Crònica de la V Violinada

Feia mesos que havíem adquirit els bitllets d'avió per les nostres convidades, l'Elisa i la Placida. Per Internet. Ara que avancaven les hores, quan tot havia d'estar més que clar, començavem a patir. Grans nevades, pobles aïllats a la Romagna, una onada siberiana envoltava el continent. No era gens fàcil que les sonadores de l'Acqua Fredda poguessin arribar a l'aeroport de Bolonya, i un cop allà es trobarien que els avions que anaven cap al Sud podien volar i els del Nord es ni podien ni volaven. O era al revès? I els de l'Oest, salpen o no? Un essaemaessa: són a l'aeroport i el vol no s'ha suspès. Podran venir! Alegria: tot va bé.

Segon essaemaessa: no tenen bitllet. La reserva electrònica que nosaltres havíem comprat i enviat era falsa. Tot buscant el millor preu es veu que ens havíem embardissat fins ensopegar amb uns pirates que naveguen entre Dinamarca, Irlanda i el Canadà, no se sap ben bé a quines estranyes aigües cibernètiques. En fi. Que fem? Compreu, compreu, al preu que us diguin, que ja la genteta està apuntada, els fideus encarregats, les ràdios i televisions ja ho anuncien, el refugi habilitat, tenim la clau i el duro. Ara no podem fer-nos enrera!

És divendres i ja són aquí. Una de les sonadores és de la quinta d'en Panxito, la família del qual les acollirà a casa, i l'altra més aviat de l'edat de l'Anaís, que les ha portat cap al poble. Comencem a la Capella de Santa Anna amb una conferència sobre el violí popular mexicà, que alguns troben interessant, i la festa, que durarà tot el cap de setmana comença a escalfar motors. Aviat sentirem el Brunzit, el nou grup format pel veí acordionista Pere Pau i els companys Don, Joan Naspleda i Daniel Regincòs. Ells faran el ball, després del concert de presentació del primer disc de Les Violiles, un grup liderat per dues jovenetes i un vailet que han vingut des del barri de Gràcia de Barcelona, i pel que es veu ja no voldran mai més deixar de sovintejar Argelaguer. En Guillem Ballaz se n'ocupa de que aquest concertàs soni d'allò més bé.

L'endemà tots estem a punt pels tallers i les comunicacions, ja que hem anar a dormir aviat. El recorregut pel poble en companyia d'en Salvador el deixem córrer perquè el temps no acompanya per fer el pelegrinatge desitjat i preferim restar sans i estalvis frec a frec amb els arquets. En Daniel Vilarrubias, erudit del violí a l'època barroca i abans i tot, ens explica com podia haver estat l'arribada d'aquest instrument a les nostres terres, i la Placida fa un interessant contrapunt tocant amb l'Elisa algunes músiques que havia comentat en Daniel, però amb la manera de fer dels balls de poble més salvatges. El dia es fa curt amb tanta activitat: el taller de corrandes funciona de fantàsticament, i després dels tallers de tarda hi haurà el primer àpat popular, encara que del poble ben bé no n'érem gaires. Encara hem de trobar la manera de poder compartir més aquestes estones que són tant de festa.

La vetllada al Casal anirà a càrrec de les convidades i els companys del seu grup, que han vingut pel seu propi mitjà i despesa, en principi per passar la nit de festa i tornar a l'endemà. Però a can Ryanair no s'estan per orgues (mai més ben dit) i a la matinada haurem d'anar a buscar a l'aeroport de Vilobí a dos dels sonadors, mig morts de son i fred, que no es van voler disciplinar a les ordres de les funcionàries que els convidaven a llençar el violí i la guitarra bolonyesa si volien pujar a l'avió, tot i haver pagat el suplement corresponent.

Diumenge al matí han continuat els tallers, amb la particularitat que la Lídia de Mena, vinguda del Priorat amb el seu fill Roc, ens ha fet ballar la jota compartint el seu ensenyament de dansa amb el taller de violí, tot alhora. L'experiment fa funcionat la mar de bé. Com també la cercavila, el dinar, la cantada de corrandes i la mostra popular i ball final, amb presència de tots els participants que han volgut, i la presentació del grup Violinaris, tot un programa de festa que ja quedaria justificat si fos tot sol, però que no deixa de ser un tercer dia d'activitats, i això fa que molta gent ja vagi marxant de mica en mica, amb el desig, però, de tornar l'any que ve.

La Violinada és una associació cultural d'Argelaguer (Nif G-55063036) que a més d'organitzar la trobada al poble participa amb altres esdeveniments i trobades de violí tradicional d'arreu. La col·laboració de l'Ajuntament d'Argelaguer ha estat enguany molt i molt significativa, igualment del Bar El Casal i la Parròquia. També hem d'agraïr la bona disposició tant dels veïns i visitants, com de les entitats del poble i la comarca i els mitjans de difusió locals.

Salut i corda!

Els materials d'aquest post han estat publicats prèviament a la revista local L'Argelaga i al portal Web de la comarca El Garrotxí.cat