curs de dansa a Argelaguer

Un dia passejant a Belgrad, entre Flandes i Macedònia

En un xiriguito turc d'un parc de la ciutat he menjat un dels millors entrepans que recordo, i per pocs dinars. La noia que m'ha venut l'hamburguesa que m'ha fet els seu company és molt bonica i té una manera de mirar intensa.És sensacional estar en un lloc on no et pots entendre gens parlant.

Abans he passejat pel mercat on he comprat unes bermudes, o com es diguin, també força baratetes. I és que els texans amb estrip a l'entrecuix ja fan una mica de vergonya per anar pel món. Hauré de fer una sessió de costura. Cada companyia d'aviació té la seva manera de fer. Aquesta JAT airways (former Yugoslavia) m'ha canviat el vol d'enllaç previst, cosa que per a mi han representat sis hores de visita de franc a la gran capital sèrbia. Tampoc m'ha deixat pujar a la cabina la maleteta de l'equipatge de mà perquè pesava 11 kilos i n'havia de pesar 8 i això m'ha obligat a omplir el sarró aquell del curs de disfàgia orofaríngea amb el més bàsic de portar, com aquesta màquina d'escriure. Per tant vaig molt més lleugeret per passejar, i la maleta es va facturada tota soleta fins a Skopje, i gratis, donat que la companyia no és low cost.

A les set del matí i molts quilòmetres enrera la mestressa ens ha preparat un esmorzar light espectacular a en Peligro i a mi, després de dormir unes poquetes hores. Al festival de Gooik. Ahir després del bolo vam fer un joc de paraules tots SiS, amb la birra. Un festival molt folk, i un bolo llarg, intens, disfrutat, molt ballat i aplaudit pel respectable, per cert. Vam poder saludar a la Natalie i l'Alasdair.