Vigileu què toqueu, no us feu mal...

NOTICIA

Un espectador denuncia a un músico de jazz por no tocar jazz
Larry Ochs despertó ayer por la mañana tras una noche de pesadilla. Tras medio siglo en la primera línea del jazz más creativo, y próximo a su jubilación como músico en ejercicio, el fundador del influyente grupo Rova Quartet no se había visto en nada parecido a lo vivido la noche del lunes en una pequeña localidad castellana. Su concierto, que ponía el punto final al V Festival de Jazz de Sigüenza, a punto estuvo de ser cancelado manu militari por la autoridad competente. Motivo: la música del saxofonista, a juicio de un espectador y sus acompañantes, no era jazz sino "música contemporánea", género que el denunciante tiene "contraindicado psicológicamente" por prescripción facultativa. Así consta en la hoja de reclamación cumplimentada en el lugar de los hechos, previa a la denuncia.

ver contenido en ELPAÍS.com

Crítica "Un segon"

Sol i serena: 'Un segon'
20/11/2009 NoticiasClave.net

La música tradicional, vista con mirada de músicos vocacionales e interpretada con personalidad, se alimenta en este disco de Sol i Serena de composiciones de los integrantes del grupo, algún poema prestado y evocaciones como la del personaje de ‘Terra baixa’, Manelic, a modo de romances sobre escenas del mundo rural o históricas. La envoltura musical esmerada de estos multiinstrumentistas resulta un vehículo idóneo para las historias que cuentan y cantan con solvencia y un gusto que atraviesa el tiempo.

‘Un segon’ es un disco autoeditado y su presentación y diseño resultan tan originales y atractivos como su contenido musical.

Casey Driessen

¡Felicidades, Ernesto!

ERNESTO ANAYA PRESENTA "HUAPANGUEANDO"

"Huapangueando" nace de la inquietud de recrear el género huapango desde los sones jarochos y huastecos más tradicionales de dominio público, pasando por los huapangos compuestos como canciones en los años 50 y 60, hasta llegar a las más recientes composiciones.

El tratamiento musical que Ernesto le ha dado a dichas piezas va desde lo más tradicional con trío huasteco y agrupación jarocha, hasta las más atrevidas combinaciones de cámara y orquestales, empleando instrumentos como cellos, violines, violas, clarinetes, saxofones (combinándolos con la tradición de la huapanguera), jaranas, percusiones tradicionales, etc.

Dicho proyecto está plasmado en un CD con la intención de convertirse en un espectáculo que contará con los mejores músicos del género tradicional y académica.

"Huapangueando" logra acercarnos con nuestras raíces, pero también nos centra en nuestro México contemporáneo, diverso y moderno. Está dirigido a todo tipo de público, principalmente a todos aquellos que con un gran amor a este país han desarrollado una fuerte sensibilidad para escuchar las nuevas propuestas que sobre la música mexicana han ido apareciendo paulatinamente entre las nuevas generaciones de artistas.

Junto con Ernesto Anaya, hay un gran talento de grandes músicos que han unido sus voces y destrezas musicales para generar este proyecto.

Este concierto tendrá como madrina a la señora Eugenia León

El costos por boleto es de $100, entrada general numerada

Venta de boletos en la taquilla del teatro y en Ticket Master

A Besalú jo aniria...

A Besalú jo aniria
abans de Vilavenut
i faríem un vermut
a les dotze del migdia,
o millor una ratafia
perquè seria una pena
començar aquesta verbena
sense assistir al concertet
d'Un Segon que ja haurà tret
al carrer Sol i Serena.

El dret a decidir del músic

Si que és veritat que les reunions que fa l'AIE a Madrid cada tres mesos serveixen per alguna cosa més que per omplir amb fotos del careto de Luis Cobos tones i tones de paper car. També serveixen perquè el personatge digui coses com: "Asumamos que los artistas se encuentran en peligro de extinción y que la crisis es más profunda de lo que nadie había llegado a imaginar".
"Y mientras todo esto sucede, las compañías de telefonía se dedican a vender banda ancha animando a robar en Internet 24 horas al día con tarifa plana". I mira qui parla.

Molts ens vam fer socis d'AiE fa un grapat d'anys, amb il·lusió. Ens van parlar d'una prestació social, d'una assegurança de viatge pels bolos, d'una recaptació per venda de discs, oportunitats per entrar en circuits de programació, beques de formació.... registràvem els fonogrames amb un cert rigor, igual com fèiem amb les obres a l'SGAE. Va durar poc. No liquiden res fa un grapat d'anys, i en canvi, el paper car que hem anat rebent tots aquests anys amb un 80% de fotos de l'artista podria servir per insonoritzar un bon estudi de gravació. I la SGAE no es queda pas enrera: res de res amb respecte a les cançons de Clau de Lluna que posen en la megafonia d'un conegut parc temàtic des del dia de la seva fundació fins avui mateix.

Molts ja no veiem la indústria discogràfica com una aliada del músic, és un altre negoci. I en aquest escenari les societats de gestió són anacròniques. La creació ja no es veu com una propietat privada, i menys els drets d'interpretació. El músic s'ho fa com s'ha fet tota la vida: toca per ell mateix i pel seu públic, i la creativitat flueix i es transforma. El que hauria d'estar en perill d'extinció és aquesta mena de societats privatives de gestió.

Els músics hem de poder viure del nostre treball: interpretar, compondre, dirigir i ensenyar és el que sabem fer, ens agrada i la societat ens valora. Però està clar que costa molt, i és que treballant ningú es fa ric. I en canvi, hi ha rics molt rics que s'embutxaquen, sembla ser, uns 20.000.000 d'euros en cinc anys, que equivaldria a que et paguessin la hora a 7,000 € pel cap baix.

Potser els músics mai no ens farem rics fent ben bé de músics, però sí que ens queda el dret a decidir si volem tocar o no per un determinat règim, partit, lobby, patronat, fundació, festival, ajuntament o client particular. També volem poder decidir si confiem o no la nostra obra i la nostra feina a determinades societats de gestió. I si al final una gira no es pot fer no és pas cap notícia. Encara tenim el dret de decidir.

Materials d'abans de la guerra (de Cuba)

Els papers d’Anguera

Descripció:

Fotocòpies d’unes partitures d’edició manuscrita i còpies a mà procedents de Matanzas, Cuba, 1897. Són cançons en castellà per veu i piano, veu i guitarra i una barcarola amb text català per 4 veus masculines.

Llistat:

“Recuerdos de España”

Salía la aurora. Minuet afandangado. Matanzas, 1897

Los Ojos Negros
Poesía de Eusebio Blasco
Letra de p.M. Álvarez
Matanzas 1º de Noviembre de 1897
Es copia de Pedro Anguera F.

Flores de España
Boleras sevillanas

Coro de fumadoras
De la Zª Los sobrinos del Capitán Grant

Americana Porfía

Cancion nueba titulada Matilde ó los Dulces sueños de una Amante
Puesta para guitarra

Danza americana Guayaba
Por C. Cuspinera

“Tú” Habanera

Los Momentos

La Pulga
Canto y piano
Mtro. Prats
Elena Guillén

Canción bufa
“señor Bonaparte mande usted por gente...”

Minuet afandangado
"salia la aurora del mar profundo..."

Canción del trobador por Don Mariano Ledesma

Canción de Lindoro
En la ópera el barbero de Sevilla para guitarra
Se hallará en la librería de la Viuda de Paz frente á San Felipe

Canción de La Barca
En la ópera de la Donna del Lago
Para Guitarra
Se hallará en la librería de la Viuda de Paz frente á San Felipe

Seguidillas Boleras Atiranadas
Para Guitarra

Zapateado de los 5 reales

La Tranquilidad

Los Presos

En Cádiz
Marcha nacional por Don Benito Pérez

Coplas a la Virgen Sma.

Una glosa para el Tantum Ergo

Minuet de Mazarron

Allegro de Pleyel

Valce

Canción de la Rosa de Abril

El Califa

Bals del amor

Canción de Blasa

Barcarola Al Ter (tenor 1º, tenor 2º, barítono, bajo)
“Riu que rodant-ne vas tas claras onas
esmaltadas de blau ab puntas d’or
y que d’arena al mar un llit l’in donas
brillant com la senyal del trovador...”
33 fulls

25 de setembre de 2009. "EL CONCERT"

Avui ha estat un gran dia. De fet, el dia de la inflexió. He traspassat l'equador del meu destí. Aquesta tarda he fet, tot sol però amb una gran complicitat de l'audiència, una actuació al pati central del Museu d'Antropologia.
L'edifici pràcticament és de la meva edat; el van començar a projectar l'any 61. En aquesta casa, ja fa molts anys, jo hi vaig fer la meva primera feina remunerada: unes àudio-transcripcions d'enregistraments de camp per la fonoteca de l'INAH, amb el meu futur compadre Fernando Nava, avui director de l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas.
La cita de les proves de so era a primera hora del matí. He arribat a l'hora pactada i el regidor d'escenari m'ha rebut a la porta amb tot a punt. El primer que haig de reconèixer és l'excel·lent professionalitat, coneixement i sensibilitat musical, afegits al respecte, bon humor i tracte exquisit de l'enginyer de so i la seva gent. Vint minuts d'una de les millors proves de so que recordo. Això sol ja ha estat una fita.

Després he assistit a una ponència que m'interessava molt, sobre la tradició musical de Xichú. La ponent ho ha brodat. Olimpia Montserrat Valdivia m'ha impactat fortament i així li ho he dit en el torn d'intervencions. No s'ha enrojolat perquè el color de la seva pell ho fa impossible del tot. I és que ha resultat ser una joveneta del poble que m'ha reconegut perfectament de la festa de capdany que hi vam passar amb la família.

Tot carregat d'energia m'he preparat durant dures hores, jo i els meus instruments i aparells, pel concert: la consumació d'aquell correu de recomanació que va fer de la meva proposta en Guillermo Contreras a un tal Benito, que va resultar ser el gran Benito Taibo, company d'Institut i de fetxories d'aquella edat d'ideals. Avui també, doncs, l'èxit de la seva programació ens ha fet encara més gran l'alegria per les bones notícies d'avui sobre l'inici de la recuperació del seu germà i amic nostre de l'ànima, en Carlos.

Des del començament he tingut la complicitat de les Xochipillis i el Jahví, formats al recent taller de Cuernavaca organitzat pel meu íntim amic, company del Dueto Tepoztlán de Barcelona, en Chucho Peredo. I he tingut l'immensa joia de veure reunides a la plaça les persones més importants de la meva vida afectiva a Mèxic. I mentre jo tocava, en Josep Maria Murià enviava les ones del concert per telèfon cel·lular a la seva terra de Jalisco i les dirigia als meus cosins germans, via Pepe Marull.

Ha documentat l'acte Guillermo Contreras, etern amic i company de Etnomusicologia, que va ser més guru i més mestre que el mateix professor que vam tenir. I els Ayats m'han fet l'honor de voler compartir l'experiència i han proporcionat un bon reforç català a l'"assuntu". I d'aquesta manera, sota l'empara del bon Tlàloc hem pogut ballar un vals, sardanes i ballets, escoltar romanços i el divino al to del contrapàs llarg, fer alguna glosa i sentir-nos a casa per partida doble.

I encara s'han venut CDs i tot. m'he acomiadat de les Xochipillis, les Ribera i els Ayats, i cap a sopar i dormir a cals Carral-Escamilla, que de cases al DF no en manquen pas!

20 de setembre de 2009 a Xochicalco

La ciutat-estat més important de l'Epiclàssic Mesoamericà ha rebut la nostra visita. Pel camí hem presenciat unes danses de la conquesta davant de l'esglèsia d'Alpuyeca, o Xochitepec, potser, i hem esmorzat en un pantagruèlic bufet lliure de 50 pesos.

19 de setembre de 2009 a Cuernavaca

A Cuernavaca és bona idea aprofitar els matins. Avuí, dissabte, ens ha fet molt bon dia i hem fet un bon esmorzar amb la gent de la casa. Hem anat al mercat a comprar tot el necessari i hem parat la taula al jardí. Més tard hem visitat el taller de Mosaicos, i com que no hi ha hagut temps de dinar hem fet pa amb tomàquet amb pernil serrano i formatge, i sangria, i ho hem portar al taller per compartir amb els alumnes, que també això és cultura de la festa. Ha anat molt bé, perquè desprès del berenar s'ha creat un molt bon rotllet, un ambient molt tranquil i hem cantat el poder del cant i el rossinyol que vas a França. És un luxe portar-se la claca des de casa.

18 de setembre de 2009, Tepoztlán

M'he despertat ben d'hora i a les 9 he anat a recollir les companyes de viatge per anat a passar el matí a Tepoztlán. Al mercat hem menjat unes quesadillas de blat de moro blau amb diverses coses: huitlacoche (el fong negre del blat de moro) nopalitos(les penques de la figuera de moro), flor de carabassa, pollastre, chicharrón, i fins i tot chapulines, amb un bon got de suc de mandarina. Elles han convidat l'esmorzar. Hem visitat l'església i el convent fortificat dels dominics, del SXVI, que és un museu molt interessant.
Llavors ha començat l'excursió: una forta pujada d'una hora pel mig de la muntanya per arribar al temple del Tepotztécatl, petit però amb forta càrrega històrica i espiritual.
Hem baixat a bon pas, distrets amb el rotllet que portava una parelleta força catxonda que feia el mateix camí.
Hem fet un dinar ràpid a Los Colorines, una bona carn a la planxa, i hem aconseguit, avui sí, ser puntuals a les 4 al taller. Hem tingut públic nou, tots grans músics : la Rosa V. Sánchez, Enrique Barona, Yahví Pichardo...
S'ha fet feina: he exposat el contrapàs i la sardana, en una horeta. Després hem cantat, tocat i ballat la sardana (marieta cistellera), el patatuf, el Joan del Riu, la castanya, punta i taló, i un circassià també.
La Joana s'ha animat amb el violí. Molt bé, noia!
Al final la Letícia ens ha vingut a trobar i hem anat a menjar uns tacos al pastor amb aigua de jamaica.

17 de setembre del 2009. Matí a Cuernavaca

ja estic a Cuernavaca, ben instal·lat a cal Chucho. La Joana, la Marta i la Sara són a casa de la mare del Chucho, que és molt velleta i sempre està de bon humor, i hi ha una noia molt maca que es diu Teo, que la cuida. El taller el vam començar una hora tard però va funcionar bé. Sort que em porto bona part dels alumnes de casa, que si no fórem quatre gats!. La Marta havia ballat sardanes, les tres tenen ritme, canten i ballen bé. De moment vaig passar el powerpoint i després vam aprendre Joan del Riu, Marieta cistellera, ball de punta i taló i patatuf, Després del taller vam passajar amb el Chucho pel centre de Cuernavaca. Quasi no vaig notar el canvi d'horari, però ara m'he despertat molt d'hora i he menjat un actimel i avui anem a Tepoltlán. Dels alumnes hi ha una pedagoga musical com de la meva edat que va fer el mètode Kodali a Hongria. Li vaig deixar després el llaüt i va cantar amb una veu preciosa algun motet renaixentista, acompanyant-se una miqueta amb acords. També hi ha músics jovenets de l'orquestra jove, una d'elles és filla de bascos.

Abans d'ahir vaig arribar molt bé, el vol estupendo. Pel·lícula recomanada: Lili et le Baobab. L'altra pel·li una de Bollywood, que sempre són molt divertides. A l'aeroport de Mèxic vaig fer força feina, i al final vaig estar esperant gairebé una hora que sortissin, només burocràcia. Era a l'altra terminal. Vam agafar un taxi fins a casa de l'Alina, elles es van instal·lar a l'apartament del Rafa i jo al de l'Alina. L'endemà ens va convidar l'Hermeninda i vam fer per esmorzar suc de mandarina, tlacoyos i ous remenats. Les noies van flipar amb els esmorzars mexicans. Vam agafar el cotxe vermell, que encara està com un toro, i cap a Cuernavaca.

El meu viatge de tardor a Mèxic. Setembre 2009.

Demà passat comença aquest viatge, diferent de tots els altres.
El dia de la Independència prendré el vol que em durà al meu primer país on hi passaré 15 dies.
Els meus amics de tota la vida seran allí, però també hi duré la meva experiència dels darrers decennis, amb la intenció de compartir-la amb la gent d'allà.
Diu que plou cada dia, Una tardor sense pluja no és ben bé una tardor.