Aquestes son les respostes que vaig fer a les preguntes que em va enviar en Ferran Riera
1.- Com valores el moment actual de la cançó improvisada?
No tinc cap valoració feta, ni vull ni puc fer-la, de veritat.
2.- Quines han estat les principals aportacions que s'han fet últimament al moviment, tant pel que fa a l'aparició de nous cantadors com a la difusió mitjançant llibres i audio-visuals?
Nous cantadors i alguns que prometen, nous llibres i algun d'interessant, presència d'audiovisuals: molt important, sobretot en portals lliures ex. YouTube.
3.- Què significa per a tú i quina funcionalitat creus que té fer cançó improvisada ara mateix, al 2008? De què n' ha de parlar, aquesta cançó?
S'ha de parlar de tot, qui s'expressa ho ha de fer sense inhibicions, s'han de debatre les diferents postures, s'ha de crear llenguatge, ideologia, discurs, humor, dialèctica... hi ha d'haver lloc per a tothom. A veure si de mica en mica deixem de mirar la caixa tonta tots plegats (encara que els mediàtix escenifiquin garrotins no ens enganxaran!)
4.- La cançó improvisada neix i mor en el mateix moment que es canta. Això va radicalment en contra de la indústria musical, que necessita productes enregistrats, com més perdurables millor. Com penses que pot sobreviure la cançó improvisada davant l'enemistat de la llei del mercat?
Tot el que vagi en contra de la indústria musical i de la comercialitat regida per les lleis del mercat capitalista és lloable. Estic segur que tota aquesta infrastructura feixuga, decadent i al·lienant tard o d'hora ha de caure, i des del vers improvisat farem el que sigui per intentar ajudar a aconseguir-ho. Afortunadament la gent tenim moltes i noves de generar i transmetre cultura, discurs, creació, identitat i idea. Podem trencar els monolitismes culturals amb moltes més eines i les hem de fer servir. Ja no crec que tingui cap sentit el copyright, ni les societats de gestió, ni la indústria discogràfica ni els macroconcerts massificats. Sempre he imaginat i he intentat viure en una societat musicalment més artesana i ara veig amb il·lusió que potser de mica en mica tots (o alguns) hi anirem a parar!
5.- Com veus els suposat maridatge als Països Catalans entre la cançó improvisada d'arrel tradicional i els nous costums practicats per gent jove i basats en el hip hop i el rap? Creus que, més enllà de l'ús d'una llengua comuna, hi ha elements de relació entre ambdòs gèneres?
Bàsicament és la llengua. Un bon intercanvi oral sempre es basa amb l'ús deshinibit de la llengua. Res de maridatge, crec més en l'intercanvi promiscu en aquest cas.
