Un amic es veu obligat a vendre els seus instruments: deixa una leona per 400 euros, una guitarra de golpe michoacana també per 400, una jarana segunda per 300 i una guitarra barroca d'estudi per 500 euros. Si esteu interessats Envieu-me un correu i us enviaré les seves dades en privat.
Ara mateix he llegit això. No sé si són dades contrastades, en tot cas és escandalós:
Doncs resulta que ja se sap el nombre de polítics que pul·lulen per les Espanyes. I com ja era d'esperar, resulta que hi ha més polítics vivint dels pressupostos que a cap país d'Europa.
Resulta que hi ha EL DOBLE de polítics que al segon país amb més polítics d'Europa (Itàlia).
Resulta que hi ha 300.000 polítics més que a Alemanya ¡ només la meitat de població! A més Alemanya està molt més descentralitzada que Espanya. Alemanya té 6 nivells administratius (Estat - Länder - Regions Administratives - Districtes - Mancomunitats - Municipis) i Espanya només 4 (Estat - Comunitats Autònomes - Províncies - Municipis).
Resulta que hi ha 445.568 polítics. Però... 165.967 metges 154.000 policies 19.854 bombers
Resulta que hi ha més polítics que metges, policies i bombers ... junts! I després el que sobra són funcionaris? El que sobra són metges i bombers?
Feia mesos que havíem adquirit els bitllets d'avió per les nostres convidades, l'Elisa i la Placida. Per Internet. Ara que avancaven les hores, quan tot havia d'estar més que clar, començavem a patir. Grans nevades, pobles aïllats a la Romagna, una onada siberiana envoltava el continent. No era gens fàcil que les sonadores de l'Acqua Fredda poguessin arribar a l'aeroport de Bolonya, i un cop allà es trobarien que els avions que anaven cap al Sud podien volar i els del Nord es ni podien ni volaven. O era al revès? I els de l'Oest, salpen o no? Un essaemaessa: són a l'aeroport i el vol no s'ha suspès. Podran venir! Alegria: tot va bé.
Segon essaemaessa: no tenen
bitllet. La reserva electrònica que nosaltres havíem comprat i
enviat era falsa. Tot buscant el millor preu es veu que ens havíem
embardissat fins ensopegar amb uns pirates que naveguen entre
Dinamarca, Irlanda i el Canadà, no se sap ben bé a quines estranyes
aigües cibernètiques. En fi. Que fem? Compreu, compreu, al preu que
us diguin, que ja la genteta està apuntada, els fideus encarregats,
les ràdios i televisions ja ho anuncien, el refugi habilitat, tenim
la clau i el duro. Ara no podem fer-nos enrera!
És divendres i ja són aquí. Una de
les sonadores és de la quinta d'en Panxito, la família del qual les acollirà a casa, i l'altra més aviat de l'edat de l'Anaís, que les
ha portat cap al poble. Comencem a la Capella de Santa Anna amb una
conferència sobre el violí popular mexicà, que alguns troben
interessant, i la festa, que durarà tot el cap de setmana comença a
escalfar motors. Aviat sentirem el Brunzit, el nou grup format pel
veí acordionista Pere Pau i els companys Don, Joan Naspleda i Daniel
Regincòs. Ells faran el ball, després del concert de presentació
del primer disc de Les Violiles, un grup liderat per dues jovenetes i
un vailet que han vingut des del barri de Gràcia de Barcelona, i pel
que es veu ja no voldran mai més deixar de sovintejar Argelaguer. En
Guillem Ballaz se n'ocupa de que aquest concertàs soni d'allò més
bé.
L'endemà tots estem a punt pels
tallers i les comunicacions, ja que hem anar a dormir aviat. El
recorregut pel poble en companyia d'en Salvador el deixem córrer
perquè el temps no acompanya per fer el pelegrinatge desitjat i
preferim restar sans i estalvis frec a frec amb els arquets. En
Daniel Vilarrubias, erudit del violí a l'època barroca i abans i
tot, ens explica com podia haver estat l'arribada d'aquest instrument
a les nostres terres, i la Placida fa un interessant contrapunt
tocant amb l'Elisa algunes músiques que havia comentat en Daniel,
però amb la manera de fer dels balls de poble més salvatges. El dia
es fa curt amb tanta activitat: el taller de corrandes funciona de
fantàsticament, i després dels tallers de tarda hi haurà el primer
àpat popular, encara que del poble ben bé no n'érem gaires. Encara
hem de trobar la manera de poder compartir més aquestes estones que
són tant de festa.
La vetllada al Casal anirà a càrrec
de les convidades i els companys del seu grup, que han vingut pel
seu propi mitjà i despesa, en principi per passar la nit de festa i
tornar a l'endemà. Però a can Ryanair no s'estan per orgues (mai
més ben dit) i a la matinada haurem d'anar a buscar a l'aeroport de
Vilobí a dos dels sonadors, mig morts de son i fred, que no es van
voler disciplinar a les ordres de les funcionàries que els
convidaven a llençar el violí i la guitarra bolonyesa si volien
pujar a l'avió, tot i haver pagat el suplement corresponent.
Diumenge al matí han continuat els
tallers, amb la particularitat que la Lídia de Mena, vinguda del
Priorat amb el seu fill Roc, ens ha fet ballar la jota compartint el
seu ensenyament de dansa amb el taller de violí, tot alhora.
L'experiment fa funcionat la mar de bé. Com també la cercavila, el
dinar, la cantada de corrandes i la mostra popular i ball final, amb
presència de tots els participants que han volgut, i la presentació
del grup Violinaris, tot un programa de festa que ja quedaria
justificat si fos tot sol, però que no deixa de ser un tercer dia
d'activitats, i això fa que molta gent ja vagi marxant de mica en
mica, amb el desig, però, de tornar l'any que ve.
La Violinada és una associació
cultural d'Argelaguer (Nif G-55063036) que a més d'organitzar la
trobada al poble participa amb altres esdeveniments i trobades de
violí tradicional d'arreu. La col·laboració de l'Ajuntament
d'Argelaguer ha estat enguany molt i molt significativa, igualment
del Bar El Casal i la Parròquia. També hem d'agraïr la bona
disposició tant dels veïns i visitants, com de les entitats del
poble i la comarca i els mitjans de difusió locals.
Salut i corda!
Els materials d'aquest post han estat publicats prèviament a la revista local L'Argelaga i al portal Web de la comarca El Garrotxí.cat
No estem a l'alçada de les torres d'en Garrell. No en sabem més. Si un poble i la seva institució no saben correspondre amb imaginació davant d'un fet tant singular, val més que pleguem. Valdrà més deixar de pagar peatges i d'acatar lleis fetes a corre-cuita a la mida dels interessos de l'oligarquia i els seus lobbys capitalistes... a la merda fer complir la legalitat vigent quan aquesta legalitat és flexible segons per què i tancada de mires per a la creativitat popular.
Homenatge popular a Josep Pujiula "Garrell", al setembre de 2008
Fa poc amb uns amics de fora vam fer la visita, quasi bé la darrera, a la Font d'en Garrell. Com sempre passa en aquests casos hi va haver admiració autèntica davant d'aquesta mostra d'art efímer. Algú va comentar que aquesta obra en un altre país ja seria monument nacional, digne del respecte de tothom com es descriu en aquest enllaç.
Vista de la font de fa pocs anys
Parlant en diverses ocasions amb en Josep Pujiula, artista creador de les anomenades Cabanes, o Font d'en Garrell, n'hem anat traient algunes consideracions. La darrera vegada ell va seure per descansar un moment al nostre costat, i tot menjant una taronja, sense ni rentar-se les mans que minuts abans havien estat desmuntant el laberint, ens deia que ara sí ja s'havia acabat. Era el tercer i últim cop que feia i desfeia. Unes quantes fotos i avall. Ara, deia, que caminar per aquells marges sense el laberint és molt més perillós, i anava repetint també: a algú no li ha interessat. Hi ha algú que no vol turisme a Argelaguer.
Parlant amb en Josep l'any 2005
Ja li sabia greu que els visitants aparquessin els cotxes tot aixafant sembrats i solia fer broma tot dient que hauria d'indemnitzar el propietari del camp, però que ja entrava tot en pressupost. Ara, menys alegre, argumentava que per el "jueu ric aquell" (en Sheldon Adelson, promotor d'Eurovegas) el govern faria tot de lleis a mida, hi deixarien fumar i tot, ara en canvi no eren capaços de fer un cartell com el que havia fet ell mateix, però de manera oficial, que digués que la persona que hi entrava ho feia segons el seu propi risc, criteri i responsabilitat.
L'homenatge del 2008 surt a la premsa
Ja està fet. Ell tot sol ho ha fet i ell tot sol ho desfà. Sense normativa de la generalitat catalunyesa, ni permís municipal, en terreny aliè i tolerat d'aquella manera pel propietari, en zona inundable sota la jurisdicció dels qui controlen torrents i rieres i per tant no apta per cap construcció humana, ha aparegut una de les meravelles de la comarca, com un bolet i morirà com un bolet.
No ha estat una explotació turística, ni un parc temàtic. És una cosa feta de manera espontània, amb materials de la natura i de rebuig, agafats d'aquí i d'allà. Una cosa única al món. I els polítics del govern, que no fan altra cosa que remenar el cul davant dels mafiosos i llepar els dels manaires de Madrit i Merkelàndia, per veure quines escorrialles en treuen, en comptes de posar més normatives per escurar el poc que queda de les butxaques i de posar pals a les rodes de la creativitat dels habitants d'aquesta soferta terra haurien de fer de manera que la obra de il·luminats genis com en Garrell fos tant reconeguda, per posar un exemple, com la del celler dels Roca, que també és art efímer, per cert.
La Plataforma #Novullpagar Prou Peatges celebra la participació massiva de milers de catalans al primer #novullpagar popular i exigeix a Abertis i al Govern de CiU el desmantellament dels peatges a Catalunya.
Per la Plataforma: “Els catalans hem enriquit Abertis durant 43 anys, hem pagat desenes de vegades els costos dels peatges i ara pertoca a Abertis i al govern de CiU el desmantellament de tots els peatges de Catalunya.
La Plataforma #Novullpagar Prou Peatges felicita el poble de Catalunya pel seu coratge i celebra que Abertis hagi aixecat les barreres d’alguns peatges. D’aquesta manera constatem queAbertis ha esgotat tota possibilitat de tramitar multes il·legals. Contra qui? Contra els que passaven perquè la mateixa concessionària ha aixecat les barreres? Contra els que han passat abans? Els de després? Els de la setmana passada? Els de demà?Exigim que Abertis deixi de fer el ridícul i deixi de prendre els diners dels catalans i comenci a desmantellar els peatges de Catalunya.
Agraïm el poble de Catalunya i els representants del poble al Parlament i als Ajuntaments que ens han fet costat. Ara bé, denunciem la hipocresia d’aquell/a diputat/da (tots excepte els de SI) que ha participat per fer-se la foto del #novullpagar popular mentre el poble de Catalunya encara els paga els peatges i els pàrquings d’Abertis a través del Teletac del Parlament que encara no han tornat.
Hem arribat al punt de no retorn, avui, demà i fins que no es desmantellin els peatges a Catalunya, tots els catalans i les catalanes hem de continuar dient #novullpagar. Demà anunciarem la propera convocatòria del 2n #novullpagarpopular.
Feia mesos que havíem adquirit els bitllets d'avió per les nostres convidades, l'Elisa i la Placida. Per Internet. Ara que avancaven les hores, quan tot havia d'estar més que clar, començavem a patir. Grans nevades, pobles aïllats a la Romagna, una onada siberiana envoltava el continent. No era gens fàcil que les sonadores de l'Acqua Fredda poguessin arribar a l'aeroport de Bolonya, i un cop allà es trobarien que els avions que anaven cap al Sud podien volar i els del Nord es ni podien ni volaven. O era al revès? I els de l'Oest, salpen o no? Un essaemaessa: són a l'aeroport i el vol no s'ha suspès. Podran venir! Alegria: tot va bé.
