On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons que apuntes al meu poble?
On vas amb la vergonya per galó, i en el fusell, hi duus la por, que apuntes al meu poble?
On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang i ets tu qui l'omples?
On vas quan ja l'infant no pot mirar ni el blau del mar ni aquell cel clar i ets tu qui el borres?
temps era temps hi havia en un poblet medieval
un baró de mala jeia que a tothom volia mal
amb carrossa d'or i plata passejava tot superb
pel seu terme que moria d'esquifit i famolenc
Llargs
xics i grans mig morts de gana li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat
però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro
"a pencar males abellesnecessito molt més or"
Curts
els diumenges a la tarda organitzava un gran joc
"vilatants vinga a la festa a la festa de la mort"
"vull setze joves per banda amb espases i garrots
i a fer d'escacs a la plaça i que guanyin els més forts"
Llargs
xics i grans migs morts de pena li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d'ells pietat
però el somreia; i burleeta els cridava amb veu de tro
"a jugar batua l'olla que a mi m'agrada aquest joc"
Curts
un joglar passar pel poble avançada la tardor
i amb senzilla veu cantava i així feia la cançó
"ai del poble ai de la vila que te un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa l'haurà de guanyar amb suor"
Llargs
xics i grans tots l'escoltaven i li daven la raó
els naixia l'esperança van anar a trobar el baró
però ell somreia; i burleta els cridava amb veu de tro
"us faré tallar una orella si escolteu el trobador"
Curts
els vilatants es negaren a pagar més els tributs
a palau armats anaren i parlaren sense embuts
"no us volem per baró nostre no us volem ves-te'n d'aquí
que si et quedes ai de tu a la forca has de morir"
Llargs
xics i grans tots a la una li cantaven la cançó
"ai del poble ai de la vila que té un lladre per senyor"
i ell callava; i de ràbia se li corsecava el cormentre el poble repetia la cançó del trobador
El Cant dels Maulets (
marxa) Al tall (Re, La7; Sol, Re7, Do)
"Eixiu tots a casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de bull.
Polimenteu fustes, emblanquineu els murs, perquè Carles d'Àustria ha jurat els furs
Enrameu de murta places i carrers, abastiu de piules xavals i xiquets.
Aclariu la gola amb vi i moscatell, que no hi ha qui pare el pas dels maulets.
Vine Pilareta que et pegue un sacsó, els peixos en l'aigua i els amos al clot.
I si no l'empara el Nostre Senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó.
Si l'oratge es gira en mal dels maulets, vindran altres dies que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen més perill tindran, passeu-me la bota i seguiu tocant."
El meu avi (
Americana-rumba ) Ortega Monasterio (mi-, Si7, la-, Mi, La)
El meu avi se'n va anar a Cuba a bordo del "Català"
el millor barco de guerra de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el "Català"!
Arribaren temps de guerres de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
I els mariners de Calella i el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta, varen morir al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo no varen tornar,
tingueren la culpa els americans
En un poble oprimit (
Polca-ska) Titot i David Rosell (Re, La, Sol)
En un poble oprimit, en un poble ocupat.
No hi altra bandera que la llibertat.
Si Espanya ens ocupa, si ens te empressonats
Cal trencar les cadenes i ben fort cridar.
En un poble oprimit, en un poble ocupat.
No hi altra bandera que la llibertat.
Si Espanya ens ocupa, si ens te empressonats
Cal trencar les cadenes y ben fort cridar
Independencia i socialisme visca Catalunya visca la terra lliure
Independencia i socialisme visca Catalunya visca terra lliure
Ho criden a Valéncia, Elx i Manacor
Ho criden a Cervera i tambe a Vinaròs
Retrona a Barcelona aquest cant trionfant
Corre per Tarragona i tambe Alacant
Independencia...
Ho criden a Pollença, Reus i Castello
Ho criden a Calella, Formentera i Maó
Retrona a tota Lleida aquest cant trionfant
se sent a Gironella, Blanes i el vell Montblanc
Independencia...
La fera ferotge (
Cercle circassià) Ovidi Montllor (Sol, Re7, Re, La7, Do, Lam)
Per ordre de l'Alcalde es fa saber a tothom
que una fera ferotge del parc s'escaparà.
Es prega a les senyores compren força aliments
i no surten de casa fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja, a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega, fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca que no es queixe després
si per culpa la fera ell rep algun torment.
Jo que no tinc ni casa, ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort: -Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles? Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita, jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen la volen atacar,
la fera es defensa, no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola, no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina, a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde es fa saber tothom
que la fera ferotge ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco" i el poble resta en pau.
La gallineta (
Xampanya) Lluís Llach (mi-, Re, Do)
La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m'esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent el que de mi se n'aprofita.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
A canvi d'algun gra de blat m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat! Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí, que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill perquè m'entengui amb les veïnes.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més, que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve d'un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
La gallina ha dit que no, visca la revolució.
L'allioli (
Swing) Joan-Pau Giné (la-, Fa, Do, re-)
Amb un poc de paciència amb un poc de voluntat
Un poc de demagogia i un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia i la força d´un ramat
Muntarà, muntarà l'allioli, l´allioli
muntarà, muntarà l'allioli muntarà
Amb lo que sabem d´escola i amb lo que sem descuidat
Amb (els) somnis de bressola i amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola i amb prou ciment armat
Muntarà...
Amb guitarres matineres per un cant recuperat
Amb idees camineres i espectacles de mercat
Amb xirments* i costelles i intel·lectuals pesats
Muntarà...
Caparutxes per la Sang i carrotes pels obriers
Tants de contes despassats i que encara se porten bé
Amb l´USAP* que sempre guanya i el diumenge a fer el tiercé*
Muntarà...
Amb el vi que se vén pas i cançons que vénen bé*
Amb treballs desgraciats i jocs que valen pas res
Una cultura pel cap i els peus dins del merder
Muntarà...
Eleccions de quant en quant tornarmai cal anar a votar
Comencen d'en ser farts de nos fer representar
El pare noël vén pas d'amunt cada un l'hem de fer muntar
Les rondes del vi (
farandola o bolangera) Jaume Arnella (Fa, Do7, La7, re-, Fa7, Sib)
No vagis a la mar a encomanar les penes,
no vagis a la mar les aigües en van plenes.
Vora, vora del port hi ha una vella taverna,
vora, vora del port un bar de mala mort.
Una bota de rom i una altra d'aiguardent,
una bota de rom i molta olor de gent.
No siguis sol a beure ni sol a rumiar,
no siguis sol a beure que el vi et condemnarà.
El primer brindis va per companys i companyes,
el segon anirà pels qui els han crescut banyes.
El tercer: libació a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció deixar al burgès les sobres.
Atents, amics, encara al següent got de vi:
beneirem la mare que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc pel gran Pare Noè,
la copa que fa sis pels diables del cafè.
Quan el sis serà buit maleirem l'infern,
la copa que fa vuit el clero i el govern.
El got de comiat el cantarem tots junts,
el got de comiat, un rèquiem pels difunts.
L'estaca (Vals familiar)
Lluís Llach (re-, La7, sol-)
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà...
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà...
Margalida (
Xotis) Joan Isaac (re-, Sol, Do, Mi, la-, Fa)
Vas marxar no sé on. Ni els cims ni les aus no et saben les passes.
Vas volar sens dir res deixant-nos només el cant del teu riure.
No sé on ets, Margalida, però el cant, si t'arriba, pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.
I potser no sabràs que el seu cos sovint ens creix a les venes
en llegir el seu gest escrit per parets que ploren la història.
No sé on ets, Margalida...
I que amb aquesta cançó reneixi el seu crit per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom com l'ombra fidel que és nostra tothora.
No sé on ets, Margalida...
No volem ser
No volem ser una regió d'Espanya,
Passi-ho bé, passi-ho bé.
Passi-ho bé i moltes gràcies.
Passi-ho bé fins l'any que ve.
