizTalegon está recogiendo los casos de tarjetas censales falsas que llegan a domicilios. Quien reciba alguna de ellas la puede remitir a https://twitter.com/beatriztalegon/status/939867020589494272. Difundan el mensaje para que llegue a todos, por favor. 

Gracias!


TEXT EN CATALÀ

Segons denuncia  Аnonymous Catalonia‏ @anoncatalonia:

Diverses persones han rebut a casa targetes censals de persones desconegudes, textualment: "Arriben targetes censals a casa de gent que no hi ha viscut mai. Són noms castellans, de nascuts el 1926 i 27, el DNI comença per 17. Aquesta podria ser una via de FRAU ELECTORAL. Coneixeu algun altre cas? És IMPORTANT. #frauelectoral"

Probablement aquestes persones ja han exercit el seu vot per correu. És possible, per tant que moltíssimes persones ho hagin fet ja, sense que hagi arribat ni tant sols targeta censal al domicili fraudulent.

La periodista @BeatrizTalegon està recollint els casos de targetes censals falses que arriben a domicilis. Si us n'arriben, feu-les-hi arribar. https://twitter.com/beatriztalegon/status/939867020589494272

Difoneu el missatge perquè arribi a tothom, si us plau. 

Gràcies!

11/09/2017

La Garrotxa a Madrid amb en Lluís Guinó

Hem viatjat aquesta nit des de Besalú per fer costat als parlamentaris que declaren avui al tribunal suprem. No descartàvem un clima hostil. Ens hem sentit acompanyats per un grup de republicans locals que ens han recolzat. Visca la solidaritat dels pobles!

10/29/2017

Escenari obert "Plaça de la República"

Aquest divendres 3 de novembre la Plaça del Rei serà la Plaça de la República. Convoquem a tothom a compartir cantant ballant, fent sonar i escoltant el repertori de cançons revolucionàries proposat pel col·lectiu "Tradis Per la Terra". Serà una festa sense escenari, ni sonorització. ocuparem les escales del Tinell i la plaça i tornarem a l'esperit inicial democràtic i participatiu de les ballades a plaça: ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES!

Repertori divendres 3 de novembre

Abril 74 (masurca) Lluís Llach (La, Mi, Re, la-, Do, Sol, Fa)
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca
digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cant de la sirena 
allà en mig de la mar jo l´aniria a veure, però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m´atura i caic en terra
porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles 
a qui tant he estimat, si guanyem el combat.
Companys, si busqueu les primaveres lliures 
amb vosaltres vull anar que per poguer-les viure jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar...
Bella ciao (pasdoble) Popular anònima (mi-, la-, Si7)
Son cieco e mi vedete, devo chiedere la carità,
ho quatro fili che piangono e pane non ho da dar.
Noi andremo a Roma, davanti al Papa ed al Re,
noi grideremo ai potenti che la miseria c'è.
La valle chel di Roma, la bandiera vogliamo alzar,
cento che la bandiera il Socialismo trionferà.
A tempo
Una mattina mi sono alzato, o bella ciao, bella ciao,
una mattina mi sono alzato ed ho trovato l'invasor.
O partigiano portami via, o bella ciao, bella ciao,
o partigiano portami via che mi sento di morir.
E se io muoio da partigiano, o bella ciao, bella ciao,
e se io muoio da partigiano tu mi devi seppelir.
E seppellire lassù in montagna o bella ciao, bella ciao,
e seppellire lassù in montagna sotto l'ombra di un bel fior.
E le genti che passeranno, o bella ciao, bella ciao,
e le genti che passeranno mi diranno che bel fior.
E questo è il fiore dal partigiano o bella ciao, bella ciao,
e questo è il fiore dal partigiano morto per la libertà.

Cançó sense nom (Χασάπικο) Lluís Llach (La, Re, Mi7)
On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons que apuntes al meu poble?
On vas amb la vergonya per galó, i en el fusell, hi duus la por, que apuntes al meu poble?
On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang i ets tu qui l'omples?
On vas quan ja l'infant no pot mirar ni el blau del mar ni aquell cel clar i ets tu qui el borres?

Conte medieval (Sardana) Esquirols (rem, Do, Fa, La)
Curts
temps era temps hi havia en un poblet medieval
un baró de mala jeia que a tothom volia mal
amb carrossa d'or i plata passejava tot superb
pel seu terme que moria d'esquifit i famolenc
Llargs
xics i grans mig morts de gana li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat
però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro
"a pencar males abellesnecessito molt més or"
Curts
els diumenges a la tarda organitzava un gran joc
"vilatants vinga a la festa a la festa de la mort"
"vull setze joves per banda amb espases i garrots
i a fer d'escacs a la plaça i que guanyin els més forts"
Llargs
xics i grans migs morts de pena li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat
però el somreia; i burleeta els cridava amb veu de tro
"a jugar batua l'olla que a mi m'agrada aquest joc"
Curts
un joglar passar pel poble avançada la tardor
i amb senzilla veu cantava i així feia la cançó
"ai del poble ai de la vila que te un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa l'haurà de guanyar amb suor"
Llargs
xics i grans tots l'escoltaven i li daven la raó
els naixia l'esperança van anar a trobar el baró
però ell somreia; i burleta els cridava amb veu de tro
"us faré tallar una orella si escolteu el trobador"
Curts
els vilatants es negaren a pagar més els tributs
a palau armats anaren i parlaren sense embuts
"no us volem per baró nostre no us volem ves-te'n d'aquí
que si et quedes ai de tu a la forca has de morir"
Llargs
xics i grans tots a la una li cantaven la cançó
"ai del poble ai de la vila que té un lladre per senyor"
i ell callava; i de ràbia se li corsecava el cormentre el poble repetia la cançó del trobador

El Cant dels Maulets  (marxa) Al tall (Re, La7; Sol, Re7, Do)
"Eixiu tots a casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de bull. 
Polimenteu fustes, emblanquineu els murs, perquè Carles d'Àustria ha jurat els furs 
Enrameu de murta places i carrers, abastiu de piules xavals i xiquets. 
Aclariu la gola amb vi i moscatell, que no hi ha qui pare el pas dels maulets. 
Vine Pilareta que et pegue un sacsó, els peixos en l'aigua i els amos al clot. 
I si no l'empara el Nostre Senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó. 
Si l'oratge es gira en mal dels maulets, vindran altres dies que bufe bon vent. 
Quan més curt ens lliguen més perill tindran, passeu-me la bota i seguiu tocant."

El meu avi (Americana-rumba ) Ortega Monasterio (mi-, Si7, la-, Mi, La) 
El meu avi se'n va anar a Cuba a bordo del "Català"
el millor barco de guerra de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el "Català" sortia a la mar 
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar: 
Visca Catalunya! Visca el "Català"!
Arribaren temps de guerres de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
I els mariners de Calella i el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta, varen morir al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar 
cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo no varen tornar, 
tingueren la culpa els americans

En un poble oprimit (Polca-ska) Titot i David Rosell (Re, La, Sol)
En un poble oprimit, en un poble ocupat.
No hi altra bandera que la llibertat.
Si Espanya ens ocupa, si ens te empressonats
Cal trencar les cadenes i ben fort cridar.
En un poble oprimit, en un poble ocupat.
No hi altra bandera que la llibertat.
Si Espanya ens ocupa, si ens te empressonats
Cal trencar les cadenes y ben fort cridar
Independencia i socialisme visca Catalunya visca la terra lliure
Independencia i socialisme visca Catalunya visca terra lliure

Ho criden a Valéncia, Elx i Manacor
Ho criden a Cervera i tambe a Vinaròs
Retrona a Barcelona aquest cant trionfant
Corre per Tarragona i tambe Alacant
Independencia...
Ho criden a Pollença, Reus i Castello
Ho criden a Calella, Formentera i Maó
Retrona a tota Lleida aquest cant trionfant
se sent a Gironella, Blanes i el vell Montblanc
Independencia...

La fera ferotge (Cercle circassià) Ovidi Montllor (Sol, Re7, Re, La7, Do, Lam) 
Per ordre de l'Alcalde es fa saber a tothom
que una fera ferotge del parc s'escaparà.
Es prega a les senyores compren força aliments
i no surten de casa fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja, a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega, fent ús dels seus poders, 
de la fera ferotge deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca que no es queixe després
si per culpa la fera ell rep algun torment.
Jo que no tinc ni casa, ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort: -Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles? Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita, jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen la volen atacar,
la fera es defensa, no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola, no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina, a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde es fa saber tothom
que la fera ferotge ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco" i el poble resta en pau.

La gallineta (Xampanya) Lluís Llach (mi-, Re, Do) 
La gallineta ha dit que prou,  ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou  que fa tants anys que m'esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent  el que de mi se n'aprofita.
La gallina ha dit que no,  visca la revolució. 
La gallina ha dit que no,  visca la revolució. 
A canvi d'algun gra de blat m'heu tret la força de volar 
però, us ho juro, s'ha acabat!  Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí, que un cop lliurada del botxí 
no ha d'haver-hi cap perill  perquè m'entengui amb les veïnes.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir  els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents  que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,  que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve  d'un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no,  visca la revolució. 
La gallina ha dit que no,  visca la revolució.  

L'allioli (Swing) Joan-Pau Giné (la-, Fa, Do, re-) 
Amb un poc de paciència  amb un poc de voluntat
Un poc de demagogia i un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia i la força d´un ramat
Muntarà, muntarà l'allioli, l´allioli
muntarà, muntarà l'allioli muntarà

Amb lo que sabem d´escola i amb lo que sem descuidat
Amb (els) somnis de bressola i amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola i amb prou ciment armat
Muntarà...
Amb guitarres matineres per un cant recuperat
Amb idees camineres i espectacles de mercat
Amb xirments* i costelles i intel·lectuals pesats
Muntarà...
Caparutxes per la Sang i carrotes pels obriers
Tants de contes despassats i que encara se porten bé
Amb l´USAP* que sempre guanya i el diumenge a fer el tiercé*
Muntarà...
Amb el vi que se vén pas i cançons que vénen bé*
Amb treballs desgraciats i jocs que valen pas res
Una cultura pel cap i els peus dins del merder
Muntarà...
Eleccions de quant en quant tornarmai cal anar a votar
Comencen d'en ser farts de nos fer representar
El pare noël vén pas d'amunt cada un l'hem de fer muntar

Les rondes del vi (farandola o bolangera) Jaume Arnella (Fa, Do7, La7, re-, Fa7, Sib)
No vagis a la mar a encomanar les penes,
no vagis a la mar les aigües en van plenes.
Vora, vora del port hi ha una vella taverna,
vora, vora del port un bar de mala mort.
Una bota de rom i una altra d'aiguardent,
una bota de rom i molta olor de gent.
No siguis sol a beure ni sol a rumiar, 
no siguis sol a beure que el vi et condemnarà.
El primer brindis va per companys i companyes,
el segon anirà pels qui els han crescut banyes.
El tercer: libació a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció deixar al burgès les sobres.
Atents, amics, encara al següent got de vi:
beneirem la mare que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc pel gran Pare Noè,
la copa que fa sis pels diables del cafè.
Quan el sis serà buit maleirem l'infern,
la copa que fa vuit el clero i el govern.
El got de comiat el cantarem tots junts,
el got de comiat, un rèquiem pels difunts.

L'estaca (Vals familiar) Lluís Llach (re-, La7, sol-) 
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, 
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà...
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà... 

Margalida (Xotis) Joan Isaac (re-, Sol, Do, Mi, la-, Fa)
Vas marxar no sé on. Ni els cims ni les aus no et saben les passes.
Vas volar sens dir res deixant-nos només el cant del teu riure.
No sé on ets, Margalida, però el cant, si t'arriba, pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.

I potser no sabràs que el seu cos sovint ens creix a les venes
en llegir el seu gest escrit per parets que ploren la història.
No sé on ets, Margalida...
I que amb aquesta cançó reneixi el seu crit per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom com l'ombra fidel que és nostra tothora.
No sé on ets, Margalida...

No volem ser
No volem ser una regió d'Espanya, 
no volem ser un país ocupat, 
volem, volem, volem; volem la independència, 
volem, volem, volem; Països Catalans!

Passi-ho bé
Passi-ho bé, passi-ho bé.
Passi-ho bé i moltes gràcies.
Passi-ho bé, passi-ho bé,
Parapassi-ho bé!
Passi-ho bé fins l'any que ve.


Que tinguem sort (agarrao) Lluís Llach (Do, re-, mi-, Fa, Sol, Mi7, la-)
Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell  trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort  i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar  ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi, no demanis un camí planer,
ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg.
I així pren...

Què volen aquesta gent (fandango) Maria del Mar Bonet (re-, La7, Fa, Do7)
De matinada han trucat, són al replà de l'escala,
la mare quan surt a obrir porta la bata posada.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
"El seu fill, que no és aquí?" "n'és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?" El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap de totes les esperances
del seu fill estudiant, que ben compromès n'estava.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Encara no ben despert, ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral a l'asfalt, d'una volada.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Els que truquen resten muts, menys un d'ells —potser el que mana—
que s'inclina al finestral, darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
De matinada han trucat, —la llei una hora assenyala—
ara l'estudiant és mort, n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?

Què té aquesta terra nostra? Sa porrassa (An dro) Biel Majoral
Hi havia una porrassa  que congriava un albó
tan alt com el Puig Major  i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa  com el castell d'Alaró.
Esponerós sí que ho era  amb cimals que s'enfilaven  
de Mancor fins a Morella, les branques a Cornudella,
feia una ombrea de primera; a davall tots hi becaven.
Un dia des de Castella arribaren molts de senyors.
Pensaven fer-ne tions i llavors també estelles
per llevar males idees d'un simbol de nació.
En nom d'Espanya vengueren mil mestres per tallar-lo.
Picaren un any rodó i encara no pogueren.
I a la fi se resolgueren recórrer al traïdor;
en trobaren un boldrò. Tot d'una els convenceren.
Què té aquesta terra nostra que congria traïdors:
diputats i senadors, hi ha mestres i professors 
i també el senyor rector i aquets són els pitjors.
Els diuen que són senyors i sols els tenen per mostra.
Semblen tots triats a posta.
Sempre hi ha un glosador que cantar li ve de vena 
que, als joves, els ensenya l'antiga i bella cançó.
Tant és ara com abans perquè això ja ve d'enrere
només hi ha una senyera dels Països Catalans. 

Se cantes Himne occità. Himne aranès.
Aqueres montanhes que tan nautes son, m’empèishen de véder mèns amors a o son. 
Nautes se son nautes ja s’abaisharàn es mies amoretes que s’aproparàn. 
Montanhes araneses a on es pastors es hònts regalades tròben, e jordons. 
Se cantes perqué cantes cantes pas per jo cantes per ma hilha que non ei près de jo. 
Montanhes coronades tot er an de nhèu, tan nautes e bères que vos pune eth cèu. 
Montanhes araneses pientades de rius, de totes grandeses vos adorne Diu. 
Nòsti amors veiguéretz com rosèr florir, volem com es pares, guardant-vos morir.

Serà un dia que durarà anys (Vals) Ovidi Montllor (la-, Mi7, Do Sol7, re-)
Apreta fort les dents apreta fort els punys 
Infla't d'aire els pulmons Obre bé els ulls 
Fes treballar el cap controla el cor 
No tanques mai la boca Crida ben fort 
Deixa't anar Dóna't tot tu. 
Serà blava i tranquil.la la mar. Serà espessa i verda la vall. 
Serà gran i dolça la muntanya. Serà un dia que durarà anys. 
Gent de mar, de rius i de muntanyes, Tindran mar i prats i rius i boscos. 
Tindran tot. I es parlarà de vida. Les ciutats seran rius plens de gent. 
Floriran flors i cants i alegries. Floriran crits i cors i paraules. 
En el dia que durarà anys, braços lliures i boques i mans. 
Apreta fort les dents...

Si el rei vol corona (sardana) Mesclat (Sol, Re7, Do)
Fa tres segles que els borbons pretenen ser els nostres reis
ignorant fins a quin punt arribem a passar d'ells.
Però si insisteixen gaire amb aquesta obsessió,
els mostrarem nostra debilitat pel tall rodó.
I és que no és massa agradable veure passejar pel món
un que diu que et representa que és més tou que un tall de llom.
Quan el món veu el figura que tenim per opressor,
més que solidaritat despertem compassió.
SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM:
QUE VINGUI A BARCELONA I EL COLL LI TALLAREM.

S'explica que a Catalunya en temps de Felip Cinquè
van prohibir totes les armes, fins i tot els ganivets,
sols els ganivets de cuina i a la taula ben lligats,
perquè no fóssim ximplets, perquè no fóssim gosats,
perquè no fóssim gosats, perquè no fóssim ximplets,
per salvar el coll i la fava als soldats espanyolets.
Però ara això s'acaba, hem avisat els esmolets.

Som de l'oest (Two-step) la-, Do, Sol, Fa 
M'he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s'aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on es creuen els camins dels odis i els rancors
i els destins de les nacions.
Som de l'oest de Catalunya la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets de pedra i fang
on el blau del cel és tot el que tenim de mar
penjat en l'horitzó un estel brillarà
enmig de la nit si el cel és clar.
Som de l'oest...
Regadius, hortes i terres de secà
pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar
esperant l'endemà.
Som de l'oest...

Tio canya (Vals-jota) Al Tall (Mi, Si7, La)
En la Pobla hi ha un vell en la Pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya: 
porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra i una faixa morellana. 
Tres voltes només va anar el tio Canya a València: 
primer quan va entrar en quintes i en casar-se amb sa femella. 
La tercera va jurar de no tornar a xafar-la; 
que a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara. 
Set vegades va fer cua, set vegades va fer cua, en presentar uns papers, 
per no saber expressar-se, per no saber expressar-se, en llengua de forasters. 
Aguantà totes les burles, les paraules agrejades, i a la Pobla va tornar. 
Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa: 
posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada. 
Tio Canya tingué un fill que li diuen tio Canya, 
porta gorra i brusa negra i una faixa morellana. 
Bé recorda el tio Canya quan varen portar-lo a escola set anys, 
la cara ben neta, ulls oberts, camisa nova. 
Però molt més va obrir els ulls el xiquet del tio Canya 
quan va sentir aquell mestre parlant de manera estranya. 
Cada dia que passava, anava encollint els muscles 
per por a que el senyor mestre li fera alguna pregunta. 
Aguantà castigs i renyes sens gosar d'obrir la boca i l'escola va odiar. 
Cròniques del carrer diuen d'uns nets que té el tio Canya 
que són metges a València professors i gent lletrada. 
Quan a estiu vénen al poble, visiten el tio Canya 
i el pobre vell se'ls escolta parlant llengua castellana. 
Però cròniques més noves expliquen que el tio Canya 
ja compta amb besnéts molt joves que alegren la seua cara. 
Mai parlen en castellà, Mai parlen en castellà com han aprés dels seus pares, 
sinó com la gent del poble, la llengua del tio Canya. 
Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta que a València has de tornar. 
Tio Canya Tio Canya no tens les claus de ta casa: 
posa-li un forrellat nou, perquè avui tens temps encara.

Torna, torna Serrallonga Esquirols
Del cor de les Guilleries sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra a les parets de Tavertet.
Des de Sau a La Cellera, des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga tornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga, que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran.

Altres danses:
Jan del riu
La republicana (xotis)
L'himne de riego


10/21/2017

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: En suport de l'escola en català


En resposta a les darreres declaracions per part del Ministeri d'Educació del govern espanyol que acusen l'escola catalana «d’adoctrinar» l'alumnat i als atacs recurrents que rep l'ensenyament de la nostra llengua i en la nostra llengua a les diverses parts del territori catalanoparlant, la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua vol fer les següents consideracions:

— Rebutgem els atacs de les institucions espanyoles cap a l'escola catalana, model d'èxit demostrat de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats

— Defensem els treballadors i treballadores de l'ensenyament i a tota la comunitat educativa de les difamacions que, per motius polítics, cerquen crispar la societat, i valorem la seva professionalitat en l'educació de l'alumnat

— Recordem que el model d'escola en català és fruit del consens entre famílies de llengües i orígens diversos que defensen el català com a llengua vehicular a l'escola

— Insistim que la situació de l'educació en llengua pròpia al conjunt del territori de parla catalana és desigual, netament insuficient a moltes zones i gairebé inexistent a d'altres

20 d'octubre de 2017
Enllaçats per la Llengua

enllacatsperlallengua@gmail.com

10/17/2017

Hora de Joglar Presenten el nou espectacle Cos a cos


Després de més de 40 concerts per festivals i Festes Majors de tot el país, Hora de Joglar presenten en exclusiva al Circuit Folc 2017 Cos a cos, un concert-espectacle on trenquen la distància física entre grup i públic. Una proposta immersiva en la que els músics baixen de l'escenari, conviden a la gent a fer un pas endavant, agafar un rol protagonista i convertir-se en un component més de la banda. Hora de Joglar són sense cap mena de dubte la gran revelació musical de la temporada.

http://www.tradicionarius.cat/ca/circuit-folc-2017__-hora-de-joglar/programacio/588



Posted by Picasa

10/05/2017

Tranquil·litat, siusplau!

Els bancs catalans no cauran. Posen la seu social a un territori dels Països Catalans que segueix a l'Euro. Les empreses catalanes podran comerciar amb les espanyoles tal i com ho fan ara mateix amb les franceses: amb exempció d'IVA. S'activa l'economia i és millor per totes bandes.
El municipis ja fa temps que van declarar que la seva obediència a les lleis espanyoles era provisional mentre no hi hagués constitució pròpia. Els ajuntaments que no havien tret la bandera espanyola ja'han tret. 

10/02/2017

Crònica del referèndum per l'autodeterminació.

Al nostre poble ahir vam protagonitzar una jornada de bona convivència. Vam compartir llargues hores i vam fer un dinar popular amb arrossada al carrer. Hi va haver problemes informàtics que ens van fer passar més temps junts i millorar les coneixences, que sempre fa bona falta. Alguns joves amb sac de dormir ja hi eren a les 5 del matí fent guàrdia. La gent gran i persones amb dificultats anaven passant per votar en primer lloc. El govern va habilitar el cens universal a primera hora. Algunes vam votar a algun dels pobles veïns on hi havia menys cua, igualment van votar persones de fora. Els uns pels altres han compensat el balanç.

Es pot dir que tot el poble va acudir i es va aplegar al lloc d'anar a votar, i més tard al recompte, que s'ha hagut de fer d'amagat, amb telèfons apagats. El resultat ha donat aquestes xifres:

-296 vots
-275 SI (92,91%)
-14 NO (4,73%)
-5 en BLANC (1,69%)
-2 NULS (0,68%)

Amb respecte al cens electoral, que són unes 330 persones, es podria dir que el sí té una força de més del 80% al nostre municipi, que és un dels 787 municipis per la independència de Catalunya. (el 83,02% del total de municipis de l'actual comunitat autònoma)
Al final hem cantat Els Segadors amb serentitat i esperança.

Durant tot el dia vam estar seguint les notícies que passaven per la televisió del local públic, amb imatges d'horror per la repressió protagonitzades en exclusiva per la guardia incivil i la policia nazional espanyola. El resultat a tot el país és aquest:

-844 ferits
-2.262.424 vots
-400 escoles ocupades (770.000 vots que la GC sha endut)
-2.020.144 SI 90%
-176. 566 NO 7,8%
-45.586 BLANC 2%
-20.129% NUL 0,89%

Tots feien exactament el mateix que hem fet al poble però no tothom ha tingut la sort de no rebre la visita de gent armada i agressiva que han alterat la pau i la convivència festiva.


9/27/2017

Situació prèvia al referèndum d'autodeterminació de Catalunya 1/10/2017

Una selecció dels millors videos 
Albert Batalla, batlle de la Seu d’Urgell, balla el ball cerdà davant de la fiscalia després de negar-se a declarar.












Dia Internacional de la Música: 1 d'octubre




L’1 d’Octubre* celebrem el dia internacional de la música.Descarrega't el cartell i comparteix-lo.

A tot Catalunya hi haurà grans cantades corals per celebrar-ho!
Tothom hi és benvingut.
Com participar? És molt senzill:
  1. Ves d'hora al local on està previst que cantis (tots els cantaires tenim un lloc assignat). S'hi haurà reunit molta gent que, com tu, té moltes ganes de cantar.
  2. A l'escola hi haurà partitures per tothom. Però porta-la de casa per si de cas. Recorda: ha de ser preferiblement en Si major.
  3. Un cop hagis cantat la teva cançó, deixa la partitura en les caixes ja preparades. D'aquesta manera els organitzadors de la festa sabran quants cantaires han vingut i si els catalans cantem bé en Si major... o no.
Tu ja m'entens. I tant que sí.

El diumenge 1, tothom a cantar!

*L’any 1975, la UNESCO va establir l’1 d’Octubre com a Dia Internacional de la Música, per commemorar-la en les seves diferents manifestacions i la seva trascendència a nivell internacional.

9/23/2017

Catalunya in state of siege. Chronicle of "sedition" and the "tumult"


"The Prosecutor's Office files a complaint for sedition for the Barcelona concentrations and points to ANC and Òmnium The Public Ministry considers that the demonstrations were "tumults", coinciding with the arguments of the Government."


sedition

1. incitement of discontent or rebellion against a government.
2. any action, especially in speech or writing, promoting such discontentor rebellion.
3. Archaic. rebellious disorder.


tumult 

1. violent and noisy commotion or disturbance of a crowd or mob; uproar.
2. a general outbreak, riot, uprising, or other disorder.
3. highly distressing agitation of mind or feeling; turbulent mental or emotional disturbance.





9/22/2017

The five biggest lies of the non-campaign

(version in english from the original) Versión en español

In the debate on the referendum and the process towards independence, unionism has spread some statements that are lies, easy lies to contrast. We offer you the five thickest and the links that will be used to prove to anyone that they are false.

1. The referendum is a crime and is illegal 
That is a lie. Leaving aside the fact that the referendum is protected by the Law of the Referendum on Self-determination of the Parliament of Catalonia, even with the penal code and the Spanish legal system making a referendum can not be considered a crime.

Here you will find the first article of the preliminary title of the Spanish penal code. It says: 'No action or omission shall be punished unless it is foreseen as a crime by law prior to its perpetration.'

The call for a referendum has not only been defined as a criminal offense but has been evident - both in the Spanish Congress and the Spanish Constitutional Court - that it is not. The PP changed the criminal code through the arbitration law, in 2003, to try to entice the Basque president. This reform of the penal code was annulled by the Constitutional Court and also by the congress on the initiative of the then Prime Minister, Rodríguez Zapatero.

2. The right of self-determination does not exist anywhere in the world 
That is a lie. The right of self-determination is contained in the first article of the Charter of the

United Nations:

To develop friendly relations among nations based on respect for the principle of equal rights and self-determination of peoples, and to take other appropriate measures to strengthen universal peace
but above all in the two conventions of the UN formulated in 1966 and known as the International Covenant on Civil and Political Rights and the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights. These rules, which states are obliged to respect, include the same text in the first article:

All peoples have the right to self-determination; by virtue of that right they freely determine their political status and freely pursue their economic, social and cultural development.

An habitual lie of former Minister García-Margallo is that there are only three constitutions in the world that speak of the right of self-determination. This is utterly false. There are thirty-eight constitutions which refer to the right of self-determination and invoke it as a source of legitimacy. Examples include the nine states of the twenty-eight of the European Union: Germany, Croatia, Slovakia, Slovenia, Estonia, France, Hungary, Latvia and Portugal. Here you can find all the references.

3. Spain can not accept the referendum on self-determination because it is prohibited by the constitution. 
Lie. The Spanish constitution, in article 10.2, says:

The rules regarding the fundamental rights and the freedoms that the Constitution recognizes will be interpreted in accordance with the Universal Declaration of Human Rights and the treaties and the international agreements on these matters ratified by Spain.

and in article 96 adds:

The valid international treaties will be part of the internal regulations once they have been officially published in Spain. Its provisions may only be repealed, modified or suspended in the manner provided for in the treaties themselves or in accordance with the general rules of international law.


On September 28, 1976 the Spanish government ratified the two UN conventions mentioned earlier. Let's remember what they say in the first article:

All peoples have the right to self-determination. By virtue of this right they freely determine their political status and also seek for their economic, social, and cultural development. 

The ratification (you will find it here), signed by Juan Carlos, says:

I approve and ratify everything that is available, and I promise to comply, observe and enforce and observe in all its parts in a timely manner. 

Consequently, Spain is forced to comply and observe the right of self-determination of the people, since it can not repeal the obligation imposed by the UN and accepted by the signing of the conventions.

4. Catalonia has never been independent. It is autonomy because it was decided by the Spanish constitution and, therefore, it has no historical rights that can be invoked 

That is a lie. The historical rights of Catalonia are indisputable. Until 1714, Catalonia was not part of any entity that could relate to what is today Spain. The Catalan-Aragonese crown was a federal state that included territories of the Iberian and Italic peninsulas, the islands of the Mediterranean and the continent itself. In 1714 Catalonia was incorporated into force within the Spanish monarchy. But since then independence has been proclaimed four times:

- Between 1810 and 1812, the Principality was a completely independent state, which had a close relationship with the French Empire.

-On March 1873, the Diputació de Barcelona proclaimed the Catalan state, which included the four provinces of the Principality and the four Balearic and Pitiüses islands. This state was integrated into the borning first Spanish republic.

-In 1931 and 1934 the Republican Generalitat proclaimed the Catalan Republic. Francesc Macià did it on April 14, 1931, a few hours before Madrid was proclaimed the Spanish republic. Three days later, Macià accepted that the Catalan Republic was part of the Spanish. Lluís Companys also proclaimed the Catalan Republic on October 6, a proclamation that was aborted militarily by the Spanish republic.

But the most important argument is that it is impossible for the source of legitimacy of the Generalitat de Catalunya to be the Spanish constitution, taking into account that the Generalitat was restored by Spain before the constitution existed.

The restoration of the Generalitat is made by Royal Decree Law 41/1977 of October 5 (you will find it here), which recognizes the legitimacy of President Josep Tarradellas, the president elected by the institutions of the republic. The Spanish constitution was not approved until December 29, 1978, which is when published in the BOE: the Generalitat of Catalonia has been operating for more than a year.

5. Independence can not be achieved through a unilateral referendum and without agreement with Spain 
Another lie. Between 1905 and 1991, 52 substantive entities such as Catalonia made referendums of independence. And since 1991, 53 more have been done. Therefore, in just over a century there have been 105 referendums of independence. Of these 53 referendums made since 1991, 26 have been unilateral. Since 1991, 27 states have become independent in the world, the vast majority with unilateral referendums. 7 of these states today form part of the European Union: Croatia, Slovenia, Slovakia, Estonia, Latvia, Lithuania and the Czech Republic. (Here you will find a list of independence referendums.)

Finally, following the unilateral independence of Kossove, a historic ruling from the International Court of Justice (which you can find here) made it clear that international law did not contain any prohibition that could be used to stop a unilateral declaration of independence.

Las 5 mentiras más gordas de la campaña del no

(versión en castellano del original) version in english

En el debate sobre el referéndum y el proceso hacia la independencia, el unionismo ha difundido algunas afirmaciones que son mentiras, unas mentiras fáciles de contrastar. Ofrecemos las cinco más gruesas y los enlaces que le servirán para demostrar a cualquiera que son falsedades.

1. El referéndum es un delito y es ilegal 
Eso es mentira. Obviando el hecho de que el referéndum está amparado por la Ley del Referéndum de Autodeterminación del Parlamento de Cataluña, incluso con el código penal y el ordenamiento jurídico españoles hacer un referéndum no puede ser considerado delito. 
Aquí encontrará el artículo primero del título preliminar del código penal español. Dice: 'No será castigada ninguna acción ni omisión que no esté prevista como delito por ley anterior a su perpetración.' 
La convocatoria de un referéndum no sólo no ha sido definida como delito en el código penal, sino que se ha puesto de manifiesto tanto en el congreso como al Tribunal Constitucional españoles- que no lo es. El PP cambió el código penal por medio de la ley de arbitraje, en 2003, para tratar de encausar el presidente vasco. Esta reforma del código penal fue anulada por el Tribunal Constitucional y también por el congreso a iniciativa del primer ministro de entonces, Rodríguez Zapatero. 

2. El derecho de autodeterminación no existe en ninguna parte del mundo 
Eso es mentira. El derecho de autodeterminación es recogido en el artículo primero de la Carta de las Naciones Unidas: 

Desarrollar entre las naciones unas relaciones amistosas basadas en el respeto al principio de la igualdad de derechos de los pueblos y de su derecho a la libre determinación, y tomar todas aquellas medidas apropiadas a fortalecer la paz universal [...] 

pero sobre todo en las dos convenciones de la ONU formuladas en 1966 y conocidas con el nombre de Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos y Pacto Internacional de Derechos Económicos. Estas normas, que los estados se obligan a respetar, incluyen el mismo texto en el artículo primero: 

Todos los pueblos tienen el derecho de autodeterminación. En virtud de este derecho, determinan libremente su condición política y proveen también por su desarrollo, económico, social y cultural.

Una mentira habitual del ex-ministro García-Margallo es que sólo hay tres constituciones en el mundo que hablan del derecho de autodeterminación. Esto es rotundamente falso. Hay treinta y ocho constituciones que hacen referencia al derecho de autodeterminación y la invocan como fuente de legitimidad. Son ejemplos las de nueve estados de los veintiocho de la Unión Europea: Alemania, Croacia, Eslovaquia, Eslovenia, Estonia, Francia, Hungría, Letonia y Portugal. Aquí puede encontrar todas las referencias. 

3. España no puede aceptar el referéndum de autodeterminación porque lo prohíbe la constitución 
Mentira. La constitución española, en el artículo 10.2, dice: 

Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España. 

y en el artículo 96 añade: 

Los tratados internacionales válidamente celebrados formarán parte del ordenamiento interno una vez publicados oficialmente en España. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del derecho internacional. 

El 28 de septiembre de 1976 el gobierno español ratificó los dos convenios de la ONU mencionados antes. Recordemos que dicen en el artículo primero: 

Todos los pueblos tienen el derecho de autodeterminación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen también por su desarrollo, económico, social y cultural. 

La ratificación (la encontrará aquí), firmada por Juan Carlos, dice: 

Apruebo y ratifico todo lo que se dispone, prometiendo cumplirlo, observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente en todas sus partes. 

En consecuencia, España está obligada a cumplir y observar el derecho de autodeterminación de los pueblos, pues no puede derogar la obligación impuesta por la ONU y aceptada con la firma de las convenciones. 

4. Cataluña nunca ha sido independiente. Es una autonomía porque lo decidió la constitución española y, por tanto, no tiene derechos históricos que pueda invocar 
Mentira. Los derechos históricos de Cataluña son indiscutibles. Hasta en 1714 Cataluña no formaba parte de ninguna entidad que pueda relacionarse con esto que hoy es España. La corona catalanoaragonesa era un estado federal que incluía territorios de las penínsulas ibérica e itálica, de las islas del Mediterráneo y del continente mismo. En 1714 Cataluña fue incorporada a la fuerza dentro de la monarquía española. Pero desde entonces ha proclamado la independencia en cuatro ocasiones: 

-Entre el 1810 y el 1812, el Principado fue un estado completamente independiente, que mantenía una relación estrecha con el Imperio francés. 

-El mes de marzo de 1873 la Diputación de Barcelona proclamó el estado catalán, que incluía las cuatro provincias del Principado y las cuatro islas Andalucía. Este estado se integró en la naciente primera república española. 

-El 1931 y 1934 la Generalitat republicana proclamó la república catalana. Francesc Macià lo hizo el 14 de abril de 1931, pocas horas antes de que en Madrid se proclamara la república española. Tres días después, Macià aceptó que la república catalana fuera parte de la española. Lluís Companys también proclamó la república catalana el 6 de octubre, proclamación que fue abortada militarmente por la república española. 

Pero el argumento más importante es que es imposible que la fuente de legitimidad de la Generalidad de Cataluña sea la constitución española, si se tiene en cuenta que la Generalitat fue restaurada por España antes de existir la constitución. 

La restauración de la Generalitat se hace por el Real Decreto Ley 41/1977 de 5 de octubre (disponible aquí), que reconoce la legitimidad del presidente Josep Tarradellas, presidente elegido por las instituciones de la república. La constitución española no se aprobó hasta el 29 de diciembre de 1978, que es cuando se publica en el BOE: la Generalitat de Cataluña ya funcionaba desde hacía más de un año. 

5. La independencia no se puede conseguir con un referéndum unilateral y sin acuerdo con el estado español 
Mentira. Entre 1905 y 1991, 52 entidades subestatales como Cataluña hicieron referéndums de independencia. Y desde 1991 se han hechos 53 más. Por tanto, en poco más de un siglo ha habido 105 referéndums de independencia. De estos 53 referendos hechos desde 1991, 26 han sido unilaterales. Desde 1991, 27 estados se han hecho independientes en el mundo, la inmensa mayoría con referendos unilaterales. 7 de estos estados hoy forman parte de la Unión Europea: Croacia, Eslovenia, Eslovaquia, Estonia, Letonia, Lituania y la República Checa. (Aquí está una lista de referéndums de independencia.) 

Finalmente, a raíz de la independencia unilateral de Kossovo, una sentencia histórica de la Corte Internacional de Justicia (que puede encontrar aquí) dejó claro que la ley internacional no contenía ninguna prohibición que se pudiera utilizar para detener una declaración unilateral de independencia. 

Fuente: Vilaweb 17.09.2017 https://www.vilaweb.cat/noticies/les-cinc-mentides-mes-grans-de-la-campanya-del-no/

9/21/2017

Por preguntar que no quede


Si una persona decide no ser súbdita de un rey determinado es su opción personal y no va más allá. Si yo y todas mis vecinas también compartimos esta misma idea (el 95% en mi municipio) elegimos un gobierno local que comparte esa idea. Cuando vemos que el 75% de los alcaldes de mi país también comparte esta idea elegimos un gobierno que nos representa y la comparte, con la condición de que se comprometa a preguntarnos a todas nuestra opinión sobre el tema. Pocas veces los gobernantes de Catalunya habían demostrado tanto valor y coherencia.



Comparto testimonios audiovisuales pues podrían ser censurados en breve, aquí se están conculcando derechos fundamentales de libertad de expresión y se ponen filtros a la difusión universal de la información.
Territori per adhesions municipala a la Independència (font: AMI)


9/20/2017

Lluny d'aquí, nou clip de TORTELLINIS!


Una cançó plena d'optimisme des de Catalunya pel món. Per acompanyar tots els terratrèmols que estem vivint en aquests moments.

9/05/2017

Felicitats, fill!

Avui fa 24 anys que ens vas donar l'alegria més gran de la vida. T'estimem, Joan!


7/19/2017

El 30 de juliol arrenca el JazStiu 2017

Del 30 de juliol al 2 d’agost Argelaguer acollirà el primer campus de jazz. Es tracta d’una escola d’estiu dedicada a la música improvisada en sessions de grup que, per seguir la tradició del municipi, tindrà el violí com a un dels instruments referencials. Diàriament es faran tallers de percussió corporal, d'instruments, veu inclosa, i el curs central d'improvisació. El professorat està encapçalat per noms prou coneguts com Christoph Mallinger, Lu Arroyo i Andrea Motis.

Les inscripcions estan obertes i encara queden places, que són limitades. Per inscriure's cal omplir aquest FORMULARI que també es troba a l'adreça web on hi ha tota la informació detallada: https://jazstiu.blogspot.com.

Però, a més dels tallers, el JazStiu també comptarà amb concerts gratuïts, el primer dels quals tindrà lloc diumenge 30 de juliol, a 2/4 de 10 del vespre, a l’Era de la Rectoria d’Argelaguer, a càrrec del quintet format pel mateix Christoph Mallinger (violí i veu), Andrea Motis (trompeta i veu), Dani Pérez (guitarra), Martin Heinzle (contrabaix) i Esteve Pi (bateria) i s’inclourà dins la programació d’estiu a la fresca d’Argelaguer. El dilluns 31, a la mateixa hora, hi haurà una jam session a l’Era de la Rectoria i dimarts 1 d’agost, també a 2/4 de 10 del vespre la formació garrotxina Trujazz XL oferirà un concert al bar-piscina de Tortellà. Finalment, el dimecres 2 d’agost tindrà lloc el concert de final del curs amb l’actuació d’alumnes i professors i, tot seguit, un dinar de cloenda al pavelló d’Argelaguer, del que cal fer inscripció prèvia.

7/12/2017

Campus Xuriach 2017: Villanos!


Els dies 1,2 i 3 d’agost Xuriach, amb el suport de l’EMM Can Ponsic, imparteix el campus de música i dansa que explorarà l’organització del moviment de danses basades en la mètrica dels versos heptasíl·labs, com el Villano, a la tradició catalana (ball rodó, sardana, corranda), gascona (saut, branlo), basca (jautzi, zortzitan, makila dantza) i a la francesa (branle).

Quan lo pare no té pa, com el balla, com el balla ?

En aquest campus del 2017 us proposarem, a partir de l’experiència pràctica d’uns quants gèneres de dansa tradicional i antiga, d’emprar bones eines per tal d’aclarir les relacions dels fenòmens mètrics i cadencials fonamentals tant de la dansa com de la música, donat que són la base de l’estètica de la dansa tradicional.

Observarem, a tall exemple, l’extraordinària popularitat dels Villanos: és cançó (quan el pare no té pa, les pometes, el gegant del pi, …), patró d’improvisació versificada… però, sobretot, és música de dansa coneguda arreu, donat que ens el trobem tant a la cultura catalana, com a la basca, la gascona o la francesa.

Però si observem on són les cadències –les conclusions de la frase-, les transicions dels desplaçaments –a quin moment canviem de sentit- o en quin moment sentim les empares del moviment o del vers… podrem diferenciar millor les qualitats pròpies de cada estil de dansa, les particularitats realment importants de cada tradició col·lectiva, la «manera de fer»…

La pràctica ballada estarà centrada en una iniciació a la forma concreta de dansa –millor encara si ja la coneixeu-, però posarem l’accent en l’exploració de les relacions entre música i moviment.

És un curs essencial per a tots els músics i balladors. També mestres de dansa, d’esbarts, de colles, geganters, bastoners… que tre-ballen amb danses en l’àmbit de la cultura popular o antiga o bé que venint d’altres camps hi estan interessats.

En funció de l’experiència i dels interessos dels alumnes, s’organitzaran dos grups amb nivells adaptats.

Dates: 1 al 3 d’agost de 2017

Lloc: Escola Municipal de Música Can Ponsic de Barcelona (Av. de Josep Vicenç Foix, 51, 08034)

Horari general
9:30 a 14:00 i 17:00 a 19:00 (16:00 a 19:00 pels músics avançats)
(darrer dia: 21:00 ballada final a la plaça del Consell de la Vila)

Professors:
Dansa i Música: Carles Mas i Garcia
Dansa: Anna Romaní
Música: Marc Riera, Edwin García i Francesc Tomàs Aymerich

Més informació i inscripcions: omplint aquest formulari

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSchVfMvRGRx6MygEAD1SmdTSdIQHuavQ-o0mYWsey6hsMmmeQ/viewform

Us hi esperem!

Un altre cop cap a la Vilella Alta

Fa pocs dies hi vam estar amb Los colors de la jota, proposta de La Clavellinera, i  el 23 de juliol hi tornarem amb Corrandes són corrandes. Fa il·lusió retrobar el projecte, en aquest cas fent un "cover". Moltes gràcies, gent de la Vilella Alta. Són molts quilòmetres, però és tot recte!




Hora de Joglar a l'Acampada Jove

ACAMPADA JOVE 2017

Aquest estiu els nostres nois tenen una llarga llista de concerts, intentarem anar seguint el seu ritme!
PREU DE L'ENTRADA per tot el dia: 42€


15 JUL. LO FESTETO PONTS 1:00 am ENTRADA LLIURE:

20 JUL. FESTIVAL ANÒLIA IGUALADA (Tot El Dia: Dijous) Igualada

28 JUL. FM EL VENDRELL (Tot El Dia: Divendres)


4 AG. FM CASTELLÓ D'EMPÚRIES (Tot El Dia: Divendres) 

5 AG. FM D'OIX (Tot El Dia: Dissabte) 

8 AG. SANTA MARIA D'OLÓ  LA PLANA (Tot El Dia: Dimarts) 

11 AG. IMAGINADA TARRAGONA (Tot El Dia: Divendres)

12 AG. FM LA BISBAL DEL PENEDÈS  (Tot El Dia: Dissabte) 

13 AG. FM CARDEDEU EL GARITU (Tot El Dia: Diumenge)

14 AG. FM AMER (Tot El Dia: Dilluns)

15 AG. FM ESTIU BANYOLES (Tot El Dia: Dimarts) 

18 AG.  FM SANT ANTONI DE VILAMAJOR (Tot El Dia: Divendres)

26 AG. BIORITME FESTIVAL 2017 VILANOVA DE SAU (Tot El Dia: Dissabte)  PREU DE L'ENTRADA: 59€

26 AG. AQUELARRE 2017 CERVERA 11:00 pm Cervera ENTRADA LLIURE:



Tornem al Poblenou del Delta pel Jotacampus 2017


Enguany hi anem tres formadors des d'Argelaguer, en Panxito amb tota la corda, l'Alba per fer les delícies dels menuts, i s'estrena en Guillem Ballaz, el senyor dels panderos!

Del 25 al 29 de juliol el Poblenou del Delta es converteix en seu d'aquesta escola d'estiu de música i cultura popular i tradicional. Un entorn i un ambient ideal, i remarcable la gastronomia
Encara podeu fer les vostres inscripcions aquí.

Portarem Los Colors de la Jota a Mas de Barberans



A La Vilella Alta la proposta va ser molt ben rebuda per la població. La companyia va ser molt grata i encertada, i la banda també va contribuir a l'èxit. Ens ho vam passar molt bé i ara ens esperen al Tradicionàrius de Mas de Barberans, i nosaltres també ho esperem amb molta il·lusió.

La cita serà dissabte 5 d'agost a les 19:30. No hi podeu faltar!


7/10/2017

Argelaguer i Tortellà acullen un camp d'estiu d'improvisació

Argelaguer i Tortellà acullen per primer cop conjuntament un Campus de Cultura, el jazStiu 2017.
Una escola d'estiu dedicada a la música improvisada en sessions de grup. Aquest és l'enllaç al formulari d'inscripcions
En aquesta primera edició ens centrarem en el llenguatge jazzístic, prenent el violí com un dels seus instruments referencials.
El campus s'inaugurarà el diumenge 30 de juliol a 2/4 de 10 del vespre amb un concert a l'Era de la Rectoria d'Argelaguer a càrrec del quintet format per:

- Christoph Mallinger (violí i veu)
- Andrea Motis (trompeta i veu)
- Dani Pérez (guitarra)
- Martin Heinzle (contrabaix)
- Esteve Pi (bateria)

Aquest concert està inclòs dins la programació d'estiu a la fresca d'Argelaguer.
El curs comença el dilluns 31 de juliol.
Cada dia obrirem amb una sessió de percussió corporal d'una hora i mitja, a càrrec de Lu Arroyo, amb aquests continguts.
Continuarem amb el curs d'improvisació de tres hores diàries, impartit pel tàndem Christoph Mallinger & Andrea Motis, amb el suport de Joan Tomàs.

L'estona de dinar és lliure, amb possibilitat de trobades informals. Hi haurà també un pacte amb el Bar Piscina de Tortellà.
Les tardes de dilluns i dimarts de 4 a 6 hi haurà tallers d'instrument (violí, veu, instruments de vent. i altres que s'aniran concretant a partir de la demanda generada)
El vespre del dilluns es farà la primera jam session del Campus, a la Plaça de la Generalitat d'Argelaguer. Qui vulgui participar es recomana que es posi en contacte amb l'organització abans.

Dimarts 1 d'agost a les 10 del vespre s'oferirà un concert gratuït a l'Espai Cúpula del Bar Piscina de Tortellà amb el grup garrotxí TruJazz XL.
Dimecres al migdia hi haurà una jam/vermut de cloenda dels curs amb els alumnes i professors, i acabarem amb un dinar popular que requereix inscripció prèvia, sense descartar la opció de portar-se la carmanyola.

Esperem que ens acompanyeu aquest 4 dies a la Vall del Llierca. Hi ha diverses opcions d'allotjament i possibilitat d'acampar al costat del pavelló.

de més verdes en maduren

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich