Pàgines

5/02/2012

Rèquiem per les cabanes d'en Garrell d'Argelaguer.


No estem a l'alçada de les torres d'en Garrell. No en sabem més. Si un poble i la seva institució no saben correspondre amb imaginació davant d'un fet tant singular, val més que pleguem. Valdrà més deixar de pagar peatges i d'acatar lleis fetes a corre-cuita a la mida dels interessos de l'oligarquia i els seus lobbys capitalistes... a la merda fer complir la legalitat vigent quan aquesta legalitat és flexible segons per què i tancada de mires per a la creativitat popular.
Homenatge popular a Josep Pujiula "Garrell", al setembre de 2008
Fa poc amb uns amics de fora vam fer la visita, quasi bé la darrera, a la Font d'en Garrell. Com sempre passa en aquests casos hi va haver admiració autèntica davant d'aquesta mostra d'art efímer. Algú va comentar que aquesta obra en un altre país ja seria monument nacional, digne del respecte de tothom com es descriu en aquest enllaç.

Vista de la font de fa pocs anys
Parlant en diverses ocasions amb en Josep Pujiula, artista creador de les anomenades Cabanes, o Font d'en Garrell, n'hem anat traient algunes consideracions. La darrera vegada ell va seure per descansar un moment al nostre costat, i tot menjant una taronja, sense ni rentar-se les mans que minuts abans havien estat desmuntant el laberint, ens deia que ara sí ja s'havia acabat. Era el tercer i últim cop que feia i desfeia. Unes quantes fotos i avall. Ara, deia, que caminar per aquells marges sense el laberint és molt més perillós, i anava repetint també: a algú no li ha interessat. Hi ha algú que no vol turisme a Argelaguer.
Parlant amb en Josep l'any 2005
Ja li sabia greu que els visitants aparquessin els cotxes tot aixafant sembrats i solia fer broma tot dient que hauria d'indemnitzar el propietari del camp, però que ja entrava tot en pressupost. Ara, menys alegre, argumentava que per el "jueu ric aquell" (en Sheldon Adelson, promotor d'Eurovegas) el govern faria tot de lleis a mida, hi deixarien fumar i tot, ara en canvi no eren capaços de fer un cartell com el que havia fet ell mateix, però de manera oficial, que digués que la persona que hi entrava ho feia segons el seu propi risc, criteri i responsabilitat.
L'homenatge del 2008 surt a la premsa
Ja està fet. Ell tot sol ho ha fet i ell tot sol ho desfà. Sense normativa de la generalitat catalunyesa, ni permís municipal, en terreny aliè i tolerat d'aquella manera pel propietari, en zona inundable sota la jurisdicció dels qui controlen torrents i rieres i per tant no apta per cap construcció humana, ha aparegut una de les meravelles de la comarca, com un bolet i morirà com un bolet.
No ha estat una explotació turística, ni un parc temàtic. És una cosa feta de manera espontània, amb materials de la natura i de rebuig, agafats d'aquí i d'allà. Una cosa única al món. I els polítics del govern, que no fan altra cosa que remenar el cul davant dels mafiosos i llepar els dels manaires de Madrit i Merkelàndia, per veure quines escorrialles en treuen, en comptes de posar més normatives per escurar el poc que queda  de les butxaques i de posar pals a les rodes de la creativitat dels habitants d'aquesta soferta terra haurien de fer de manera que la obra de il·luminats genis com en Garrell fos tant reconeguda, per posar un exemple, com la del celler dels Roca, que també és art efímer, per cert.


12 comentaris:

  1. miquel tort2/5/12 13:01

    Magnífic post. Gràcies company.

    ResponElimina
  2. Genials, sentides i valentes paraules Francesc! Gràcies per parlar així de clar.
    De veritat que és una llàstima que aquesta magnífica atracció per nens, adults i per tantes i tantes persones es perdi. En sentirem a parlar durant anys.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. A mi también me ha dado harta pena!!!

    ¿Cómo es que no se ha hecho nada para mantenerlo?

    Visca en garell!!!

    ResponElimina
  4. Fa un parell de setmanes vam anar a Argelaguer a dir l'últim adéu.
    La veritat és que és certament depriment (i fa rabia) tot plegat...
    va haver alguna reacció popular per aturar el final de les cabanyes?
    (nosaltres quan ens vam assabentar de la decisió de destruir-les ja s'havia tirat endavant)
    Hi ha pensat algun últim homenatge?
    Visca en Josep! Visca les cabanyes!

    ResponElimina
  5. Jo crec que sí que es mereix un homenatge i un reconeixement...
    En tot cas jo no en sé res.

    ResponElimina
  6. Comparteix-ho al cent per cent! Hi passo sovint per davant i mica en mica he vist com les torres anaven baixant amb la meva sorpresa. És una pena que no s'hagi treballat per mantenir-ho...

    Visca la iniciativa, la il·lusió, els somnis fets realitats, la perseverança de les PERSONES!!

    Lluitem per la nostra llibertat!

    PD: No se si hi ha possibilitat de reconstruir una vegada més les cabanes en un altre lloc, si més no, jo m'ofereixo ajudar en cas de que sigui que si.
    Per què no? Si algú hi està disposat...

    @ --> trastopichurri@gmail.com

    ResponElimina
  7. En aquest blog estan recollint firmes a través de change.org

    Feu correr la veu, poder aconseguim quelcom!!!

    http://alibabaelmarchoso.blogspot.com.es/2012/07/firma-por-la-conservacion-de-las.html

    ResponElimina
  8. A Argelaguer hi ha un petit grup de persones que estem recollint firmes en paper. Es una petita comissió que intenta fer quelcom per salvar com a minim el que queda i evitar que quan li sigui donat el permís de foc en en Josep, no li facin acabar de cremar tot.

    Salut!!

    SALVEM LES CABANYES!!!!

    ResponElimina
  9. A Argelaguer hi ha un petit grup de persones que estem recollint firmes en paper. Es una petita comissió que intenta fer quelcom per salvar com a minim el que queda i evitar que quan li sigui donat el permís de foc en en Josep, no li facin acabar de cremar tot.

    Salut!!

    SALVEM LES CABANYES!!!!

    ResponElimina
  10. Ostres!
    Volia anr-ho a veure. Sempre he tingut el somni de construir o habitar un món com aquest, de fantasia, de cabanes i laberints, de natura salvatge.

    Autèntic, oníric, divertit.

    No com la realitat; la que s'ha imposat, i ho ha aixafat tot.

    No hi ha una llei per fotre's un pet¿??

    VViena


    ResponElimina
  11. Senyors la cosa ja vaen seriu dons el park garrell aviat sera historia totes les torres ja estan aterra I cremades els laberins el mateix ara queda la part dels salts d,aigua que tambe a de tirar a terra segons l,aca es una pena
    Ara hi a un grup del poble que recullen firmes per mirar d, aturar aquesta deria

    ResponElimina
  12. Francesc, afegeixo el teu artícle al lloc L'home de les cabanes

    ResponElimina

Publiqueu el vostre comentari.