Avui ha estat un gran dia. De fet, el dia de la inflexió. He traspassat l'equador del meu destí. Aquesta tarda he fet, tot sol però amb una gran complicitat de l'audiència, una actuació al pati central del Museu d'Antropologia.
L'edifici pràcticament és de la meva edat; el van començar a projectar l'any 61. En aquesta casa, ja fa molts anys, jo hi vaig fer la meva primera feina remunerada: unes àudio-transcripcions d'enregistraments de camp per la fonoteca de l'INAH, amb el meu futur compadre Fernando Nava, avui director de l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas.
La cita de les proves de so era a primera hora del matí. He arribat a l'hora pactada i el regidor d'escenari m'ha rebut a la porta amb tot a punt. El primer que haig de reconèixer és l'excel·lent professionalitat, coneixement i sensibilitat musical, afegits al respecte, bon humor i tracte exquisit de l'enginyer de so i la seva gent. Vint minuts d'una de les millors proves de so que recordo. Això sol ja ha estat una fita.
Després he assistit a una ponència que m'interessava molt, sobre la tradició musical de Xichú. La ponent ho ha brodat. Olimpia Montserrat Valdivia m'ha impactat fortament i així li ho he dit en el torn d'intervencions. No s'ha enrojolat perquè el color de la seva pell ho fa impossible del tot. I és que ha resultat ser una joveneta del poble que m'ha reconegut perfectament de la festa de capdany que hi vam passar amb la família.
Tot carregat d'energia m'he preparat durant dures hores, jo i els meus instruments i aparells, pel concert: la consumació d'aquell correu de recomanació que va fer de la meva proposta en Guillermo Contreras a un tal Benito, que va resultar ser el gran Benito Taibo, company d'Institut i de fetxories d'aquella edat d'ideals. Avui també, doncs, l'èxit de la seva programació ens ha fet encara més gran l'alegria per les bones notícies d'avui sobre l'inici de la recuperació del seu germà i amic nostre de l'ànima, en Carlos.
Des del començament he tingut la complicitat de les Xochipillis i el Jahví, formats al recent taller de Cuernavaca organitzat pel meu íntim amic, company del Dueto Tepoztlán de Barcelona, en Chucho Peredo. I he tingut l'immensa joia de veure reunides a la plaça les persones més importants de la meva vida afectiva a Mèxic. I mentre jo tocava, en Josep Maria Murià enviava les ones del concert per telèfon cel·lular a la seva terra de Jalisco i les dirigia als meus cosins germans, via Pepe Marull.
Ha documentat l'acte Guillermo Contreras, etern amic i company de Etnomusicologia, que va ser més guru i més mestre que el mateix professor que vam tenir. I els Ayats m'han fet l'honor de voler compartir l'experiència i han proporcionat un bon reforç català a l'"assuntu". I d'aquesta manera, sota l'empara del bon Tlàloc hem pogut ballar un vals, sardanes i ballets, escoltar romanços i el divino al to del contrapàs llarg, fer alguna glosa i sentir-nos a casa per partida doble.
I encara s'han venut CDs i tot. m'he acomiadat de les Xochipillis, les Ribera i els Ayats, i cap a sopar i dormir a cals Carral-Escamilla, que de cases al DF no en manquen pas!
L'edifici pràcticament és de la meva edat; el van començar a projectar l'any 61. En aquesta casa, ja fa molts anys, jo hi vaig fer la meva primera feina remunerada: unes àudio-transcripcions d'enregistraments de camp per la fonoteca de l'INAH, amb el meu futur compadre Fernando Nava, avui director de l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas.
La cita de les proves de so era a primera hora del matí. He arribat a l'hora pactada i el regidor d'escenari m'ha rebut a la porta amb tot a punt. El primer que haig de reconèixer és l'excel·lent professionalitat, coneixement i sensibilitat musical, afegits al respecte, bon humor i tracte exquisit de l'enginyer de so i la seva gent. Vint minuts d'una de les millors proves de so que recordo. Això sol ja ha estat una fita.
Després he assistit a una ponència que m'interessava molt, sobre la tradició musical de Xichú. La ponent ho ha brodat. Olimpia Montserrat Valdivia m'ha impactat fortament i així li ho he dit en el torn d'intervencions. No s'ha enrojolat perquè el color de la seva pell ho fa impossible del tot. I és que ha resultat ser una joveneta del poble que m'ha reconegut perfectament de la festa de capdany que hi vam passar amb la família.
Tot carregat d'energia m'he preparat durant dures hores, jo i els meus instruments i aparells, pel concert: la consumació d'aquell correu de recomanació que va fer de la meva proposta en Guillermo Contreras a un tal Benito, que va resultar ser el gran Benito Taibo, company d'Institut i de fetxories d'aquella edat d'ideals. Avui també, doncs, l'èxit de la seva programació ens ha fet encara més gran l'alegria per les bones notícies d'avui sobre l'inici de la recuperació del seu germà i amic nostre de l'ànima, en Carlos.
Des del començament he tingut la complicitat de les Xochipillis i el Jahví, formats al recent taller de Cuernavaca organitzat pel meu íntim amic, company del Dueto Tepoztlán de Barcelona, en Chucho Peredo. I he tingut l'immensa joia de veure reunides a la plaça les persones més importants de la meva vida afectiva a Mèxic. I mentre jo tocava, en Josep Maria Murià enviava les ones del concert per telèfon cel·lular a la seva terra de Jalisco i les dirigia als meus cosins germans, via Pepe Marull.
Ha documentat l'acte Guillermo Contreras, etern amic i company de Etnomusicologia, que va ser més guru i més mestre que el mateix professor que vam tenir. I els Ayats m'han fet l'honor de voler compartir l'experiència i han proporcionat un bon reforç català a l'"assuntu". I d'aquesta manera, sota l'empara del bon Tlàloc hem pogut ballar un vals, sardanes i ballets, escoltar romanços i el divino al to del contrapàs llarg, fer alguna glosa i sentir-nos a casa per partida doble.
I encara s'han venut CDs i tot. m'he acomiadat de les Xochipillis, les Ribera i els Ayats, i cap a sopar i dormir a cals Carral-Escamilla, que de cases al DF no en manquen pas!
